L'ocàs dels tirans

Déu existeix. Ha mort Massera, l'almirall assassí de la Junta Militar argentina que entre 1976 i 1978 va dirigir la repressió contra els seus conciutadans des de la tristament famosa Escola Superior de Mecànica de l'Armada, un centre de detenció i tortura, en el qual van desaparèixer desenes de persones a les que les heroiques Madres de la Plaza de Mayo encara segueixen buscant. Aquest marí que va accedir al càrrec pel que el va nomenar Juan Domingo Perón, va ser, juntament amb Videla i Agosti, la triada de poder que va enderrocar a la segona Senyora Perón del govern que havien triat lliurement els argentins. La seva mort, coincideix amb un altre fet atroç, com és la crema i destrucció del campament saharaui a Al-Aiun on els morts, ferits, però també mes de cent desapareguts, reclamen l'acció urgent dels organismes internacionals i la contundent protesta diplomàtica del nostre país, adormit per la pressió d'aquest Rei ninot anomenat Mohamed VI, al que un li nota cert tic masserià, pel costum que té d'haver convertit el seu país en una monarquia dictatorial. El que Emilio Eduardo Massera no hagi mort a la presó, no és una bona notícia per als demòcrates de tot el món. El que el fill del sàtrapa Hassan II no sigui processat per un Tribunal Internacional pel que està fent, és el senyal inequívoc que aquest trist món nostre es mou més pels interessos econòmics que per la lògica de la raó del més feble. Així ens va.

Manuel Fernando González
Editor y Director
www.catalunyapress.cat
www.pressdigital.es