Sovint es diu dels pares fundadors de la independència dels Estats Units d’Amèrica que “ho van fer perquè no sabien que era impossible”. Sovint hem sentit els darrers tres anys, a cada passa que es feia, uns o altres (Unamuno diria els “huns” i els “haltres”) dient que era impossible, o que no servia de res, a més de ser impossible. Hem sentit que la Generalitat mai no podria convocar referèndums, que l’Estat ho impediria com va impedir el d’Ibarretxe, que el tripartit mai no aprovaria una llei de referèndums, i el fet és que des de l’abril passat els ciutadans, els Ajuntaments, i la Generalitat poden promoure i convocar referèndums sobre qualsevol qüestió que sigui competència de la Generalitat, perquè està vigent la llei catalana que ho regula per primera vegada en la història. Llegir-ne més

Senatores boni viri Senatus autem mala bestia, deien els clàssics per referir-se al fenomen de degradació que les persones pateixen quan són absorbides en un engranatge pervers, com al Tribunal Constitucional (TC) espanyol. Després d’un quart de segle de repartiment de qüotes entre PP i PSOE, amb el criteri de primar la fidelitat i l’extremisme però gens el mèrit i la capacitat, els juristes que s’hi integren responen, amb escasses excepcions, al principi “entre los que han sido nombrados para hacer lo que se espera, y los que hacen lo que se espera para ser nombrados, casi no hace falta dar instrucciones”. Llegir-ne més