És amb un certa perplexitat que escoltem i llegim les acusacions que destacats dirigents de CiU, inclòs el mateix Mas, fan als socialistes arrel de la decisió de la fiscalia d’imputar a dirigents del partit nacionalista per finançament irregular a través de desviació de fons d’una de les institucions més emblemàtiques del país com és el
Palau de la Música. Les acusacions que es fan volen indicar que hi ha hagut una pressió davant la fiscalia perquè aquesta actuï ara just quan comença la campanya electoral.
Sota la bandera s’hi amaga la cartera. Defineix bé aquesta frase algunes sensacions que tenim tots en la mesura que es van descobrint i coneixent els entrellats de les investigacions dels tècnics d’hisenda. Possiblement la feina cal que ara es faci de manera ràpida i efectiva. Que CiU deixi de llençar insinuacions cap els altres, i que assumeixi amb decisió la responsabilitat i actuï en conseqüència.
Algunes reflexions que em faig i vull compartir : qui aspira a governar el país no pot estar sota sospita d’haver-se finançat de manera irregular i , encara menys, quan per finançar-se s’ha utilitzat una entitat emblemàtica del país que durant molts anys ha estat un referent de la cultura i l’empenta del Catalunya. Sota la tàctica i la pràctica -la millor defensa és un atac - CiU no diluirà la seva responsabilitat.
Amb aquetes declaracions i acusacions que es fa a la fiscalia i, d’altres partits segurament es pretenen dos objectius. El primer, difondre el fals missatge de que la justícia es mou per pressions dels grups polítics. Res més fals. L’estat de dret es fonamenta també en la independència de la justícia. No és de rebut ni seriós que quan una decisió ens pot afectar es vulgui llençar el missatge de que s’està manipulant a la fiscalia. El segon objectiu, lliga també amb aquest intent de distreure la gravetat de la imputació, vol traslladar la responsabilitat de les seves accions als altres partits generalitzant la sospita de que tothom actua igual. No és així. Mas ho sap i calla.
Cadascú ha d’aguantar la seva espelma. El que cal és aclarir amb rapidesa i amb contundència els fets i depurar responsabilitats - d’aquells que han actuat més directament , és a dir rebent les quartos, i d’aquells que han pogut inspirar des de la l’ombra els fets -. Ara aquelles paraules de Colom -que més o menys venien a dir que algú li havia recomanat que anés a veure a Millet-, prenen una importància cabdal. Fora interessant saber qui coneixia com “funcionava” el
“tema” en qüestió. Fora interessant com es podien desviar diners que “a priori” anaven al Palau i que en realitat i, finalment, ajudaven a pagar activitats vinculades a CiU. Accions i activitats que no eren musicals però si patriòtiques!!!
Al senyor Mas fa temps que se li reclamen explicacions clares i convincents. Encara no n’ha donat. La recurrent
“cantarella” que tot és una manipulació del PSC no cola. Ell té l’oportunitat de fer-nos aclariments pel bé del país i de la democràcia. Les esperem . Si no ho fa no tindrà cap autoritat per presidir el país, si això arribés a ser possible.
Mila Arcarons i Oferil
Diputada al Parlament
Grup Socialista/Ciutadans pel canvi
http://milaarcarons.blogspot.com 
