En relació a les propostes que aquests dies escoltem de candidats i candidates al Parlament de Catalunya, a les dones ens hauria de plaure més la proposta que lidera Jose Montilla. D’aquí neix la XARXA DE DONES AMB MONTILLA. Una xarxa que vol aglutinar a totes aquelles dones a les quals la igualtat d’oportunitats ens importa. En el sentit que creiem que si no hi ha un govern d’esquerres, tornarem al passat i farem un pas enrere en les polítiques per a la igualtat d’oportunitats entre dones i homes que s’han desenvolupat els darrers 7 anys. En el sentit que ens preocupa que les politiques d’igualtat no estiguin en l’agenda política i ciutadana.
Aquests dies -no només a casa nostra- la igualtat és una mica més protagonista als mitjans de comunicació i a les tertúlies. Precisament sembla que al govern Espanyol perd protagonisme.
Potser per això té més sentit que mai recordar com a Catalunya en aquest moment de la seva història política s’ha posat èmfasi en la igualtat entre homes i dones. De fet , això s’ha esdevingut en els darrers 7 anys. Amb accions prou il•lustratives, agosarades i contundents. Vull recordar que l’estatut del 79 ni ens esmentava i, que l’actual ens ha col•locat allí on ens pertoca. Per citar algunes d’aquestes accions a favor de la igualtat: la creació de la Direcció General dedicada a promoure la igualtat en el treball (una experiència única a Espanya que ha suposat que moltes comunitats autònomes ens miressin com a model), l’aprovació al govern de la “Llei d’una nova ciutadania i per a la igualtat efectiva de dones i homes” (que no va poder entrar al Parlament perquè que es va acabar la legislatura), la creació d’una xarxa de 105 Agents Locals d’Igualtat per promoure la igualtat en col•laboració amb els ens locals, les subvencions a empreses per a implementar mesures d’igualtat (674 empreses i 264.000 persones beneficiades), els projectes per a promoure la conciliació de la vida laboral i personal de les persones treballadores a polígons industrials (Rubí i Barberà del Vallès), la consolidació de lideratges femenins a partir del programa “Jo, Directiva” (1.100 empresàries), la creació de places d’escola bressol arreu de Catalunya (15 places d’escola bressol cada dia), els recursos destinats al serveis d’acollida matinal, la llei contra la violència de gènere... Les mesures en l’àmbit de la salut que han volgut tenir en compte les necessitats i “les mirades” de les dones.
Les dones som persones independents, cultes i formades, autònomes i amb capacitat de lideratge, hem fet el pas a la política ...i hem estat, especialment en els darrers anys, acompanyades en el reconeixement de drets. Hem integrat plenament el concepte de democràcia paritària. Però volem una manera de fer política que sumi amb els nostres interessos. Per això sovint parlem de feminitzar la política.
La proposta és carregada de simbologia, d’ideologia i de valors. Vol proposar una nova manera de fer política, amb una agenda nova i amb valors socials i culturals que han estat encarnats en les dones. Feminitzar en el sentit de no deixar perdre el talent femení, feminitzar en el sentit de reclamar altres mirades en l’àmbit polític però també en l’empresa, en el sentit d’abordar els problemes de vida quotidiana i els reptes de futur de les dones i els homes, feminitzar en el sentit d’introduir canvis culturals – i de valors – a la societat.
I certament, qui ha obert aquest camí han estat les dones i els homes socialistes els darrers anys. Per això es necessari continuar. D’altra manera sentiríem que la història – reoberta simbòlicament amb l’estatut – no ens acompanya.
Mila Arcarons i Oferil
Diputada al Parlament de Catalunya
http://milaarcarons.blogspot.com
