En unes declaracions
al diari 'ABC', el líder democristiano Josep Antoni Duren Lleida, el politico més valorat a Espanya i Catalunya - fins i tot per sobre d'Artur Mes entre els votants de CiU-, ha expressat amb contundència la seva oposició a la independència de Catalunya. Duren Lleida ha donat dos motius. El primer és de caràcter intel·lectual: la independència de Catalunya no seria acceptada per la Union Europea (UE). El segon, de tipus sentimental: no podria viure en un país diferent al del seu pare, que resideix a Aragó.
Les declaracions de Duren Lleida contrasten amb el posicionament d'altres líders nacionalistes com Felip Puig, però també amb la posició oficial d'Artur Mas. El candidat a la Presidència a la Generalitat manté una postura que ell qualifica de síntesi: la independència no és per la proxima legislatura, però no posa límits al futur. I declara que votaria sí en un hipotètic referèndum.
Les discrepàncies entre Convergència i Unió són, per tant, estratègiques, i s'assemblen molt a les existents entre ERC i el PSC. El tripartit va ser possible perquè ERC va ajornar les seves reivindicacions fins a 2014. L'aliança entre nacionalistes i democracristianos se sustenta en la mateixa essència. Convergència ajorna el seu somni, però no renuncia a ell. Para Va unir, el somni és un malson. O CIU aparca 'sine die' les seves aspiracions més íntimes o es trencarà la federació.I l'ambigüitat serà dificil de mantenir si Joan Laporta accedeix al Parlament. Per això Laporta és l'enemic a batre per als nacionalistes.
El posicionament inequívoc de Duren, més clar que el d'alguns socialistes, representa una garantia de quatre anys de relativa estabilitat a Catalunya. Sense els vots de Va unir, la possible convocatòria d'un referèndum mancarà de majoria encara que Convergència canviés de semblar i es plantegés aprovar-ho. El problema és que els que són concientes de l'atzucac de la reivindicació independentista, han de començar a pensar en com canvien la dinàmica social que ells mateixos han afavorit encoratjant la frustració i el victimisme. Difícil tasca.
Francesc Moreno
director d'href= <"www.eldebat.cat">
Eldebat