El passat diumenge als carrers d'Ascó no hi cabia més gent. Al territori, més de 60 municipis, 7 consells comarcals, i fins i tot el Parlament havien dit que no volíem el cementiri. Un consens prou ampli com per evitar que tots els residus radioactius de l'Estat acabin anant a parar a Catalunya. De fet, quan passejava pels carrers d'Ascó el passat diumenge, recordava les paraules del president Zapatero, l’any 2006, en un debat de política general, quan em contestaba “Y paralelamente también está el tema de los residuos, que exige, sin duda alguna, un amplio consenso social de organizaciones defensoras del medio ambiente, que exige el mayor consenso territorial posible y ojalá el mayor consenso político, porque, como muy bien sabe S.S., es un problema de hondo calado”. Poc abans s’havia aprobat una Proposició No de Llei (PNL) a la Comissió d’Indústria amb el nostre vot en contra, que donaria peu a la creació d’una Comissió Interministerial per tirar endavant el Cementiri Nuclear. A la PNL, en el debat amb en Zapatero, i en el Reial Decret que donaria peu a la creació d’aquesta Comissió, tot i no afrontar el debat de fins quan es generarien els residus, sempre s’havia parlat de la necessària participació autonòmica. Sempre, fins la resolució del Ministeri d’Industria que d’una tacada, el passat 23 de desembre, el dia de la loteria de nadal, havia decidit fer desapareixer el paper de les Comunitats Autònomes en l’Estat de les autonomies i s'havia carregat d'una tacada el pretés consens social, polític i territorial.

Haig de recordar que des d’ICV sempre hem dit dues coses. Que en cap cas el cementiri podia anar a parar al territori més nuclearitzat de l’Estat, Catalunya, i concretament les Terres de l’Ebre. I que en tot cas, si s’havia de parlar del que fer amb els residus, abans s’havia de consensuar fins quan es generaven aquests residus. És a dir, s’havia de pactar un calendari de tancament. Vam dir també que el denominat “Centre Tecnològic Associat” al Magatzem Temporal Centralitzat de Residus Radioactius d’Alta Activitat MTCRRAA), és en realitat una instal·lació experimental nuclear per a investigar amb tècniques de trnamutació. Aquesta implicaria haver de construir i albergar un reactor nuclear transmutador, instal·lacions per al reprocessament i elaboració d'elements combustibles nuclears per a aquest reactor, amb els riscos d'accidents nuclears i escapades de radioactivitat inherents al seu funcionament, i generació de nous residus.

Per això a l’any 2005, al 2006, i cada any fins el passat més de desembre ICV era qui presentava una resolució dient que no es podia obrir aquest debat sense rigor i sense consens social. Però cada any, una majoria aclaparadora en tombava les nostres propostes de resolucions a la ponència del Consejo de Seguridad Nuclear. Sabíem que teníem un problema. I sabíem que corríem el risc que algun ajuntament català acabés optant per presentar candidatura, al marge de la voluntad del territori, i fins i tot del conjunt del país. Amb temps, tot el temps del món, vam demanar als socis que s'evités aquest risc innecessari, amb un pronunciament contrari del Govern. Ning´´u hagués entés que el Govern de Castella-La Manxa tingués una postura més crítica que un Govern del que una formació ecologista en forma part. Potser s’hauria d’haver reaccionat abans. Però com a mínim ara és el moment de posar tota la carn a la graella, i les institucions catalanes hauran d’evitar amb els recursos polítics, legals i administratius que el Cementeri Nuclear vingui a Catalunya.

Amb tot, potser és l’hora d’exigir de fer el que és simple sentit comú: parar el procés i tornar a fer el procés des de cero. Afrontant abans el debat amb rigor, consensuant abans fins quan es generen residus i sabent que aquest no podan anar a aquells que ja han pagat amb escreix la hipoteca nuclear.