Aquest matí m’he assebentat de la mort d’en Simón Rosado. Què fort i que dur. Em sap greu, molt greu, pel partit,pel sindicat, per la Tere. Fa pocs dies, a un sopar que no vaig poder asssitir el Simón compartía tertulia amb la gent del Poblenou valorant els efectes de la vaga. Com sempre, allà estava per compartir anàlisi, el dia després de la vaga, en un sopar, desprésn d’haver estat moltes hores al peu de canó. Crec que no em quedo curt si dic que avui ni CCOO ni ICV serien el mateix sense el Simón. Una persona amb conviccions profundes i intuitiu com pocs, va saber combinar compromís social i perpectiva de futur, acompanyant en el procés en el que a Iniciativa vam sumar al fil roig perspectiva ambiental. Els temps que venen no seran fàcils. Tenim enfront una de les majors ofensives de valors indidualistes i conservadors. I podeu estar segurs que d’aquí ben poc, Simón,el trobarem a faltar.