Si hi ha una idea de calat, no discutida avui dia a Osona, és que si el tripartit tornés a sumar, tornaria a governar. Alguns encara recordem com Montilla afirmava fa quatre anys, durant la campanya, que no repetiria un segon tripartit. Semblava lògic després del seu fracàs. I tanmateix, al vespre del dia de les eleccions ja no ho deia i dos dies després el segon tripartit ja estava en marxa. També ho negaven els d’ERC i van córrer a posar-se submisos a les ordres de Montilla fins al final. Seria trist, però podria passar que tornessin a governar els incompetents que no han sabut fer res contra la crisi, al contrari.

Probablement els tripartits passaran a la història per dos motius. Primer, com els pitjors pactes postelectorals de Catalunya, no sols per haver arrabassat la victòria al partit guanyador, no sols per haver dut al govern partits que havien aconseguit tan sols uns minsos 5,31 % i 7,82 % de vots sobre cens, sinó també per la seva ineficàcia i pels nombrosos errors comesos. I entre aquestes equivocacions, destaca la mentida sobre el seu pacte, ja decidit abans de les eleccions entre Montilla i Puigcercós: allò de si sumem, repetirem, però no ens interessa dir-ho, els socialistes ho negarem i els d’ERC parleu d’equidistància. Etcètera. I segon, per ser uns experiments de polítics poc preparats i amb poca capacitat que, de manera inevitable, han fet una obra de govern plena d’incompetències i de frivolitats que el país pagarà durant temps.

Després clamen per la desafecció! De fet, els únics que mai no reneguen del tripartit, ni en campanya, sinó que malden per repetir-lo indefinidament són els de la coalició ICV-EUiA. Per cert que a ells els va ser assignat l’invent d’una secretaria general de Relacions Institucionals i Participació per, entre altres objectius pomposament ambiciosos i teòrics, promoure la participació ciutadana en la política, mentre que a hores d’ara tot apunta a un increment de l’abstenció. Què és el que interessa avui a la majoria dels catalans?

La crisi econòmica, els llocs de treball, arribar a finals de mes, l’ensenyament i la formació, la salut, la seguretat social i les pensions. Els dos tripartits ja han demostrat la seva incapacitat per afrontar amb encert aquests problemes: les empreses tanquen o perillen, l’atur creix (17 % i el 40 % entre els joves!), augmenten els desnonaments de la pròpia llar, les pensions baixen, malestar a les escoles i fracàs escolar (un 30 %!), desatenció a les persones amb dependència,... Fracàs, desil·lusió, desenganys. Ineficàcia, incompetència.

Ha arribat el moment de canviar definitivament de govern, de persones, de projecte, de maneres de fer. Ha arribat el moment de substituir un tripartit ineficaç per un govern fort que tregui Catalunya del sot. Els catalans encara som a temps a aixecar el país. I no ho oblidem: si sumen, vindrà un tripartit 3.