‘Habemus protesta’

(estirant del fil)

• Indignació veïnal per l’ocupació policial del barri de la Sagrada Família

• Les despeses de les administracions públiques superen els quatre milions d’euros

• Campanya unitària: ’Jo no t’espero’

• Entrevistes a Matthew Tree i Pepe Rodríguez

Els Mossos oculten la mort d’un home a Lleida

Prop de 200 persones nouvingudes es van reunir, el divendres 29 d'octubre, per denunciar la mort en circumstàncies estranyes d’Aliu Djob, un ciutadà de Guinea Bissau que, la matinada del 5 al 6 de setembre, va ser trobat mort pels Mossos d'Esquadra a Lleida. Djob tenia els papers en regla i s'havia desplaçat a la ciutat de Lleida per buscar feina perquè era on residia actualment la seva família. A la manifestació, que va transcórrer per diversos espais de la ciutat, s'hi van poder escoltar consignes com “Prou racisme institucional i policial”, “Policia assassina”, “Àngel Ros, Montserrat Tura, Joan Saura doneu la cara!” i “Volem justícia”, entre d'altres.

La Plataforma d’Afectades per les Hipoteques fa una crida a resistir els desnonaments

Maria Lluís, Xavier i els seus dos fills van ser desnonats el 28 d'octubre a Lleida per la Caixa Sabadell. No hi va haver resistència, ja que la família va decidir que els seus fills no havien de passar per una situació tan dura: “Ens hem hagut de desarrelar i això és el que ens ha fet més mal”. És per això que van deixar l'habitatge una hora abans que arribés l'empresa encarregada de precintar el pis.

La primera presidenta brasilera enfrontarà un congrés conservador

(roda el món)

Dilma Rousseff també haurà de donar respostes a les demandes (com la reforma agrària) dels moviments socials del país.

El centenari de la CNT ha motivat un ‘boom’ de llibres sobre l’anarquisme

(expressions)

Les publicacions sobre la història del moviment llibertari s’han anat fent més i més habituals durant els darrers anys.

Quaderns d'Illacrua 36

Walt Disney al servei de l’imperi nord-americà

a fons

La gran majoria de persones han vist alguna de les pel·lícules de dibuixos animats que fabrica Walt Disney. El pensament generalitzat al voltant d’aquests productes és que són films que expliquen històries innocents plenes de màgia i fantasia, però, si ens hi fixem a fons, veurem que aquesta creença no és del tot correcta. Totes les cintes dirigides a la mainada (i també al públic adult) tendeixen a amagar i difondre models i valors de la societat i la cultura nord-americanes. Es tracta d’històries que s’han convertit en un potent transmissor dels usos i costums dels EUA, que arriben als nens i les nenes (amb menys recursos defensius i crítics davant l’adoctrinament) a través d’un discurs fàcil i entenedor, gràcies a les cançons, els colors i els arguments senzills. Hem analitzat dinou pel·lícules d’animació de Walt Disney.

Alfons López

“La paraula ‘ninotaire’, la trobo desfasada”

miralls | entrevista

Alfons López (1950) és un periodista i humorista gràfic lleidatà que fa quatre dècades que publica a diaris, revistes d’opinió i, naturalment, revistes d’humor i còmics. Ha estat un dels promotors del Saló del Còmic de Barcelona, ha creat i dirigit diferents publicacions (com ara el setmanari d’humor en llengua catalana Cul de Sac o Angelitos Negros, revista política d’humor gràfic), ha fet nombroses exposicions dels seus treballs i, des de l’any 2002, s’inicia en una nova experiència, el llibre d’assaig polític en clau d’humor, amb títols com La pobreza no es rentable i Cambio Climático. Darrerament, cada dia publica una vinyeta a la contraportada del diari Público, sota el títol de “Millor impossible”.

(indirecta)

Oscar Martínez periodista especialitzat en migració i delinqüència organitzada

“Volem que el migrant sigui conscient del perill que afronta”

Óscar Martínez és periodista d’investigació ‘freelance’. Ha estat corresponsal a Mèxic per diversos mitjans i, recentment, ha visitat Barcelona per presentar ‘Los Migrantes que no importan’ (Icaria, 2010), un llibre de cròniques fruit de la convivència amb emigrants indocumentades que travessen Mèxic per arribar als Estats Units. Un camí molt dur de 5.000 quilòmetres que, cada any, fan més de mig milió de centreamericanes, sota l’amenaça del crim organitzat: segrestos, assalts, violacions i cops de matxet. Martínez ha rebut diversos guardons, entre d’altres, el Premi Internacional de Periodisme ‘La Huella de la Trata’, patrocinat per Human Right Watch. Escriu regularment al diari Elfaro.net.