Però sobre tot és una llei amb trampes. En estalvi i eficiència la reducció del 20% de la demanda d’energia primària és “sobre l’escenari tendencial en absència de polítiques actives d’estalvi i eficiència energètica”. És a dir, res a veure amb l’estalvi real.
I en matèria nuclear, el Govern ha decidit a en Marx, a en Groucho Marx. Tinc uns principis, però si no li agraden ens canvio per uns altres. El text obre la porta a anar més enllà dels 40 anys en la vida de les centrals.
Estem lluny, molt lluny del que ha de ser un canvi de patró de creixement. I el problema és que el Govern sembla continuar volent situant-se en terra de ningú, ni cap a una banda ni cap a l’altra, per avançar cap enlloc.
Així que us deixo una imatge de la campanya de Greenpeace que resumeix bastant bé aquest post:
Escrits
2 comentarios:
Veo que ya ha desaparecido su artículo sobre el ISD y los comentarios que nunca puso, probablemente no le eran favorable e hizo Vd. un ejercicio de libertad y trasparencia.
Vd. es de lo de "lo ancho para mí, lo estrecho para los demás.
No hay nada como estar instalado en el sistema.
Si no sube el comentario, le tandré que enviar una carta abierta a la prensa. Espero, de su coherencia, que no sea necesario
Lo que es insostenible es la costosa casta política, improductiva y depredadora que esquilma el país y a sus subditos. Una neoaristocracia de privilegiados.
Publica un comentari