EL BOTXÍ MARROQUÍ

Si Berlanga no ens hagués fotut el cap de setmana amb el seu adéu i aquí es queden, segurament faria una pel·lícula extraordinària sobre el règim marroquí, una espècie de 'Escopeta nacional', on el pobre Jaime Canivell, immaculadament interpretat per Saza, s'hagués mogut com a peix en l'aigua, enmig d'una classe dirigent corrupta i cruel semblant a la que tant ens va fer riure al cinema. La desimboltura amb la que el Ministre de Comunicació marroquina li tirava la culpa als periodistes espanyols de la massacre de ciutadans saharauís en L'Aaiún s'assembla molt a la senzilla explicació que el bo de Pepe Isbert feia en el seu paper de 'El Botxí' de la humanitat del garrot vil. Ningú sap en que acabarà tota aquesta tragèdia però, pel camí pel qual transcorren els fets, segurament, d'aquí a uns anys, ens podem trobar amb alguna fossa comuna que porti a un Tribunal Internacional a aquest monarca detestable i ruin anomenat Mohamed, de l'amistat del qual hauria de renegar públicament el nostre actual Cap de l'Estat. No mereix la pena tenir semblants "nebots", ni tampoc alardejar d'unes magnifiques relacions amb un país en el qual actualment governen genuïns sàtrapes. A aquestes coses cal donar-li el mateix valor que li posava Luis G. Berlanga a les seves pel·lícules, especialment en els temps en què una altra dictadura atroç imposava la seva censura als seus propis ciutadans. De no fer-ho, ens assemblarem a aquells personatges en blanc i negre que tan ben va saber retratar aquest valencià genial.


Manuel Fernando González Iglesias
Editor i Director
www.pressdigital.es
direccion@pressdigital.es