Dimarts 16 de setembre: reunió amb en Solbes. Ens acabem trobant el que pensava que em trobaria. Per una banda, un escenari que tots sabem que serà complicat i que, fins i tot, pot empitjorar. A això se li suma un escenari de baixada notable dels ingressos. I la crua realitat: tenen –tenim- menys marge per fer-hi front.
A la trobada posterior amb els mitjans he dit que en la legislatura anterior s’havien polit el marge que ara necessitem, i ho van fer en reformes fiscals que poc o res ens aportaven, encara menys quan fa un parell d’anys teníem un creixement entorn al 4%. Després, un periodista amic m’ha dit que “aquí m’havia passat”, i m’he limitat a repassar els números. La reforma fiscal que el PSOE va aprovar amb CiU de baixada d’impostos quan l’economia demanava no més dinamisme sinó un canvi en el model de creixement va suposar una reducció d’ingressos de 8.000 milions d’euros si sumem IRPF, societats i altres impostos; després li van sumar el xec nadó, amb una despesa a l’entorn dels 3.000 milions d’euros; el va seguir el xec dels 400, que va sumar una despesa d’uns 6.000 milions d’euros; i finalment la supressió efectiva de l’impost de patrimoni, amb una aportació d’ingressos que representen 1.500 milions d’euros menys. Totes aquestes politiques s’han fet amb acords amb la dreta, i el que es més greu, assumint part del seu diagnòstic, és a dir, reducció d’impostos quan l’economia no ho necessitava, o política de xecs quan el que reclamaven des de l’esquerra eren drets. En total, 18.000 milions d’euros, diners que falten ara per fer les politiques imprescindibles. Una política efectiva i no només retòrica d’increment de la inversió social, un increment de la recerca i el desenvolupament i la inversió en noves infraestructures que ens facin menys dependents del petroli (es a dir, ferrocarril convencional).
Però com que no hi ha marge, tot i reconèixer que haurem d’assumir dèficit, els pressupostos que podem fer no són els pressupostos que necessitem.
A això se li suma que els pressupostos que ens portaran al Congrés difícilment portaran una millora dels finançament local. I es dóna per fet que no portaran, com a mínim d’entrada, l’acord de finançament autonòmic que s’ha d’implementar en els PGE pel 2009.
Tot i això, aquesta setmana pot haver hagut el punt d’inflexió que reclamàvem. La música del ministre Solbes sonava diferent en la compareixença que va tenir lloc al Senat quan parlava de finançament. Esperem que vagi de debò.
Bé bloggaires, m’acomiado per un dies. Com a mínim quinze. Moltes gràcies per les suggerències, les propostes, les reflexions i les crítiques. I sobretot, gràcies per avisar-me pel que m’arriba amb això de la paternitat. Això sí que és un REPTE, i en majúscules.
Sàhara, el nostre compromís i la nostra lluita !
-
Cal girar la vista cap el Sud, cal respondre davant de la greu crisi que viu
el poble sahrauí. No podem restar impassibles, cal denunciar la situació,
c...
Fa 1 dia