Article

Fletxa_component
04/06/2009
Europa: o la fem o ens la fan

Manel Pérez

Portaveu Grup Municipal ICV-EUiA a Terrassa

ATerrassa.cat

Terrassa ha estat des de fa molts anys una ciutat compromesa amb la construcció europea.  Són nombrosos els projectes en els quals la ciutat, a travès de l'Ajuntament ha format part de consorcis europeus, formats per administracions públiques locals i regionals de tota Europa, sobre temàtiques molt diverses. Són també diverses les xarxes europees on participa activament Terrassa per tal de posar en comú objectius, experiències i iniciatives comunes per tal de millorar el benestar, el medi ambient, el teixit econòmic...junt amb ciutats d'altres països de la Unió Europea.

Terrassa, les seves institucions, les seves entitats han tingut sempre una vocació europeista conscients de la necessitat de sumar esforços i criteris per fer possible una important unitat política i social com ha d'esdevenir Europa. Una Europa que encara està en construcció i que ha de comptar amb la participació i el compromís dels municipis i els seus ciutadans i ciutadanes.

Malgrat aquest compromís europeista de Terrassa són encara molts els ciutadans i ciutadanes que veuen Europa com una entitat llunyana i difícil de comprendre.  Hem de ser conscients  que Europa està més a prop del que alguns poden pensar, perquè Terrassa també es part d'aquesta Europa i els terrassencs i terrassenques som beneficiaris o damnificats de les polítiques i directives que es decideixen a la Unió Europea.

Cal per tant que la ciutadania participi d'aquestes eleccions al Parlament Europeu, perquè és la única institució europea d'elecció directa, és la única ocasió on la ciutadania pot decidir quines polítiques vol que s'incentivin a Europa, i on pot optar per donar recolzament explícit als diferents models de construcció europea defensats per diferents opcions polítiques.

Què es decideix en aquestes eleccions al Parlament Europeu? Decidim molt més que els nostres representants a Brusel·les. El Parlament Europeu codecideix amb els estats, la major part de les polítiques europees. Decidim quina serà la política de la Unió Europea per sortir de la crisi. Avui més que mai a Europa es decideix el nostre futur.

Decidim si continuem amb les velles polítiques lliberals de sempre, amb més o menys contingut social, o fem un gir de cent vuitanta graus a favor d'una nova economia basada en la justícia social, el medi ambient i la innovació. Per sortir de la crisi són imprescindibles unes polítiques monetàries i pressupostàries que tinguin com a prioritat la creació de llocs de treball; unes polítiques fiscals que promoguin la redistribució de la riquesa; i unes polítiques energètiques, industrials i de mobilitat que facin que Europa sigui capdavantera en la lluita contra el canvi climàtic, en les energies renovables i en el tancament de les nuclears.

En aquestes eleccions decidim si continua imperant el lliure mercat sense regulacions, del benefici a curt termini i de l'especulació promoguda pels grans grups financers. El lliure mercat que ha estat l'excusa per posar en perill els serveis públics, l'educació, la sanitat i els serveis socials, i per intentar imposar la jornada laboral de 60-65 hores. En aquestes eleccions decidim entre les polítiques que ha erosionat els drets laborals i han augmentat la pobresa i les desigualtats socials o els drets dels treballadors, l'aplicació a tota Europa de la Carta de Drets Fonamentals i la generalització de les rendes garantides contra la pobresa. Entre la discriminació de les dones a la feina o la plena igualtat laboral entre els homes i les dones. Decidim entre els transgènics o una agricultura que afavoreixi la seguretat i la qualitat dels aliments.

Decidim entre l'Europa dels estats o una Europa més democràtica que promogui la participació de la ciutadania. Una Europa que reconegui els drets dels pobles i l'ús de llengües com el català a les seves institucions. Entre l'Europa de la por a les llibertats i de la xenofòbia o una Europa radicalment contrària al racisme i a qualsevol tipus de discriminació per origen, creences o per orientació i identitat sexual. Decidim entre una Europa sense veu al món i obsessionada per una idea de la seguretat militaritzada o una Europa que sigui la veu de la pau i de la justícia global, social i mediambiental.

Europa no pot ser només un mercat unificat, l'euro i la suma de 27 estats. Europa ha de ser realment els drets de ciutadania, polítics, socials, ambientals, culturals i totes les persones vingudes d'arreu del món a viure i a treballar a les nostres societats.

Per això, perquè Europa decideix en les nostra vida quotidiana, no podem deixar que Europa ens la facin els de sempre, els que defensen els interessos dels poderosos i dels lobbys econòmics.

És imprescindible que per avançar amb força cap a una Europa basada en la justícia social, l'ecologia i els drets dels pobles facin també Europa els terrassencs i terrassenques treballadors, els que es prenen seriosament el canvi climàtic, els joves que volen un futur diferent, els qui aposten pel transport públic, els qui creuen que una altra globalització és possible... I ara per a fer aquesta nova Europa cal també que facin sentir la seva veu participant aquest diumenge de la consulta que se'ns fa a tota la ciutadania europea.


Manel Pérez, Portaveu del Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa


DL 06/12/2010 | 18:23