Escric aquest article quan al lip dub per la independència ja ha sobrepassat les 700.000 visites. Un cop més, la sempre capdavantera Vic en els afers que tenen a veure amb la defensa i la promoció de la mare pàtria, ha agafat les regnes i ens ha mostrat el camí a seguir cap a un infinit tintat d'independència que cada cop veiem més a prop. Ara mateix, el fenomen del lip dub és tot un mèrit de la nostra societat civil i molt especialment d'un grup de gent que s'hi van posar i ho van aconseguir: rècord mundial de persones participant en un lip dub, rècord de llargària del lip dub, rècord de visites en els primers dies de visionat.

Els rècords aconseguits per causa o per culpa del lip dub no s'acaben aquí. Mireu com continua la llista: rècord de ceguesa dels mitjans espanyols; rècord d'antiperiodisme estatal, que és el difícil art d'aconseguir no mantenir informats els lectors de les coses importants que passen al món. Després ens sorprèn que un madrileny no sàpiga de què va la nostra pel·lícula independentista o que se n'hagi fet una idea completament deformada on tots els que volem la independència som terroristes a punt per perpetrar atemptats. Em faig creus que encara puguin passar aquestes coses en el món civilitzat. Com a periodista, us dic que em sembla una manca absoluta de professionalitat per part de tots aquells que amaguen a la gent què està passant en el que ells en diuen “región catalana”. És la mateixa manca de professionalitat del dia 10 de juliol en què, segons determinats mitjans espanyols, a Barcelona només s'estava pendent del partit de la selecció espanyola de l'endemà.

Com a catalans, penso que només tenim una opció, i és posar-nos a fer tots de periodistes. M'afegeixo amb aquest article als meus col·legues que també se n'han volgut fer ressò, i us animo, benvolguts lectors, a intentar aconseguir que això no s'aturi, que s'assoleixi un altre rècord, el que pretenen els organitzadors de ser el primer lip dub que passi dels vuit milions de visites. És probable que ho aconseguim perquè és cert que a Madrid no se'n parla, però a la premsa estrangera, sí, cada vegada més, i jo crec que no és mala idea sensibilitzar Europa amb la nostra causa. Hi podem posar el nostre granet de sorra penjant-ho al Facebook, al Twiter, al blog, a la pàgina personal... o prement la tecla de “compartir” si ho ha penjat algú altre, i així ho veuran els nostres amics i els amics dels nostres amics...

Són només algunes idees per ajudar a aconseguir l'altre rècord, el dels vuit milions de visionats, perquè això seria un bon punt de suport per moure el món a favor de la causa catalana. Ens hi hauríem de posar amb l'alegria i l'esperit combatiu que glossen els Obrint Pas a la cançó, amb la mateixa il·lusió que hi van posar un bon dia els voluntaris que van encendre aquesta valuosíssima flama que no ens podem permetre que s’oblidi o que s’apagui.

Als organitzadors, per cert, enhorabona i gràcies.