Fa tan sols un mes dèiem que necessitàvem una aportació externa per les conques internes. Que el que estava en joc era l’abastiment d’aigua a l’àrea de Barcelona. I que si això passava s’acabaria imposant la lògica d’aquells que entenien que en matèria d’aigua la solució són els grans transvasaments que ho solventin tot.

Un més després les condicions no són les mateixes. Ha plogut i ha plogut de valent. Avui, els embassaments de les conques internes augment hectòmetres per dies. I si fa tan sols un mes la situació d’extraordinària necessitat justificava la interconnexió, en una situació diferent hem de començar a pensar a partir de quin límit sortim d’aquesta situació d’extrema necessitat que justificava el Reial decret i amb aquest la canonada.

Haurà de ser el Govern qui decideixi el límit, però a aquestes hores ja hem superat el 45% de les reserves. Tinc la sensació que en qüestió de dies podrem anunciar que, malgrat que haguem de mantenir mesures del decret de sequera, ja no ens caldrà el Decret que vam aprovar a Madrid ni la interconnexió. La interconnexió es justificava en una situació extraordinària. Quan el risc sigui zero, podrem anunciar l'aixecament de la canonada. I aquest moment, amb el que està plovent, sembla que està ben aprop.

Ja ho veieu. Ho vam fer tot per guanyar en transparència al Congrés i no ens en vam sortir. La nostra moció sobre els lobbies i el cas Taguas va ser rebutjada. No es van atrevir ni tan sols a lamentar la penosa decisió de l’Oficina de Conflicte d’Interessos al trobar compatible el pas director de l’oficina econòmica del Govern a president del lobbie de la construcció. No van instar ni a modificar una llei que es demostra que no serveix i ni tan sols a desenvolupar el reglament que faria realitat aquesta llei. I en tots dos casos el socialistes van votar en contra, i els CiU els van ajudar a guanyar la votació i a protagonitzar una derrota moral. Ja sabem per a què serveix la sociovergència, per tapar-se les vergonyes. Fins i tot van tenir la gosadia, tant la portaveu socialista o el convergent, de fer una intervenció renyant-nos per la moció, arribant a titllar la nostra proposta de desordenada (mai res serà tan ordenat com el pas de Taguas de la Moncloa a Seopan).

El segon bloc de la moció, aquell que obria una escletxa de transparència en la relació entre els grups de pressió i l’executiu i legislatiu tan sols va sumar el vot favorable d’alguns grups minoritaris. I es que aquest és un debat de fons, i d’algunes coses alguns no volen ni sentir parlar.

Però aquí no acaba tot. Ens cal més salut democràtica, i casos com el que ens han ocupat les últimes setmanes clamen al cel. Per això ho farem tot per anar al fons de la qüestió, i espero que els proper dies tingues més notícies al respecte.

Quina barra

En Solbes ho ha deixat clar. La deducció dels 400 euros esgota el marge de maniobra del Govern per a prendre mesures discrecionals de cara a la desacceleració de l’economia”. Dit curt i ras, s’ho han gastat tot en una mesura frívola, injusta, i que no contribueix en pràcticament res en un escenari de canvi econòmic.

Les emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle...

... estan disparades. CCOO i World Watch han donat a conèixer un nou creixement de les emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle, situant el creixement d’aquests respecte a l’any base en un 52’35%. Tots els especialistes destaquen una política d’infraestructures que aposta per les grans autovies i que ha abandonat el ferrocarril convencional, un model elèctric ultralliberal i gens funcional i un model de creixement profundament insostenible. I la pregunta és òbvia: continua mantenint el senyor Zapatero que el Govern espanyol el campió mundial en la lluita contra el canvi climàtic?

Dimecres passat al Congrés, en la nostra interpel·lació, vam decidir parlar dels lobbies, d’incompatibilitats, i com no podia ser d’una altra manera, del "cas Taguas". Enfront tenia a la Ministra d’Administracions Públiques. I el que esperava era que expliquessin què els semblava el dictamen del Tribunal de Conflicte i Interessos que considerava compatible passar de presidir l’oficina econòmica de Moncloa a la presidència de l’Associació d’Empreses d’Obres Públiques d’Àmbit Nacional (SEOPAN).

Però, la reacció va ser no només defensar la llei sinó defensar la utilitat d’una llei, la llei d’incompatibilitats, acabada d’aprovar. Va parlar de SEOPAN, el lobby de les constructores que ha fitxat David Taguas, procedent de l'Oficina Econòmica de la Moncloa, com a una organització sense ànim de lucre. I fins i tot va comparar el paper d’aquesta organització amb el paper de Greenpeace o amb l’associació pel software lliure.

I la qüestió és si aquest fitxatge respon als serveis prestats per Taguas o bé a la informació privilegiada que utilitzarà.

Un cop vaig acabar la interpel·lació almenys 10 diputats i diputades socialistes em van felicitar per la iniciativa i em van anunciar que mirarien de recolzar la moció que es veurà dimarts vinent. De no donar suport a la moció els socialistes començaran amb el peu canviat.

Aquest dimarts ho veurem. El que seria adient en una democràcia sana és que tothom recolzés la moció, però si no és així, veurem qui treu les castanyes del foc al Govern, o si tothom decideix adoptar un to d’exigència en un terreny on no val l’ambigüitat.

L’activitat delictiva d’Ascó

En aquests darrers dies a Terres de l’Ebre i arreu del país es parla molt d’aigua. Jo el primer. I sorprèn que allò que ha afectat més a la seguretat, a la salut i al futur de terres de l’Ebre en els darrers dies, l’incident d’Ascó, amb prou feines es discuteix. La primera de les mobilitzacions hauria de ser per la mentida, la manipulació i el tancament de plantes nuclears que no funcionen. Des d’ICV farem tot perquè hi hagi una investigació a fons, parlamentària i si cal judicial. Arribant fins al final. Assumint responsabilitats penals i donant per tancades les plantes.

Molt sorprenent l’anunci del ministre d’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, d’augmentar el termini d’internament dels immigrants sense papers dels 40 dies actuals fins al 60. Pitjor encara, alguns socialistes, entre els que estaven els espanyols, van anunciar que donarien suport aquesta setmana a l’Eurocambra a una iniciativa que aviat es debatrà i votarà: la directiva del RETORN, que preveu la reducció de les garanties legals dels immigrants sense papers i un augment en el període de detenció de fins a 18 mesos. La directiva de la vergonya fa una nova classificació de persones: els infrahumans. Persones immigrades que no tenen els mateixos drets que altres, a qui no se li respecte l'habeas corpus, que no arriben a la categoria, que no són mereixedors dels drets humans.

Zapatero s’hauria de passejar per algun dels Centres d’Internament d’Estrangers repartits per la geografia espanyola, autèntiques presons, on no es respecten els drets humans i on es tracten les persones immigrades sense documentació com a delinqüents. Fins i tot el Parlament Europeu ha publicat un informe el desembre passat en què denunciava les condicions pèssimes d’aquests centres. Jo mateix vaig poder visitar el CIEs de la Verneda, a Barcelona, per després anar al de Zona Franca. Autèntiques pressons on tanquen a persones que han comés una falta administrativa, no tenir papers.



Ultratge a la bandera
Aquesta setmana registraré una iniciativa perquè se suprimeixi del Codi Penal el delicte d’ultratge a la bandera. Ja vam fer el mateix respecte a les injúries a la Corona quan l’estiu passat El Jueves va publicar aquella il.lustració tan simpàtica. Es tracten d’anacronismes i el que no pot ser és que en un Estat laic els símbols estiguin per sobre dels drets de les persones.


I una iniciativa contra els lobbies

El proper dimecres tinc interpel·lació. Suposo que em contestarà la Vice-presidenta. I li demanaré què pensa fer per controlar els lobbies. Quines propostes pensa articular perquè situacions tan vergonyant com la del cas Taguas. El dimarts següent tota la cambra votarà una proposta concreta. En una setmana sabrem de les autèntiques voluntats de transparència.

Una o un blogaire (maduxes de ciutat) em valoraba la meva irrupció al Polònia fa uns mesos. Estic d'acord amb el seu comentari. És respectuós, tot i que cada cop que em veig, passo vergonya.

Molt recomenable. Les darreres setmanes he pogut passejar pel corredor, en bici i a peu. Quan estava tot sec, i després d'aquests dies de pluja. Molt recomenable.

Una abraçada a totes i a tots.

Dimarts passat arribo a Madrid, disposat a encarar el primer ple de la IXa legislatura. El dia pensava que aniria sobre dos decrets, el de mesures econòmiques i el decret de l’aigua. Però la Notícia, amb majúscules, és que un dels protagonistes de la darrera legislatura, Eduardo Zaplana plega per anar-se'n a fer de delegat per Europa de Telefónica, amb un sou que podria arribar al milió d’euros anuals. Tornem a saber per què va servir la privatització de determinades empreses públiques: perquè aquells que les van privatitzar en treguin ara profits extraordinaris. Tots ho vam criticar.

Pocs dies després, el 1r de maig, dia del treballador, ens assabentem que l’exassessor econòmic de Zapatero presidirà el “lobby” dels constructors. David Taguas, un dels artífex de les darreres mesures econòmiques del Govern, passa a encapçalar el lobby més poderós del país, fruit, se suposa, d’una estreta relació entre aquest i les principals constructores. Ara és quan toca donar explicacions. Toca explicar per què per sortir de la crisi ens continuen donant les receptes de sempre, de més obra pública i no pas de més rehabilitació o drets socials. Tocaria passar comptes sobre el per què en les mesures econòmiques ens han volgut vendre com a política progressista l’ampliació de les hipoteques de forma gratuïta, caminant cap al model japonès, i obviant que els grans afavorits per aquesta mesura són les entitats financeres i els constructors. S’hauria d’explicar per què el nou Ministre d’Indústria va donar el vist-i-plau al pas de Taguas de Moncloa a presidir Seopan.

En aquest context mereixem que el President del Govern parli de la incompatibilitat d’una cosa i l’altre. I que es comprometi que si la llei d’Incompatibilitats no impedeix aquesta obscenitat, es canviï la llei perquè no ho permeti.



Primer de maig

Com cada any, vaig anar a la mani del primer de maig i em va tocar anar a la capçalera, i no amb la delegació d’ICV-EUiA. Mai m’ha agradat anar a les capçaleres, entre altres coses, perquè una mani és una ocasió magnífica per compartir amb els teus, i si vas a la capçalera aquest moment te l’acabes perdent.

Al final però vaig escoltar les intervencions del sindicalista andorrà (carregat de raó envers un model gairebé feudal i sense drets laborals), a en Pepe Álvarez, i a en Joan Coscubiela. En “Coscu” va fer una intervenció complerta, en aigua (carregant contra les hectàrees de regadiu), en immigració, criticant a aquells que pensen en l’immigrant com si es tractés d’una peça de l’automòbil, que pots posar-la i treure-la quan no la necessites, i en fiscalitat, criticant aquells que suprimeixen l’impost de patrimoni (govern ZP) o aquells que redueixen excessivament l’impost de successions o donacions. Excel·lent intervenció.

Aigua

Al final ens en vam sortir amb les condicions que vam posar a les mesures que impulsa el Govern central. Temporalitat i excepcionalitat, reversibilitat i que l’obra, un cop esdevingui innecessària, sigui interrompuda i per últim titularitat pública.

Més enllà del que hem parlat, i del que ja s’ha reconegut: hi ha hagut errors en la política de comunicació i el procés s’hauria d’haver fet d’una altra manera, ara és hora de posar garanties. I de fer com a mínim una reflexió. Sé que hi ha gent, especialment a terres de l’Ebre, decebuda. Però al costat d’això vull dir que si ens trobéssim durant mesos amb interrupció del subministrament de l’aigua a l’àrea de Barcelona, aleshores si que ens trobaríem en l’escenari en que s’obriria la porta a una lògica bàsicament trasvasista.

L’ampliació del “minitrasvasament” no agrada, és del govern Zapatero. I tot i no agradar-nos l’estem condicionant. Si ICV no hi fos, moltes de les clàusules que estem posant ni apareixerien.