Registrar-se
Recorda contrasenya

Internacional. dijous, 18 de novembre de 2010, 06:00

L'Europarlament acull les primeres jornades de debat sobre la independència de les nacions sense estat

L'acte 'Independència a Europa. Igualtat per a les nacions al segle XXI', impulsat pel grup de l'ALE, va acollir més de 150 representants de territoris europeus que aspiren a l'Estat propi

"Més de la meitat dels actuals estats d'Europa han aconseguit la independència al llarg del segle XX". Aquestes paraules de l'eurodiputat Oriol Junqueras resumeixen en bona part el neguit que ha dut a celebrar "Independència a Europa. Igualtat per a les nacions al segle XXI" [PDF], les conferències d'aquest dimecres al Parlament Europeu. Amb aquesta programació, l'Aliança Lliure Europea (ALE) ha portat el debat sobre l'independentisme a l'Eurocambra, un fet sense precedents, i nodrir-lo amb els parlaments de representants de diferents partits de nacions sense estat. Del nostre país hi van ser l'eurodiputat Oriol Junqueras; el president d'ERC, Joan Puigcercós, el secretari general del PSM, Biel Barceló, i el filòsof Josep Maria Terricabras. A part més de 150 representants de Flandes, Escòcia, Gal·les, Euskal Herria, Galícia i Còrsega, entre altres nacions sense estat del territori europeu, van participar a les conferències. "Europa és de i per als Estats. Les nacions com Euskal Herria no tenen ni veu ni vot", va lamentar Pello Urizar, secretari general d'Eusko Alkartastuna. En el mateix sentit van apuntar les declaracions de Puigcercós, a l'hora de recordar que en el redactat constitucional europeu Catalunya va fer una sèrie de propostes que no hi van ser incloses. "El paper de Catalunya dins d'Europa ara per ara és nul", va sentenciar.

 

El lider d'ERC va recordar que malgrat tot "això no ha generat euroescepticisme, sinó que ha alimentat les ganes de participar a Europa" perquè realment "no sabem entendre Catalunya sense Europa". "Eslovàquia, per exemple, amb 5 milions d'habitants, és un estat membre de ple dret", va apuntar amb un toc d'optimisme Angus Robertson, líder parlamentari del grup SNP a Westminster.

 

Durant tota la jornada, que va comptar amb les opinions de Helen Mary Jones, cap adjunta del grup parlamentari del Plaid Cymru a l'Assemblea Nacional; Gonzalo Constenla, secretari de Relacions Externes del BNG i Geert Bourgeois, viceministre de Presidència del Govern de Flandes del N-VA, en el torn del matí, a banda dels anteriorment esmentats, els motius que es van donar a favor de la independència van ser variats, argumentats i, molts cops compartits, si bé en tot moment es va tenir en compte les diferències existents entre tots els casos. "Una raó de pes és que podem decidir si participem o no en algunes qüestions [en referència a la guerra d'Irak]", va apuntar Robertson. "Sent independents podem ajudar a construir una nova Europa" perquè "no pot ser que Europa calli davant del genocidi que pateix el poble sahrauí i no és possible que una Europa social i de progrés miri cap a l'altra banda en situaicons com la de Palestina", va considerar Constenla. Al seu torn, el diputat balear Biel Barceló va opinar en clau més econòmica: "Viure i produir en una illa té uns costos molt més alts que en les zones continentals. Davant d'aquesta situació, Europa ha posat una sèrie de facilitats a illes com Xipre i Malta (i potser ho farà amb Islàndia) perquè tenen un Estat" però amb aquest requisit les Balears a dia d'avui no poden participar d'aquesta ajuda.

En la seva intervenció, el representant gallec va procurar una consideració lèxica: "Nacionalisme és una paraula bonica" i, per tant, "no podem parlar de nacionalisme espanyol" sinó que en aquest cas toca parlar d'imperialisme o colonialisme". En la seva intervenció, el filòsof català, Josep Maria Terricabras, també va aconsellar "usar amb molta cautela el terme perquè a Alemanya, per exemple, fa al·lusió als nazis" i sense abandonar les matisacions lingüístiques va aprofitar per concretar que Catalunya viu un moment d'auge independentista, que no nacionalista, perquè "hi ha gent que pot voler la independència per a Catalunya i, en canvi, no ser nacionalista". El segon torn de les jornades va servir perquè l'exdiputat del Plaid Cymru, Adam Price; el professor d'Economia de la Universidad Carlos III Klaus Desmet; el candidat del SNP a les eleccions parlamentàries d'Escòcia el 2011, Humza Yousaf i la parlamentària de l'N-VA, juntament amb Terricabras i Junqueras, aprofundissin en termes relacionats amb immigració, integració econòmica i diversitat cultural.

El conjunt de l'iniciativa va portar l'eurodiputat català a concloure que la independència és possible, que són els polítics els que han d'agafar les regnes a l'hora de canviar la societat per fer-la més justa i que, recordant Anselm Clavé, "si voleu ser lliures heu d'aprendre, si voleu ser forts us heu d'ajudar i si voleu ser feliços us heu d'estimar".

Envia Corregeix

244 lectures   5 comentaris

les notícies més...