VALENTÍ SANJUAN. ELECTORALIA.CAT
'És un projecte amb futur perquè a Catalunya hi ha molt malalt de la política'
11/11/2010
18:53
X. Prera.- La campanya electoral ja és aquí, i Electoralia arriba puntual a la cita. Es tracta d'un web innovador que pretén acostar a l'usuari tot allò que es publica sobre els comicis. Parlem amb en Valentí Sanjuan, un clàssic de projectes amb dos denominadors comuns: l'interès per la comunicació i la xarxa.
Feia un any que la idea li rondava pel cap, sobretot tenint en compte que a Catalunya, segons explica, hi ha molts "malalts" de la política, en el bon sentit de la paraula. El projecte tira endavant i fins i tot té vocació de continuïtat.
--Pels que encara no ho coneixen, què és Electoralia?
--És una pàgina que agrega, cerca i ‘pentina’ tot el que passa a la xarxa en clau catalana i en funció de les properes electorals. Es pot saber, seguint la pàgina, que s’escriu als blocs, a Twitter, a Youtube, als webs dels partits i els diaris electrònics.
Aquests continguts, l’eina que fem servir els ordena i els prioritza de tal manera que fent un cop d’ull a la pàgina, puguis saber quins temes interessen, sobre quina proposta o partit hi ha més gent a favor o en contra, que s’ha llegit més i, en definitiva, quins continguts han marcat l’actualitat del dia.
--Contents amb els primers dies?
--Molt i molt contents. Pensàvem que hi havia un buit que podíem omplir amb aquesta pàgina. A Catalunya, una de les nostres característiques, hi ho dic amb tot l’afecte, és que hi ha una certa ‘malaltia’ per la política. En el bon sentit: hi ha molts blocs, molta gent que escriu sobre política, que piula... Llavors, veient que hi havia un sector de gent que es podia mobilitzar al voltant d’un tema concret com les eleccions, vam decidir tirar endavant el projecte.
En cinc dies hem superat els 20.000 visitants, hi ha una enquesta que en dues setmanes ha recollit entre 13.000 i 14.000 opinions, hem constatat que la gent que entra després hi parla a les xarxes socials i, molt important, la gent que entra s’hi queda, ja que el temps de mitjana de visita està sobre els quatre minuts.
--És un projecte amb vocació de continuïtat?
--Sí, la intenció és que neixi en un període electoral, quan es produeix un pic d’interès per la informació política, i que fins i tot els mitjans hi poden fer una ullada per situar-se. Ara bé, la intenció, ja que hi ha tant treball darrere i hem fet tanta feina, és no deixar-ho morir. A això ens pot ajudar que al mes de maig hi haurà eleccions municipals a Catalunya i autonòmiques a molts llocs de l’Estat, i s’hi pot produir un nou pic.
--Qui formeu l’equip d’Electoralia?
--A l’hora de crear Electoralia, jo, com a Valentí Sanjuan, feia temps que pensava que, malgrat no ser una persona molt i molt interessada en política, sí que m’interessa la comunicació. I veus que hi ha un filó, perquè a Catalunya hi ha molta gent que es mobilitza.
Fa un any vaig començar a pensar en el web. L’equip el formem els Vertigo Gràfics com a dissenyadors, l’Elena Varea i la Sandra Cavero de Comunicació, l’Àlex Puig i Jorge del Casar com a programadors. Tots estem constituïts en una mena d’associació que s’anomena Jerry Macguire (més informació).
Com que no som del tot especialistes en comunicació política, vam buscar un grup d’assessors externs que estiguessin disposats a escriure a la pàgina per donar-li un punt de qualitat. Fruit d’això tenim gent com el Saül Gordillo, Toni Aira, Trina Milan (presidenta d’Stic.cat, que va organitzar la primera twittervista).
Pel que fa a la viabilitat econòmica, abans de fer res ens vam posar en contacte amb tots els partits per veure si els interessava la idea i si, en un moment o un altre, els interessaria participar i anunciar-s’hi. El resultat va ser força positiu, ja que excepte amb Reagrupament vam aconseguir contactar amb tots ells. Ha estat dur, perquè hem hagut de fer un ‘porta per porta’ i moltes reunions, però alguns partits ja han invertit, i d’altres ens han dit que per a aquesta campanya ja no hi havia ‘quartos’, i que depèn de com funcioni la iniciativa s’ho repensaran de cara a les municipals.
--Com a expert en comunicació, és exagerat dir que Internet tindrà un paper decisiu a les eleccions?
--Ostres, és una gran pregunta per a la que crec que no hi ha una gran resposta. Alguns et diran que totalment, altres et dirien que no. És difícil.
Hi ha alguns partits que penso que encara ara participen en projectes com el nostre més per por a que passaria si són els únics que no ho fan que per pura convicció. D’altres pensen en el cas Obama, que se’n parla molt, però aquí estem lluny dels Estats Units. Crec que encara no es poden guanyar unes eleccions només a la xarxa.
D’altra banda, és curiós i digne d’estudi el cas dels partits més petits de casa nostra, com Solidaritat, Reagrupament o Ciutadans, que en no tenir tants recursos estan molt mobilitzats a la xarxa. I això crec que els hi pot donar un salt qualitatiu.
En conclusió, és difícil mesurar la importància real de la xarxa, i seria arriscat dir que seran decisiva, però és segur que ja difícilment es podrien guanyar ignorant la xarxa-la.
--És un debat molt interessant i on hi ha opinions molt diverses. Avui llegia a El Singular Digital una entrevista amb un consultor polític, Àlex Terés, que deia que no es pot pensar que les eleccions es poden guanyar a les xarxes socials perquè allà es produeix un debat endogàmic i en bona mesura sense interactivitat.
--Que Internet ja és un ítem més de les campanyes és clar. Per exemple, avui –per dijous-, les notícies de portada a Electoralia –per tant, les més valorades- són el vídeo de campanya d’ERC i la notícia de la reunió de Mas amb els seus amics a Facebook. Són dos continguts en format audiovisual i relacionat amb les xarxes.
Tot plegat, també la política i la vida real, comença a anar a una espècie de contingut multiplataforma en el què, o aprenem tots a retroalimentar-nos i anar donant sortida als inputs que ens arriben o els que segueixin diferenciant allò online d’allò offline estan perduts. Ara està molt de moda el que anomenem ‘política 2.0’, però hi ha gent que sosté que no hi ha política 2.0 sinó una política a la que es poden aplicar la filosofia 2.0.
Sigui com sigui, si tot això no serveix per millorar la política en termes de proximitat, interactivitat i participació, serà una vertadera llàstima, perquè hi ha hagut molta gent que hi ha posat molt. Que ara tu i jo n’estiguem parlant ja és molt interessant.
--Totalment d’acord. Molta sort i bona feina.
