L’actual procés contra l’explana major del grup Mannesmann (entre ells, dos sindicalistes), acusada d’haver rebut uns 57 milions d’euros del gegant britànic de telecomunicacions Vodafone, en el moment de la compra d’aquest darrer florí de la indústria alemanya, avui dia desmantellat, és un signe dels escàndols financers repetitius i de la crisi de la cogestió a Alemanya. Un altre signe: l’acord del govern Schröder amb la dreta parlamentària per un pla de regressió social sense precedents. Amb l’aprovació d’una part dels sindicats i el silenci dels altres.
Per Udo Rehfeldt *
A la primeria de l’any 2003, el sindicalisme alemany es va precipitar en una crisi sense precedents que va atenuar la seva influència política. Va marcar una ruptura del consens fundador del sistema social alemany al qual s’adherien tradicionalment els sindicats, el patronat i els grans partits polítics, tant si era el Partit Socialdemòcrata (SPD) o el Partit Democratacristià, també lligat al moviment obrer catòlic. Aquest consens es basava en tres pilars:
— L’Estat–providència, instaurat per Otto von Bismarck al segle xix, posteriorment consolidat pels governs demòcratacristians durant els anys cinquanta.
— “L’autonomia col·lectiva”, un sistema de negociació col·lectiva en l’àmbit de les branques professionals instaurades al principi del segle xx, l’autonomia de la qual és reconeguda plenament per l’Estat després de la Segona Guerra Mundial;
— El sistema de “codeterminació” en els establiments i les empreses, conegut a França amb el nom de cogestió, concedit al moviment sindical pels governs democratacristians als anys cinquanta i reforçat per un govern socialdemòcrata als anys setanta; aquests drets s’exerceixen principalment en els consells d’empresa però també en els consells de vigilància de les grans empreses.
Des de fa temps, la República Federal Alemanya (RFA) és a la cua, amb un atur elevat i una economia estancada. Els economistes alemanys són unànimes en el diagnòstic: l’oferta i la demanda en el mercat de treball no s’equilibren, ja que les prestacions socials són massa elevades i els sindicats exageradament poderosos. Ja fa alguns anys, Robert Solow, premi Nobel d’Economia, reprotxava a aquests economistes la seva creença ingènua en aquesta tesi, “com si el forat d’un pneumàtic punxat sempre hagués de ser a sota perquè el pneumàtic està desinflat”.
Els experts només continuen buscant les causes de la misèria econòmica alemanya en el mercat del treball. Els especialistes de la Deutsche Bank revelen una sèrie de problemes: deduccions socials massa importants; salaris reals elevats; una jerarquia de salaris insuficient entre sectors, regions i nivells de competències; una protecció legal forta contra els acomiadaments; barreres sòlides contra l’augment de la flexibilitat; taxes d’indemnització d’atur i una assistència social que no incita al treball. En resum, “un sistema d’assegurances socials massa desenvolupat”.
La reducció dels treballs es deu a “costos de treball massa elevats”. I cal afegir que els que treballen haurien de ser “els grans guanyadors de les darreres dècades”. Els “guanyadors” no són els únics que se sorprenen. Sobretot si s’observa el que ha passat des de la unificació.
Amb un 30% del territori i un 20% de la població, els nous lands contribueixen amb un 8% de la producció econòmica del 1992. Després de la unificació, l’activitat a l’Est s’ha enfosquit. Els treballs han descendit ràpidament, passant de 10 milions a 6 milions. Al principi, la desindustrialització es va compensar per una expansió de l’edificació, inflada per les subvencions, les incitacions fiscals i les inversions públiques en infraestructures. Des del 1997, la diferència entre les dues parts del país creix de nou. La taxa d’atur a l’Est és dues vegades més alta que a l’Oest, la productivitat és menor, també en les empreses ultramodernes. No només la unificació no ha suposat un enlairament de l’Est, sinó que ha frenat el creixement de l’Oest.
buy adobe acrobat 9 pro extended Manage and modify projects using source control systems and collaborate on files more easily. An XML-based nonbinary implementation of the FLA format allows projects and associated assets to function as items in a directory or folder.
Adobe Creative Suite 5 Master Collection Reduce the ActionScript 3.0 learning curve and enable greater creativity by injecting prebuilt code into projects. Quickly include functional code for things like timeline navigation, actions, animation, audio and video, and event handlers.
Adobe Creative Suite 5 Master Collection
Use object-based animation and visually achieve granular control over motion attributes with the Motion Editor. Develop interactive content more efficiently with the Motion Preset panel that offers prebuilt motion effects and lets you create, save, and share your own. Adobe Creative Suite 5 Master Collection Author expressive interactive content with easy-to-use tools. Draw stylized shapes and transform them into complex patterns and effects, and animate 2D objects through 3D space with 3D transformation tools. Take complete control over your text with print-quality typography via the new Text Layout Framework. Work with columns and bidirectional text, and maintain layout and formatting with greater fidelity when importing from other Adobe products.
Adobe Creative Suite 5 Master Collection
Deliver interactive content consistently for more runtimes across personal computers, mobile devices including the iPhone*, and screens of virtually any size and resolution, and leverage integration with Adobe Device Central for enhanced testing and debugging.
buy cheap Adobe Photoshop CS5
Adobe® Flash® Professional CS5 software is the industry standard for interactivebuy windows 7 ultimate 64 bit authoring and delivery of immersive experiences that present consistently across personal computers, mobile devices, and screens of virtually any size and resolution. buy Adobe Photoshop CS5 mac oem
Per imprimir els articles de les edicions lliures has d'estar registrat, és fàcil, ràpid i gratuït. Si desitges
convertir-te en un altre lector de Le Monde diplomatique en llengua catalana. REGISTRA'T AQUÍ. Problemes amb l'entrada (cookies)
Subscriu-te a la
versió digital de
Le Monde Diplomatique en català.
COPYLEFT: Aquesta publicació és copyleft. El text es pot difondre, citar i copiar literalment, amb qualsevol suport (digital o analògic) i amb qualsevol finalitat, sempre que s'enllaci de forma clara la pàgina on va ser publicat originalment.
De totes maneres, agraim que se'ns avisi de qualsevol ús del material, gracies.
Aquesta obra está amb una llicencia de
Creative Commons.