Ha passat Sant Jordi, que enguany ens ha arribat en plena setmana santa. Dies per tant de lectura i de descans, moments d’una certa tranquilitat que ens permeten recuperar forces per afrontar les properes setmanes, que seran de gran intensitat. A partir de demà ens endinsarem en noves consideracions polítiques. En propostes i reflexions per fer de les eleccions municipals un espai de mobilització ètica contra les retallades, de construcció d’esperança a partir d’idees i valors de solidaritat. Però avui encara no. Avui tinc ganes de comentar i compartir un llibre i un CD: un poemari i un recull de cançons precioses. El poemari és el nou llibre de Luis García Montero, “Un invierno propio”. El CD és el nou treball musical de Joan Isaac “Em declaro innocent”.

Luis García Montero desgrana, vers a vers, una quotidianitat emocional i fraterna. Plena de valors enfront a qualsevol temptació de cinisme; carregada de respecte, dubtes i matisos enfront a tota mena de consignes. Una quotidianitat on dialoguen la soledat imprescindible amb la comunitat que li atorga sentit; on s’hi troben –en la mateixa casa, però en habitacions separades- els somnis i la vida. Un llibre on conflueixen tots els codis ètics que dibuixen l’univers de l’autor, expressats per mitjà d’una poesia d’alt voltatge sentimental.

Joan Isaac ens ofereix un recull de cançons que el situen, sens dubte, en el punt més àlgid de la seva trajectòria artística. “Em declaro innocent” és tota una cartografia de sensibilitats, que van de la melangia a la transgressió; de l’amor i el desamor, a l’exigència ciutadana i l’alegria vital. Un catàleg d’emocions expressat, com sempre, en clau intimista, i per mitjà d’un llenguatge musical que limita al sud amb el tango irreverent de “M’agradaria tant” i al nord amb l’extraordinari lirisme de “Quatre llunes”. Des de la primera cançó (Si vols), un convit vitalista a compartir moments de quotidianitat compatibles amb la indolència amorosa “però no em parlis d’amor, que d’això no en tinc ganes”, fins a l’últim tema, en italià, (Se) on Joan Isaac consolida complicitats amb una llengua i un país que estima, es van desplegant lletres i melodies que assoleixen moments d’una bellesa sublim: “si a l’altre món hi hagués el meu germà, el meu pare... a mi no m’importaria morir-me ara mateix” (Si a l’altre món).

Us deixo aquí dos dels poemes que més m’agraden d’Un invierno propio; i deso al Calaix de Música i Poesia del bloc, la cançó “Quatre llunes” d’Em declaro innocent.

Las revoluciones son un asunto propio

No conozco un dolor
que no merezca ser compadecido.
Ningún silencio reina
sin temer el momento de romperse.
No hay poderes injustos
que no sepan controlar la rebeldía
tejida por sus sombras.

Salgo a la calle, leo los periódicos,
navego el mar de leva que mueve las noticias,
observo las coronas, las órdenes exactas,
los palcos de la fiesta,
lejanamente oigo
la voz de los discursos.

Después de las llamadas de teléfono.
de los barcos hundidos,
del pescado sin sal
y de los comentarios
son estas las razones de que siga en política.

El mundo es triste y duele
y no existe un dolor
que no merezca ser compadecido.
El reino del silencio
a veces se ha llenado de música en dos ojos,
en una libertad provisional
o en una historia que nos cuentan.
Y la sombra alargada del poder
esconde limoneros de dignidad,
documentos alegres que resisten
y lagrimas de menta para la despedida.

Por eso sé que las revoluciones
son un asunto propio
como ropa que duerme a los pies de la cama .


La tristeza del mar cabe en un vaso de agua

Los hombres tristes
que tienen en sus ojos un café de provincias,
que no saben mentir como quien dice,
que se esconden detrás de los periódicos,
que se quedan sentados en su silla
cuando la fiesta baila,
que gastan por zapatos una tarde de lluvia,
que saludan con miedo,
que de pronto una noche se deshacen,
que cantan perseguidos por la risa,
que abrazan, que importunan hasta quedarse solos,
que retornan después a su tristeza
igual que a su pañuelo y a su vaso de agua,
que ven cómo se alejan las novias y los barcos,
esos hombres manchados por las últimas horas
de la ocasión perdida,
se parecen a mí.

(Luis García Montero)

Als dos últims escrits al Bloc, explicava les “Trobades als Barris” i la “Llista” d’ICV-EUiA per a les eleccions del 22 de maig. Aquests últims dies el conjunt de candidats i candidates de la coalició no parem, estem treballant de valent explicant la feina feta, debatent i compartint propostes amb la gent… les “Trobades” estan anant molt bé, són espais de diàleg amb veïns i veïnes, amb persones vinculades al teixit social dels barris de Barcelona, amb els que posem en comú idees i projectes per avançar cap a una Barcelona més ecològica i solidària. I ahir vam fer un altre pas endavant molt important: vam celebrar la Jornada Programàtica i al final d’un matí de treball intens, vam aprovar el Programa i els “25 Compromisos Prioirtaris” d’ICV-EUiA per Barcelona. Voldria destacar, en primer lloc, la manera de fer-ho. El Programa i les Prioritats han estat elaboracions col.lectives fruit de moltes aportacions personals. A la Jornada cada participant va poder votar les 25 propostes que va considerar prioritàries, i el resultat final configura el nucli de la proposta política de la coalició. Qualsevol acord de govern amb ICV-EUiA haurà de recollir substancialment aquestes 25 Prioritats. El Programa aprovat vol ser, bàsicament, tres coses:

1) Un Programa per la mobilització contra les retallades.

El gir neoliberal del PSOE (regals fiscals als més rics, congelació de pensions, acomiadament més fàcil i més barat…) i les retallades de CiU (salut, educació, serveis socials, cultura, transport públic…) al costat de l’ampliació dels privilegis d’uns pocs (supressió de l’impost de successions, concerts amb escoles d’èlit, l’eliminació de les garanties públiques en l’habitatge protegit…) són decisions polítiques que no tenen res a veure amb la lluita contra la crisi: són una altra cosa. Expressen un procés de desmantellament de l’estat de benestar entès com a contracte social teixit per drets de ciutadania i serveis públics universals. És un procés d’aprofundiment de les desigualtats i les injustícies, al servei d’interessos de classe. La crisi opera com a simple pretext, dictat pels mercats. Enfront a això, cal superar les pors i articular escenaris de contestació ciutadana, aliances entre col.lectius, construcció de ponts entre greuges i revoltes. Farem del nostre Programa, un espai de politització del malestar, i compartirem dinàmiques de mobilització i de conflicte. En defensa dels drets i del benestar de la majoria.

2) Un Programa crític amb la Barcelona que no ens agrada.

ICV-EUiA som gent compromesa amb el govern i la transformació de Barcelona. Des de sempre. I reivindiquem la nostra trajectòria: hem impulsat polítiques socials, ambientals, d’habitatge, urbanístiques, de drets civils, de convivència intercultural... que no haurien estat possibles sense la nostra presència coherent i determinant al govern de la ciutat. Però ningú més sincer, crític i exigent que nosaltres amb les coses que no ens agraden de la Barcelona que tenim; tan diferent encara a la Barcelona que somiem. El nostre projecte de ciutat és democràticament antagònic al de CiU; però és també substancialment diferent al del PSC. No ens hi trobaran mai en la Barcelona d’aparador i de grans esdeveniments (Jocs d’Hivern…); ni en la ciutat elitista que tremola davant dels poderosos i els seus interessos urbanísitcs (hotel Vela…); ni en la ciutat autoritària i punitiva (ordenança del civisme…); ni en la ciutat grisa, dels cotxes i el ciment (més túnels…) . Farem del nostre Programa un espai d’inconformisme enfront la Barcelona que no ens agrada.

3) Un Programa de nova etapa: esquerra, ecologia i llibertat

Per damunt de tot, el Programa d’ICV-EUiA és una proposta innovadora, que vol anar molt més enllà, carregada d’idees en positiu, de confiança en la capacitat de la gent per canviar les coses i assolir nous reptes. És un Programa amb una clau que obre la porta a una resposta ecològica a la crisi: a la construcció d’un nou model productiu i d’ocupació, a noves maneres sostenibles de consumir, moure’ns i conviure a la ciutat. A un futur on el verd s’imposi al gris. És un Programa amb una altra clau que obre la porta a la defensa de l’estat de benestar de proximitat, a l’autonomia personal, a barris solidaris i convivencials. A un futur on la igualtat s’imposi a la pobresa i l’exclusió. I és un Programa amb una clau de llibertat, que obre la porta a una ciutadania per tothom, a la transparència i la radicalitat democràtica, a la nova política, a l’emancipació de la gent jove. A un futur on la vida s’imposi a la por i les renúncies.

En definitiva, un Programa que vull útil per resoldre els problemes de la gent i dels barris; que vull engrescador per animar la gent a mobilitzar-se; que vull creïble per fer créixer la confiança i l’esperança. Un instrument per recórrer el camí de les nostres aspiracions, de les aspiracions de la majoria.

Avui hem presentat la llista d’ICV-EUiA a Barcelona. Una llista amb molta força per obrir i liderar una nova etapa de transformacions socials i ecològiques a Barcelona des de l’esquerra. Una llista arrelada als barris per ser l’expressió política d’una majoria inconformista de ciutadans i ciutadanes que no accepten la injustícia social de les retallades, i que no renuncien a l’esperança per fer una ciutat més humana i habitable.

Però el millor i més rellevant capital polític d’ICV-EUiA són les persones. L’equip de dones i homes de totes les edats que configura la candidatura, i moltes d’altres que treballen dia a dia sense visibilitat, però amb tot el compromís. La política és sempre una combinació de valors, interessos, identitats i emocions per mitjà de les quals es gestiona el conflicte social. Però la política l’encarnen les persones. No hi ha cap projecte polític que valgui sense un col.lectiu de persones que l’expressi; que el doti d’aportacions personals, subjectives, intransferibles. Les persones construeixen els projectes, des d’espais compartits de valors, oberts a l’aprenentatge.

La nostra candidatura combina reconeixement del treball fet; innovació política; obertura als moviments i al teixit social; i memória democràtica per construir futur. Reconeixement perquè l’Elsa, en Quim, la Isabel, els consellers/es de districte, i el Jordi Farriol -com a coordinador del grup municipal- hi tenen llocs molt destacats. Han fet una feinada excel.lent. Només com a exemple: avui després de la presentació de la llista, l’Elsa inaugurava la recuperació de les bateries antiaèries republicanes del Turó de la Rovira, com a nou espai de memòria democràtica. I a la tarda s’obria el nou Casal d’Entitats del Mas Guinardó, un magnífic equipament que el moviment veïnal i associatiu ja ha començat a omplir de vida. Una llista innovadora, la que més. L’única amb un encapçalament nou, i l’única que aposta per una regidora jove, la Janet: amb tota la càrrega de creativitat política dels Joves d’Esquerra Verda, i com a compromís amb l’emancipació juvenil. Una llista oberta, de diàleg amb els moviments socials i amb persones compromeses en espais de reflexió i d’acció transformadora. Fet que s’expressa en un tancament amb la Gemma Galdon i la Zaida Muxí: dues dones independents que aporten el seu compromís en la lluita per una ciutat de drets i llibertats, i per un urbanisme ecològic, quotidià i amb mirada de gènere. I finalment, l’Enric Pubill. L’Enric aporta l’orgull més profund d’aquesta llista. L’orgull d’entroncar amb la lluita per les llibertats democràtiques i nacionals. Per ser un referent de dignitat humana i col.lectiva. Un vell republicà que ens vincula als somni més bell de l’esquerra: construir un futur de fraternitat.

Una llista, un col.lectiu de dones i homes que aporten trajectòria, valors i somnis per avançar. Per ser la millor garantia que Barcelona obrirà una etapa amb més progrés social i ecològic. Amb formes de fer política participatives, quotidianes i dialogants. Entroncades amb les lluites per un món sense dictadures, sense nuclears. I que no s’arronsarà en cap moment contra la injustícia de les retallades, les faci qui les faci: CiU o Zapatero. Una candidatura contra la resignació, per transformar la indignació en esperança. I sobretot, per seguir construïnt una Barcelona millor al costat de la gent senzilla.

Aquest dijous comencem a l’Espai 210, a la Sagrada Família, un conjunt de Trobades amb la gent dels barris, que farem per tots els districtes, i que d’alguna manera prenen el relleu als Diàlegs amb Barcelona, que hem anat fent des de principis de l’any passat. Seran Trobades emmarcades ja en el procés que ens portarà al 22 de maig, a les eleccions municipals, on ICV-EUiA serà el referent polític de l’esquerra, de la majoria social progressista de Barcelona que es rebel.la contra les retallades, disposada a seguir donant la batalla de les idees i els valors per una ciutat més humana i habitable.

És fonamental estar molt a prop de les persones, dels barris. Viure la ciutat, els problemes i les expectatives des del mateix prisma de quotidianitat que la majoria de la gent de Barcelona. Només des de l’intercanvi i el diàleg permanent amb els veïns i les veïnes és possible reconnectar la política i la vida; la política municipal i el benestar quotidià. Barcelona com a projecte col.lectiu on tots els projectes de vida siguin possibles. Ja sabem que quan CiU arriba al govern pren decisions que reforcen privilegis i retallen drets. La dreta situa la política al servei d’una minoria. Ja sabem que el PSOE ha posat les exigències de l’economia especulativa per davant dels drets de les persones. I ens diuen que no hi ha alternativa. Tot plegat pot provocar en moltes persones por i resignació. Però nosaltres sabem que hi ha alternatives. Que és possible transformar la resignació en indignació cívica, i la indignació en compromís de futur, en esperança. A Barcelona ICV-EUiA, barri a barri, ha d’esdevenir portadora i expressió d’aquesta esperança. De la voluntat d’agafar el futur en les nostres en mans i escriure’l a partir de les necessitats i els drets de la majoria.

Barcelona ens necessita amb força i confiança, a la gent d’ICV i d’EUiA. Convençuts de poder explicar i compartir amb tothom una trajectòria de compromís i coherència amb la Barcelona inclusiva, ecològica i quotidiana. Hem lluitat i hem fet moltes coses, a peu de carrer i des del govern, sense renunciar mai als nostres valors. I ara toca mirar al futur. Explicar i compartir que encara hi ha molt per lluitar, molt per fer. Que Barcelona ha d’obrir una nova etapa plena de reptes i de dilemes. En aquesta nova etapa ens hi juguem molt, no ens pot guanyar la indiferència. Els més poderosos no són mai indiferents davant d’un procés electoral. La gent dels barris tampoc no ha de ser-ho: la política l’hem de fer des dels valors i la quotidianitat de la majoria, sinó ens la faran els de sempre. Sí, perquè CiU són els de sempre, els de la vella política, que avui pren forma de tisorades, d’insensibilitat social. I el PSC és massa vulnerable a les pressions d’aquesta dreta.

Sumen energies positives i esforços aquestes properes setmanes. Estiguem al costat de la gent, dels barris. És cabdal. Anirem desgranant alternatives en molts temes. Anirem dibuixant els elements d’un projecte de ciutat il.lusionant: amb polítiques socials fortes, amb una nova economia verda i ocupació de qualitat, amb un urbanisme ecològic i al servei de les persones, amb convivència intercultural. Una ciutat autèntica, que els veïns i les veïnes han de sentir seva, capital d’una nació que ha de decidir lliurement el seu futur, i solidària amb totes les lluites per un planeta just i habitable, referent de pau i drets humans. Tot això ho haurem d’anar concretant en clau de propostes. Però sobretot, fem-ho generant complicitats. Que se’ns vegi com a referents d’una manera senzilla, oberta i dialogant de fer política. Mirant als ulls de la gent. Fent nostres els problemes i les aspiracions dels barris. Tindrem aquests dies moltes oportunitats de fer-ho. Jo em comprometo a posar-hi molt d’esforç i il.lusió. A ser a peu de carrer, a seguir parlant molt amb tothom. Des de la suma d’aportacions personals -totes necessàries, totes imprescindibles- enfortirem la nostra proposta col.lectiva, la proposta d’ICV-EUiA per una Barcelona de barris millors on la gent pugui viure i ser feliç.