En un diari digital he pogut llegir, només acabar la compareixença del president Zapatero: "the party is over", la festa s'ha acabat. Però no, el que s'ha acabat són els compromisos socials del president.

Mentre va durar la festa vam tenir avenços en polítiques socials, tímids, molt tímids en termes quantitatius si ho comparem amb les rebaixes fiscals, on es van destinar un esforç per un valor de 30.000 milions d'euros. Vam presumir de ser el país amb més kilòmetres d'AVE de tota Europa, amb inversions que potser no eren les més prioritàries. Vam recórrer a l'endeutament excessius, negant-nos a regular l'endeutament excessiu, familiar i empresarial, com si que va fer França, perquè no podíem desinflar la bombolla en la que vivíem. Presumien com mai.

I va arribar a la crisi, i no la van diagnosticar. Es va estendre la política de xecs. I com que érem un país molt ric, vam suprimir l'impost de patrimoni.

Avui, ha arribat ZP. Ha anunciat les retallades. Mentrestant el seu equip de premsa repartia un paper on destacava un titular en majúscules "NO SE TOCAN LOS PILARES DEL ESTADO DEL BIENESTAR". Una mica més abaix es llegia "estas medidas no afectan ni a las pensiones ni a las prestaciones por desempleo". Mentre en ZP parlava d'un repartiment equitatiu dels esforços destacava la reducció salarial del sector públic, la congelació de les pensions, la supressió de l'ajut a les mares. Entre les propostes destacava que a partir d'ara, una persona depenent, si triguen anys en reconèixer-li els seus drets, no cobrarà en efectes retroactius.

En el repartiment equitatiu no hi ha cap exigència a la banca. Ni cap esforç per les rendes altes. Ni cap exigència al sector elèctric. Avui no tocava. L'ajust només es fa entre els més febles.

Això si, ha anunciat que obrirà una reflexió. Quina ironia. Per treballadors i pensionistes ajustos durs, esforços i mesures impopulars. Pels que més tenen, obrirem algunes reflexions. Si que hi ha reducció de la despesa, sense entendre que és molt probable que d'aquest manera potser acabem passant de la recessió a la depressió, que és el que ha passat en els països que han aplicat les mesures d'ajustos de cavall que marca el FMI. "The left is over". Això és el que ens ha anunciat Zapatero. O que com a mínim ell ha perdut la credibilitat que podia tenir. Sé que les forces de l'esquerra són escasses. Però també crec que tenim una responsabilitat històrica. Haurem de pensar què fem i com ho fem,. Però tot, menys quedar-nos de braços creuats.