Visita a la campanya de neteja i estudi del Castrum Visigòtic

L'alcaldessa Magda Casamitjana, el director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Girona, Miquel Sitjar, l’arqueòloga territorial de Girona, Montserrat Mataró, i un equip de tècnics del consistori rosinc van visitar aquest dilluns el Castrum Visigòtic de Roses.

El poblat del Puig Rom o castrum visigòtic (s. VII-VII), es troba al cim del puig de les Muralles, i conforma un monument paradigmàtic entre les fortificacions visigòtiques, tant per la seva conservació com per presentar una tècnica constructiva més acurada que l’habitual. A més, a l’interior del recinte, es localitza un jaciment arqueològic cabdal per estudiar un període poc conegut de la història de Roses.

Amb l’objectiu de conèixer l’estat actual del jaciment i poder programar possibles intervencions, des del passat 15 de juliol s’estan realitzant tasques de neteja i de documentació gràfica en el recinte, programades per l’Ajuntament de Roses. Les feines estan a càrrec d’un equip format per una arqueòloga, dos topògrafs i quatre operaris, tots ells contractats gràcies a la convocatòria de Plans Extraordinaris d’Ocupació 2010.

Fins al moment, s’han dut a terme les tasques de neteja i desbrossament del jaciment, les quals han permès fer visible el perímetre de la muralla de la fortificació i les estructures de les cases del seu interior, ja excavades l’any 1946. La muralla envolta el cim del puig, i segueix la seva configuració dibuixant un perímetre irregular. Té una alçada màxima d'uns 3 ó 4 metres en els sectors est i sud (el més ben conservats) i una única porta d’accés (també al sud), flanquejada per dos torres de planta quadrangular que van ser adossades amb posterioritat. Ja a l’interior del recinte, es distingeixen un grup de 10 modests habitacles de planta quadrangular adossats a la muralla. Al nord, aquestes cases limitarien amb un carrer o zona de pas.

Marxa de les tasques de neteja i restauració

En el moment actual, l’equip encarregat de la campanya està procedint a l’aixecament planimètric de totes aquestes estructures visibles i a una prospecció arqueològica superficial, amb recollida de materials i localització de les àrees de major interès arqueològic, feines que s’allargaran fins al proper 15 de gener.

Amb els resultats d’aquests treballs, el consistori rosinc pretén disposar de la informació necessària per dimensionar l’estat de conservació del poblat i programar les futures campanyes de consolidació, per evitar així el seu progressiu deteriorament.

Un exemple d’arquitectura medieval molt poc comú a Catalunya

Poblat d’època visigòtica del Puig Rom (segles VII-VIII dC), conegut també amb el nom de castre o puig de les Muralles, per la seva condició de nucli fortificat. El jaciment té un nivell de màxima protecció, com a Bé Cultural d’Interès Nacional i es troba al Catàleg de Béns Protegits del POUM de Roses.

El jaciment fou explorat per primer cop l’any 1917, per l’arqueòleg Folch i Torres, el qual estudià la línia de cases immediata a la muralla per costat de migdia i llevant. La següent intervenció tingué lloc entre els anys 1946-1947, per part del Doctor Pere de Palol, que va treballar a continuació de l’excavació de Folch i Torres.

A partir d’aquesta data, ja fa més de 60 anys, no s’ha fet cap actuació al Puig Rom, excepte els treballs de desbrossament de l’any 1987, per la qual cosa tots els coneixements que es tenen sobre el jaciment fins al moment procedeixen d’aquestes campanyes, realitzades amb metodologia antiga.

Davant la magnitud i la importància del poblat, és considerat un important exemple de poblament comunitari, tipus burg medieval, del qual es tenen molt escassos exemples d’aquesta època. Eºn territori català aquests testimonis es limiten al poblat d’El Bovalar del municipi de Serós, a la comarca del Segrià, i al poblat de Vilaclara de Castellfollit de Boix, al Bages.

El conjunt està constituït per la muralla i les restes de murs de cases a l'interior. Tenint en compte la datació dels objectes trobats a les excavacions realitzades al segle XX, es considera que l'ocupació del castrum va durar des de la segona meitat del segle VII fins al primer quart del segle VIII.