Mentre els Estats Units s'encallen a l'Iraq i aquest país s'enfonsa en la guerra civil, l'administració Bush continua justificant les seves intervencions al Pròxim Orient en nom de la lluita contra el «feixisme islàmic». Aquest marc ideològic permet encabir en la mateixa categoria moviments distants: des d'Al Qaeda a Hezbol·là passant pels Germans Musulmans.

Per STEFAN DURAND
Periodista.

Les instal·lacions petrolieres del sud d’Iraq estan controlades a partir d’ara per les tropes americanes i britàniques, i els avituallaments de petroli a partir del Golf continuen amb la seva normalitat. Contràriament a una idea llançada de que l’or negre es troba al cor de la guerra, les grans multinacionals del petroli no troben en l’origen d’aquest conflicte.

Per Yahya Sadowski *

“La SDN ha mort, visca l’ONU!”. Són els mots amb els quals el britànic, lord Cecil, un dels animadors més fervents de la Societat de les Nacions, comentava la seva dissolució, a l’abril de 1946. Però el president de la seva assemblea, el noruec, Karl Hambro, havia declarat : “No ignorem que sovint hem pecat de coratge moral, que sovint hem dubtat quan hauríem d’haver actuat, que a vegades hem actuat quan hauria estat intel·ligent dubtar”. En canvi, pel flamant, Joseph Paul-Boncour, representant de França, la SDN no ha fallat; eren els governs els que no havien sabut elevar-se per sobre dels seus interessos particulars. I anomenar els “èxits” del principi: prevenció de conflictes als Balcans, ajuda a la reconstrucció de l’economia austríaca, fonaments d’una política real de desarmament...

Entre 1916 i 1922, l’Imperi Otomà i les seves fronteres van ser objecte d’intenses negociacions entre francesos i britànics. Després de 1918, els Estats Units es van proposar com a àrbitres, en nom del “dret de les persones”. Malgrat tot, en cap moment, no van consulta realment a les poblacions locals. La divisió territorial va ser fragilitzada de manera duradora.

Per Henry Laurens *

Just abans de l’inici dels bombardeigs, el Pentàgon ha anunciat que posaria a punt una súper bomba anomenada “termobàrica”, la més forta que s’ha fet mai. La seva germana petita es va utilitzar a Afganistan, al 2002. El Pentàgon calcular provar-la bé a escala natural d’altres armes noves, com la bomba de microones, “l’e-bomba”, apta per destruir les xarxes d’ordinadors i presumptament “no letals”.

Per Karyn Poupée *

Mentre que les forces angloamericanes continuen la seva avançada cap a Bagdad, els “grans de sorra” no paren de clavar la formidable màquina de guerra desplegada a Iraq per acabar amb el president Saddam Hussein. En moltes ciutats, els combatents resisteixen als invasors: les tropes americanes no són rebudes com a alliberadores; un sentiment patriòtic més que el suport al règim, anima a molts iraquians. La Casa Blanca ho reconeix, el conflicte podria durar més temps del previst. Les riscs d’un desastre humanitari, agreujat per la magnitud dels bombardeigs, que s’han intensificat a les principals aglomeracions, susciten una gran emoció internacional. Per tot el món, l’opinió condemna d’aquesta guerra d’agressió i les manifestacions es multipliquen per confirmar l’amplitud del revés diplomàtic a Washington. Durant llargs mesos, els Estats Units han intentat convèncer a les Nacions Unides que donin el seu aval a l’estratègia guerrera del president George W. Bush. Malgrat tot els esforços mantinguts, malgrat totes les múltiples pressions als seus aliats, Washington ha fracassat. Un fracàs que tindrà greus conseqüències per l’ordre internacional.

Per Pau-Marie De La Gorce *