Un símbol dels ràpids canvis que agiten el Vietnam: la trobada entre el primer Ministre Nguyen Tan Dung i el Papa Benet XVI aquest mes de gener. La primera des de la fi de la guerra. Uns dies abans, Hanoi havia participat amb tots els tenors de la regió en una reunió sobre un projecte de carta comuna que ha de comportar una major integració regional. I des de novembre, el Vietnam s'ha incorporat a l'Organització Mundial del Comerç. Una efervescència que afecta tots els àmbits.
Pel nostre enviat especial JEAN-CLAUDE POMONTI
Periodista.
Gairebé tres decennis després de la caiguda dels khemers rojos, un tribunal apadrinat per les Nacions Unides ha aterrat aquest juliol a Cambodja. El tribunal té la missió de jutjar els dirigents responsables del genocidi. A banda de sancions, els supervivents n'esperen l'establiment de la veritat. Però la veritat només serà parcial, ja que els responsables no cambodjans de la tragèdia han estat perdonats.
Per RAOUL MARC JENNAR
Doctor en estudis khemers (Institut nacional de les llengües i civilitzacions orientals, Inalco). Autor de «Les Constitucions de Cambodja (1953-1993)», La Documentation française, París, 1994.
L'agost de 1990, amb gran reticència, el general Suharto va restablir les relacions diplomàtiques entre Jakarta i Pequín, trencades en 1967. Quinze anys més tard, Xina va ser a Indonèsia l'estatut de " soci estratègic ", un privilegi del qual sols beneficiaven, fins aleshores, als estats Units, Rússia i l'Índia. Quan se sap que el comunisme està sempre prohibit a Indonèsia, aquesta revocació és una lliçó de pragmatisme. Destaca també fins a quin punt Pequín té de nou l'estrella en Sud-est asiàtic.
A l’estepa mongola, la majoria de les coses adquireixen un significat en ruptura amb l’època actual, i en alguns aspectes arcaica. També és a recés dels humans, la tenda rodona de fusta i feltre que s’anomena iurta fora de les nostres fronteres. A casa nostra, la mirada del que camina es manté sense parar a l’aguait; sempre és excitant el moment en què la iurta apareix en alguna part dels confins de l’estepa infinita, com un cor que es bat, solitari. Allà on es troba, l’aigua, la vida, la calor durant els hiverns rigorosos i la frescor en ple estiu ardent es donen cita. La porta de la iurta és oberta a tothom. Encara que no hi hagi ningú, cal entrar-hi sense dubtar, servir-se begudes i menjar, escalfar la paella per preparar menjar. L’hoste que encara fa ruta amb els ramats, que potser té fam i set, calor o fred, acabarà per arribar-hi.
La iurta rarament té més de sis passos de diàmetre, i sis visitants vinguts del món ric on, es diu, regna el benestar, ràpidament l’omplen per complet. No obstant això, si fa falta, també n’hi poden entrar seixanta. Així és com s’aprèn d’una banda a descartar colzes i genolls, i de l’altra a cenyir-los.
També en el que respecta a les distàncies. Per a recórrer un örtöö, unitat de llargada que representa uns trenta quilòmetres, sovint fa falta una hora sencera en cotxe, o més. I aquesta hora encara es fa més llarga quan s’ha de deixar passar sense preocupar-se’n, a qualsevol part del món. Un cop a l’estepa, és com si és lliurés al temps, pur temps de vida, com si tots els seus raigs i ones penetressin cada porus de la pell. Tan aviat escalfen, com refreden la capa minsa de sota, els paisatges interiors, atacant activament el confinament que s’ha creat i instaurat, com un llamp invisible, però impenetrable, oposant-se a la flaire primitiva sempre activa de les cèl·lules del cos humà.
Entre grans espais nòmades i urbanització desenfrenada
Per Jean-Christophe Rufin*
Article traduït per Rut Jou
Més que mai Mongòlia és el «centre dels imperis», segons la fórmula de Michel Jan. Entre Rússia, la Xina, el món turcoiranià, l’estepa mongola, un indret buit o quasi, està rodejat de civilitzacions poderoses. A la mercè de les seves expansions, Mongòlia sempre s’ha trobat cobejada, trontollada i sotmesa. No obstant això, no li ha faltat jugar la seva partició —subtil— en aquest gran joc. En els pitjors moments del que podria semblar com el seu asserviment, va saber preservar la seva identitat i fer que els seus pretesos conqueridors fossin els seus protectors. Va ser així com el llarg període soviètic també va servir a Mongòlia per preservar-se contra l’impuls de l’imperi Xinès.
Tot i així, avui Mongòlia s’enfronta no només als canvis d’aliança i a les relacions de força sinó també a transformacions socials ràpides que fan que, nova paradoxa, no hagi estat mai, sens dubte, tan lliure i per tant mai tan amenaçada, fins i tot la seva pròpia identitat. A primera fila a l’hora d’assistir a l’esfondrament de l’URSS, Mongòlia es va trobar lliurada a un desencadenament brutal de liberalisme salvatge. Les privatitzacions, durant els anys noranta, van assolir un ritme i un abast inimaginable a les antigues economies socialdemòcrates. El descart dels béns públics va permetre la constitució de fortunes ràpides però també el descens cap a la pobresa de poblacions senceres.
Mongòlia, país poc poblat, de tradició nòmada i pastoral, ha pagat amb retard la política de sedenterització forçada i de salarització del món camperol dirigit a l’època soviètica.
Aquest sistema només se sostenia amb les fortes ajudes de l’Estat, la brutal desaparició del qual va suposar la pauperització dramàtica dels pastors. Els nòmades, no són prou nombrosos per poder reconstituir una sòlida economia tradicional, com van fer durant mil·lenis. Els nòmades, encara ho són prou, per vendre el que els queda de ramats i aglutinar-se a la perifèria de les ciutats —en especial Ulaanbaatar—, on un 30% de la població hi ha arribat de cinc anys cap aquí (1).
El cinema, profundament ancorat a la cultura de l’Índia, omple una funció social més important. Les produccions locals no serveixen només per divertir: anar a veure una pel·lícula mostra el ritual, el pelegrinatge on la societat es posa en escena, ruptura, violències i crisis social a través de ficcions molt codificades. Així és com la mateixa vida de les poblacions es transparenta, sense tabús, amb la condició que, in fine, es restableixi l’ordre social.
Per la nostra enviada especial Elisabeth Lequeret*
Article traduït per Cristina Garrido
Un cinema qualsevol, en un barri popular de Madràs, al sud-est de l’Índia. Immens (més de mil butaques) com la majoria de les vint mil sales del país. Abarrotat: les butaques han sigut ocupades al moment, les cadires afegides grinyolen a la filera del darrere. Aquesta tarda, ningú no es voldrà perdre Pennin Manadai Thottu (literalment ‘Emocionar el cor d'una dona’), èxit local, les cançons del qual recorren els carrers de la capital de Tamil Nadu des de fa vàries setmanes. Un infant plora, algunes ombres entaulen el que sembla un picnic familiar. Dos homes fumen una cigarreta damunt les escales. Un diumenge normal dins una sala de cinema de l’Índia...
Més enllà de l'anècdota, la situació és significativa pel fet que els indis s'entretenen amb el seu propi cinema, on el fervor més gran mira què passarà segons els ulls d'un observador occidental, habituat al silenci religiós i a la penombra de les sales.
Sorolls, murmuris, desplaçaments incessants: tots aquells que han assistit a una projecció a Bombay, Madràs o Bengaluru (els tres llocs cinematogràfics del baix continent) es recorden de la vida intensa de les sales. Comunió general i murmuris aprovadors mentre l'heroi tomba el malèvol d'un bon cop de sabata. Aplaudiments quan un pare humiliat dóna una bufetada magistral a la seva filla. Emoció i fervor durant les actuacions de ball i de cant, represos per un públic que no dubta a interpel·lar, felicitar o recriminar els actors.
Si el cinema forma part de la cultura índia és, sens dubte, per la seva impuresa. D'una revolada els indis han adoptat —i adorat— aquest art capaç de barrejar, en tres hores, representacions i recitals, balls i cançons, novel·les íntimes i recitals èpics. Cultura de la sobrecàrrega, de la barreja i de la transformació: les pel·lícules no han estat mai captades com una novetat però sí com la prolongació natural de les arts tradicionals, marionetes, kathakali, llanterna màgica. «L’Índia ha sigut des de sempre una immensa barreja d'imatges —diu Jöel Farges (1), productor del cineasta Adoor Gopalakrishnan—. De les mandales jaines als thangkas (pintures budistes tibetanes), dels teatres d'ombres als balls de bharata-natyam, es produeix des de la seva pròpia història, les imatges dels seus déus i les representacions de les històries que s'hi ajunten.»
En la concessió francesa de Xangai va tenir lloc, el juliol del 1921, el primer congrés del Partit Comunista Xinès. Al cor de les mutacions socioeconòmiques de l’immens país, aquesta megapoli s’ha convertit en la primera ciutat global xinesa. Avui acull cinquanta-sis seus de multinacionals, noranta-una societats d’inversió i cent sis centres de recerca industrial estrangers, els quals no paren d’augmentar les seves inversions a causa de la millora de les infraestructures i els formidables beneficis generats. No obstant això, aquesta formidable mutació que relaciona el comunisme i el capitalisme, té conseqüències greus.. En la seva cursa vertical, Xangai ha sacrificat barris sencers: 2,5 milions dels seus habitants han estat expropiats des de la primeria dels noranta. La llibertat econòmica acordada a les classes mitjanes en una societat civil servil al poder polític comporta una individualització cada dia més gran de la societat urbana. Ara bé, encara que els valors col·lectius ja no tinguin un preu, ningú no dubta que tindran un cost.
Pel nostre enviat especial Philippe Pataud Célerier *
A mitjan setembre del 2003, el president rus Vladímir Putin va reunir els dirigents de les exrepúbliques soviètiques del Caucas i de l’Àsia Central a Jalta per discutir la creació d’una zona de lliure canvi. Més enllà de l’aspecte estrictament econòmic del projecte, Rússia espera també ampliar la seva influència a la regió. Lliure, quan li cal, per jugar en els conflictes existents: és amb la seva intervenció ambigua que s’oposa a Geòrgia i l’Abkhàzia dissident.
Des del 1996, el Nepal fa front a una insurrecció dirigida pel Partit Comunista Nepalès–Maoista (PCN-M). Darrere el destí del regne de l’Himàlaia, també hi planeja l’ombra dels seus grans veïns: la Xina, que vol reforçar les carreteres que porten del Tibet al Nepal, i l’Índia, objectiu dels maoistes, els quals teixeixen una teranyina amb els partits germans indis. Des que els insurrectes van ser declarats terroristes, els Estats Units i la Gran Bretanya lliuren armes i experts a Katmandú. L’embolic nepalès pertorba una mica més el joc de la geopolítica de l’Himàlaia.
Des de principis dels anys 1990, dos sectors coexisteixen malament a Xina: el cinema oficial, que a vegades té èxit encara que tingui un mediocre valor artístic, i un cinema independent, sovint prohibit, però que recull premis als festivals internacionals. La reforma del 1993 imposava als estudis rendibilitzar-se – del que molts eren incapaços. Per això intentaven vendre la seva “quota de producció” a les productores privades; a canvi, el seu nom apareixia com a “cooproductor” en la fitxa tècnica. Des de 2001, cineastes i productors independents poden adreçar-se directament al Departament de cinema per demanar un “permís de producció”. Un nou sector híbrid que inclou films comercials i cinema d’autor es desenvolupa.
Al 1991, l’administració del Sr. George Bush pare s’inquietava a causa de les activitats del complex nuclear nord coreà de Yongbyon, que abrigava un reactor de grafit. Tot i que, el Tractat de no proliferació nuclear (TNP) acorda els drets d’autodefensa dels països que no posseeixen armes nuclears quan es trobin sota l’amenaça d’aquest tipus d’armament. Els Estats Units en posseeixen a Corea del Sud i hauran de retirar el seu propi armament nuclear -artilleria, mines terrestres, bombes i míssils Honest John (datats del 1958) – abans de poder fer res. Mentre el Sr. Bush sènior preparava les reunions amb els primers portaveus de Pyongyang, l’armament nuclear americà era ràpidament retirat de Corea del Sud, poc abans que el president abandonés la Casa Blanca. El Sr. Clinton va frenar aquesta diplomàcia: es va centrar en l’economia i no va dedicar gaire atenció a la República popular democràtica de Corea (RPDC).
Birmània fent el canvi
Mentre que, des de fa dos anys, res no semblava confirmar les especulacions sobre l’obertura o l’enduriment del règim birmà – excepte les lluites internes pel poder -, les negociacions conduïdes pel representant de l’Organització de les Nacions unides, el Sr. Razali Ismail, han acabat el 6 de maig de 2002 amb l’alliberació de l’opositor Aung San Suu Kyi. El 25 de novembre, 115 presoners polítics més han estat al seu torn deixats. Però aquesta suposada “liberalització” és abans que res un missatge dirigit als països occidentals.
Per André i Louis Boucaud *
buy adobe acrobat 9 pro extended Manage and modify projects using source control systems and collaborate on files more easily. An XML-based nonbinary implementation of the FLA format allows projects and associated assets to function as items in a directory or folder.
Adobe Creative Suite 5 Master Collection Reduce the ActionScript 3.0 learning curve and enable greater creativity by injecting prebuilt code into projects. Quickly include functional code for things like timeline navigation, actions, animation, audio and video, and event handlers.
Adobe Creative Suite 5 Master Collection
Use object-based animation and visually achieve granular control over motion attributes with the Motion Editor. Develop interactive content more efficiently with the Motion Preset panel that offers prebuilt motion effects and lets you create, save, and share your own. Adobe Creative Suite 5 Master Collection Author expressive interactive content with easy-to-use tools. Draw stylized shapes and transform them into complex patterns and effects, and animate 2D objects through 3D space with 3D transformation tools. Take complete control over your text with print-quality typography via the new Text Layout Framework. Work with columns and bidirectional text, and maintain layout and formatting with greater fidelity when importing from other Adobe products.
Adobe Creative Suite 5 Master Collection
Deliver interactive content consistently for more runtimes across personal computers, mobile devices including the iPhone*, and screens of virtually any size and resolution, and leverage integration with Adobe Device Central for enhanced testing and debugging.
buy cheap Adobe Photoshop CS5
Adobe® Flash® Professional CS5 software is the industry standard for interactivebuy windows 7 ultimate 64 bit authoring and delivery of immersive experiences that present consistently across personal computers, mobile devices, and screens of virtually any size and resolution. buy Adobe Photoshop CS5 mac oem
Per imprimir els articles de les edicions lliures has d'estar registrat, és fàcil, ràpid i gratuït. Si desitges
convertir-te en un altre lector de Le Monde diplomatique en llengua catalana. REGISTRA'T AQUÍ. Problemes amb l'entrada (cookies)
Subscriu-te a la
versió digital de
Le Monde Diplomatique en català.
COPYLEFT: Aquesta publicació és copyleft. El text es pot difondre, citar i copiar literalment, amb qualsevol suport (digital o analògic) i amb qualsevol finalitat, sempre que s'enllaci de forma clara la pàgina on va ser publicat originalment.
De totes maneres, agraim que se'ns avisi de qualsevol ús del material, gracies.
Aquesta obra está amb una llicencia de
Creative Commons.