El flanc feble de CiU

L'anunciada "campanya en positiu" d'Artur Mas s'iniciarà amb la tensió de les seves constants al·lusions --i les rèpliques immediates del PSC-- a l'estat preocupant dels comptes de la Generalitat. Serà, inevitablement, una de les polèmiques recurrents fins al 28-N. La voluntat de joc net, sincera o no, ha xocat de cara amb la realitat d'una aferrissada guerra pel poder entre els dos partits majoritaris, tots dos determinats a barallar-se per esgarrapar vots a la temuda abstenció amb totes les armes que disposen.

Fer una campanya solament basada en propostes, ignorant els atacs del rival, és un bonic ideal, que el moment tèrbol d'indefinició, confusió i angoixa per la crisi no ho permetrà. A Mas, preocupat per com el PSC gestionarà durant la campanya la vinculació de CiU amb 'el cas Palau', li ha sortit de dins sincerar-se sobre el to encès que pot agafar la campanya: "Hi haurà alguns que ens intentaran desqualificar, trencar les cames i posar unes quantes travetes", ha dit, ennegrint l'escenari. I ha afegit: "Quan et posen el dit en l'ull cada dia, al final surt el geni".

I d'això, de buscar el flanc feble, s'encarregaran els socialistes, assumint que solament amb les promeses de major justícia social, garanties de progrés, protecció del benestar i negació clara de l'independentisme pot ser que no els basti per il·lusionar, guanyar per majoria i donar el tomb a les enquestes.