Terrassa

Autor/a: Manel Pérez Díaz

Càrrec de l'autor dins d'ICV: Portaveu del Grup Municipal d'ICV-EUiA a l'Ajuntament de Terrassa

Cal dir-ho ben clar i sense embuts, la crisi actual no és únicament financera ni els seus orígens són externs. Les seves arrels estan associades a un model productiu triplement insostenible: una economia depredadora (ocupació del territori, especulació financera, consum desmesurat de recursos), una economia sustentada en l'energia del petroli i poc eficient energèticament; i una economia que genera ocupacions de baixa qualificació vulnerable als canvis de tendència.

Curt i ras. El model de creixement sustentat en un consum desbocat (animat per un finançament especulatiu), l'economia del creixement a qualsevol preu "compra el que et vingui de gust..., i ja ho pagaràs quan vulguis" ha resultat un pèssim negoci. Una gran irresponsabilitat. Un escenari de crisi i recessió, i una pesada hipoteca que paguem entre tots (una ingent quantitat de recursos públics transferits a les entitats financeres), provocant una manca de liquidés per l'activitat productiva real, i el tancament d'empreses, la destrucció de llocs de treball, l'increment de l'atur..., i també de la desolació ambiental.

Per aquesta raó les receptes d'abaratir encara més els salaris i els drets laborals, com si els treballadors, els autònoms i les petites empreses..., fossin els responsables de la crisis..., semblen una broma de mal gust o una greu irresponsabilitat. Com han afirmat veus autoritzades (entre elles, Luis de Sebastián, economista d'Esade), s'ha de pensar en clau de futur. Els models de creixement sustentats en la desregulació dels drets socials i de gran impacte ecològic (els pretesos models asiàtics) han fracassat. Cal iniciar amb convicció la construcció d'un model econòmic nou, racional i sostenible.

Les economies de futur són les que aposten per incrementar la despesa pública i privada en R+D+i, per un ensenyament i uns sistemes de qualificacions professionals acreditades, una formació de qualitat al llarg de tota la vida, amb igualtat entre homes i dones, per una productivitat sustentada en la eficiència energètica del nostre teixit productiu, el consum responsable, i uns sistemes d'innovació que ens permetin aprofitar totes les potencialitats creatives, tecnològiques i de les organitzacions socials.

En aquest sentit, cal recordar algunes dades que ens ajuden a entendre perquè hem arribat a aquesta situació. Espanya era el país (abans de l'inici de la crisi) de la UE-27, amb major pes de la construcció entre la població en edat laboral. Espanya és el país amb més persones ocupades en sectors que no requereixen qualificació: el 9,9 de la població en edat laboral. La proporció de tècnics i professionals (el 20,7%) se situa entre 10 i 15 punts per sota dels països escandinaus. Si prenem com a referència la formació al llarga de la vida, acumulem un retard important: 18 punts per sota de la UE-15.

Per aquesta raó cal afrontar aquesta crisi amb una combinació de mesures conjunturals (garantint la solidaritat, la cohesió i la igualtat), i també les imprescindibles mesures de llarga durada i estructurals (més formació, més qualificació, més empreneduria, més innovació...).

Aquesta crisi és també una magnífica oportunitat per promoure un canvi de perspectiva i generar noves oportunitats. El Green New Deal, el programa econòmic d'Obama per afrontar la crisi pot fracassar..., però és ben cert que defensar la creativitat i la capacitat innovadora per aprofitar a fons l'energia de l'aire, del Sol, de la Terra..., per desplegar un programa massiu en l'eficiència energètica dels edificis , apostant per la recerca a gran escala en una economia verda (reduint els compromisos i la dependència del petroli), i situant la salut de les persones i la educació com a nous objectius prioritàris..., és un camí estimulant. El camí de la responsabilitat compartida: implicant governs, empreses, organitzacions socials i ciutadania.

A casa nostra, l'objectiu europeu d'aconseguir un 20% de reducció energètica, un 20% de renovables pel 2020, és un camí ple d'oportunitats. El Pla de les Energies Renovables 2005-2010, elaborat pel Ministeri d'Indústria, estima que durant aquest període es poden generar al voltant de 95.000 noves ocupacions netes. Algunes projeccions de l'Institut Sindical de Treball, ambient i Salut (ISTAS), situen en 500.000 persones ocupades en el sector de les energies renovables per l'any 2020. És a dir triplicant la xifra actual. El control, seguiment i certificació de la qualitat, per exemple, en el subsector de l'energia solar tèrmica (desplegament del Codi Tècnic d'Edificació) requerirà d'una gran demanda de personal qualificat. Són alguns exemples.

Difícilment sortirem d'aquesta crisi amb la mateixa lògica que ens ha portat fins aquí. Cal treballar i actuar amb un gran sentit de la responsabilitat.  I cal fer-ho des de la lògica de la sostenibilitat (i el que implica de canvis estructurals valents) que ha d'anar acompanyada, com no pot ser d'un altre manera, de polítiques ambicioses d'inclusió social, per evitar fractures socials, evitant que paguin els de sempre i evitant de premiar els responsables del negoci especulatiu i la ineficiència.