Per ANICET MOBÉ FANSIAMA
Investigador en ciències socials, membre del col·lectiu d’intel·lectuals congolesos DEFIS.

Del Marroc a l'Iran

Accés a l’educació, sobretot superior, presència al mercat de treball, control del naixement: en poques dècades, la condició de la dona sota l’islam s’ha trasbalsat profundament. No obstant això, cada una de les seves conquestes pateix resistències, i les mentalitats són més difícils de canviar que les lleis. Els moviments de dones, del Marroc a l’Iran, dividits en múltiples corrents, laics, liberals, islàmics, acusen les tradicions ancestrals, reivindiquen més drets, rellegeixen l’Alcorà i la història musulmana, a vegades, amb dispersió, a vegades amb una sorprenent unitat.

Per la nostra enviada especial, Wendy Kristianasen*

El premi Nobel de la pau atribuït a Shirin Ebadi —el primer per a una dona musulmana— va atraure l’atenció del món sobre la lluita de les iranianes per la igualtat dels drets, i fins i tot podia aparèixer com el senyal d’un notable progrés a l’Iran. Però el president Mohamad Khatami va liquidar la concessió d’aquest premi d’una manotada, considerant-lo «no gaire important». Amb això no va fer altra cosa que augmentar la desil·lusió dels iranians, ja descontents de la incapacitat dels reformadors de promoure una societat més democràtica. Per altra banda, les eleccions legislatives del 20 de febrer del 2004 van confirmar el fracàs dels set anys d’intents de reformar la revolució islamoteocràtica (1).

El Marroc, per la seva banda, va aprovar a principi d’any una nova llei sobre la família (moudawana). Una reforma que marca època, per tal com fonamenta en el dret la igualtat entre els homes i les dones. El Marroc és el segon país arabomusulmà que ha fet aquest pas, ja que el primer va ser Tunísia. Ara bé, darrere d’una façana d’obertura, el rei Mohamed VI, al tron des del 1999, exerceix un poder absolut i, a part d’aquesta llei sobre la família, els avenços democràtics al país continuen limitats. L’actitud de la població marroquina s’assembla a la que trobem a l’Iran: despolititzada, desenganyada respecte del poder. I aquest no és pas l’únic punt que tenen en comú. Igual que l’Iran, el Marroc és un estat islàmic. El rei és alhora cap d’Estat i cap religiós, «dirigent dels creients» (Amir al-Mouminin). L’observació dels ritus islàmics és obligatòria per a les musulmanes, tot i que l’any anterior, les rebels al Ramadà van quedar exonerades de multa i només van rebre una advertència. El país continua sent profundament conservador i les tradicions i l’islam es reforcen mútuament.