L'escàndol de la parapolítica (llegiu l’article central) posa en qüestió el recolzament internacional de què s’han beneficiat els paramilitars. També en el cas de França. Diverses personalitats colombianes compromeses, entre elles el senador Miguel de la Espriella i Carlos Ordosgoitia, alt funcionari i director de l'organisme de l'Estat INCO (Institut Nacional de Concessions), han subratllat la presència de "dos professors universitaris de la Sorbona" d'origen argentí que van actuar com a consellers polítics dels caps de les Autodefenses Unides de Colòmbia (AUC), Carlos Castaño i Salvatore Mancuso, en una reunió il·legal i clandestina a Ralito el juliol de 2001.
Segons Espriella, els "universitaris" tenien "el propòsit de crear un moviment comunitari i polític que, d’alguna manera, defensaria les idees de les autodefenses i els portaria a un procés de pau[1]". El director de l'INCO declarava dos dies després: "Dos professors de la Universitat de la Sorbona, dels quals no en recordo els noms però que certs diputats ja els havien vist a la Universitat militar, van prendre la paraula. [...] Primer de tot van donar la seva visió de què era per a ells el conflicte colombià [...] i van explicar com la resta del món veia Colòmbia. Després van exposar una estratègia l'objectiu de la qual era convertir les autodefenses en «un actor polític reconegut en el conflicte intern», segons els termes d'un d'ells."
De fet, el dia abans, en una entrevista a Radio Caracol, el mateix alt funcionari es recordava molt i molt del nom d'un dels dos interventors: un tal Mario Sandoval que havia estat vinculat a l'Institut d’Estudis Superiors de l'Amèrica Llatina (IHEAL, París), a la Universitat de la Sorbona nova i a la Universitat de Marne-la-Vallée. Les seves activitats més recents es desenvolupen en els mitjans anomenats de "la intel·ligència econòmica": a finals de novembre de 2006, la web de l'ambaixada de França a Xile indicava que Sandoval, "professor universitari encarregat de missió a la direcció de la intel·ligència econòmica de l'ACFCI [Assemblea de les Cambres Franceses de Comerç i d'Indústria]", formava part d'una "important delegació" al voltant d’Alain Juillet –nebot de Pierre Juillet, l'ex conseller de Jacques Chirac–, gran patró, proper als mitjans de defensa, director de la Direcció General de Seguretat Exterior (DGSE) el 2002 i recentment designat per Nicolas Sarkozy com a director de la intel·ligència econòmica propera al primer ministre.
El Museu militar de Santiago acollia, doncs, un col·loqui titulat "Intel·ligència econòmica, defensa i seguretat" organitzat per la Universitat Bernardo O'Higgins i el senyor Sandoval. La societat civil colombiana hi estava "representada" a través d’una "organització no governamental" (ONG), Verdad Colombia. En realitat es tracta d'una para-ONG els objectius de la qual queden reflectits en el seu web: "Recolzar les institucions i els sectors democràtics que lluiten contra els grups armats d'ideologia marxista, tant a dins del país com a l'exterior". Els membres de Verdad Colombia s’apropien del discurs propagandístic dels anys 1999-2000 del líder paramilitar Carlos Castaño i assetgen les organitzacions de defensa dels drets humans com Human Rights Watch, Amnistia Internacional i la Washington Office for Latin America.
Després de diversos contactes infructuosos, l'IHEAL ha confirmat que Sandoval havia estat "encarregat de curs, entre molts d’altres, i no professor, fins l’any 2004[2]". No obstant això, el 21 de juny de 2006, al final del col·loqui "França-Amèrica Llatina: Competència i cooperació" celebrat a la Casa de l'Amèrica Llatina en presència d’Alain Juillet, Stéphane Witkowksi, president del consell de gestió de l'IHEAL i director dels assumptes europeus de l'ACFCI, on un cert Philippe Clerc n’és l’encarregat de la intel·ligència econòmica, elogiava Sandoval: "Mostrant l'estat en matèria d'intel·ligència econòmica a l’Amèrica Llatina, Mario Sandoval, encarregat d'ensenyament de les universitats i qui ha estat l'home orquestra d'aquest col·loqui juntament amb Philippe Clerc, ha demostrat les similituds amb els altres sistemes existents."
Al segon "professor" se’l va identificar en una entrevista concedida el 24 de febrer al setmanari El Espectador. No té cap relació amb la Sorbona o l'IHEAL, encara que acompanyés Sandoval a la reunió de Ralito: es tracta de Juan Antonio Rubbini Melato, un argentí de 57 anys que ha esdevingut el conseller polític dels caps paramilitars Castaño i Mancuso des de 1999. És també conegut amb els pseudònims d'"El Profesor" i sobretot de "Rubbiño". Els textos del seu "blog", La paz en Colombia, expressen un menyspreu total cap a les institucions democràtiques i la classe política colombiana, en contrast amb l'exaltació d’un projecte feixista en què "la visió d'un [president] Uribe lligada a la intuïció política de les AUC estan a punt de fer un miracle".
L. M.
[1] El Tiempo, Bogotà, 26 de novembre de 2006.
[2] Defensant la bona fe, el director de l'IHEAL Georges Couffignal ens precisava el 17 d'abril: "No tenim altra cosa que 12 professors investigadors i més de 60 encarregats de curs. Aquests últims són reclutats segons la seva competència –nosaltres no estem equipats per a procedir a una "investigació policial"– per exercir només durant un temps limitat. Mai no se’ls ha manat de fer altra cosa que els cursos. Quan un encarregat de curs utilitza el títol de «professor» es tracta d'un abús, només els professors que han estat reclutats a través de concurs se’l poden atorgar."
Des de finals de 2006 l'escàndol de la «parapolítica» sacseja Colòmbia: es multipliquen les revelacions sobre les relacions entre membres de la classe política, així com certs sectors econòmics, i els assassins d'extrema dreta de les Autodefenses Unides de Colòmbia (AUC). L’abril d’enguany podria marcar el començament del «paragate» per a Álvaro Uribe. L'oposició l’acusa de relacions amb els paramilitars.
* Director de l'edició colombiana de Món diplomàtic
Recomanacions d'organismes multi laterals, reaccions polítiques, declaracions de partidaris dels drets humans i editorials de diferents Diaris : la " Llei de justícia i pau ", aprovada el 21 de juny a Colòmbia i a la qual el President Alvaro Uribe Vélez pretén " fer la pau " amb els grups paramilitars d'extrema dreta, i desmoralitzar-los, va suscitar moltes reaccions. Titulat " la capitulació de Colòmbia ", l'editorial del New York Times de 4 de juliol precisa que" hauria més aviat d´ anomenar-se" Llei de la impunitat per a assassins de massa, terroristes i grans traficants de cocaïna.
21 persones han mort sota una pluja de morters de 120 mm. llançats per les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) a les proximitats del palau presidencial en què el Sr. Alvaro Uribe Vélez ha pres el càrrec, a Bogotà, el 7 d’agost de 2002. El 10 de setembre, alguns dies abans del viatge del nou president a Washington, el govern dictava el decret 2002/2002 que constitueix la columna vertebral de la seva política i que notifica (art. 33): “Avui, la violència política i el terrorisme són idèntics”.
Els paramilitars, al cor del terrorisme d’estat colombià
Amb el suport explícit de Washington, el govern colombià va anunciar, el 27 de novembre de 2002, l’inici de negociacions amb els paramilitars de les Autodefenses Unides de Colòmbia (AUC). Un alto al foc va entrar en vigor l’1 de desembre amb aquesta organització lligada al narcotràfic i molt implicada en la violació dels drets humans quan les negociacions amb la oposició armada no avançaven. Però estat i paramilitars sempre ha tingut bones relacions a Colòmbia.
buy adobe acrobat 9 pro extended Manage and modify projects using source control systems and collaborate on files more easily. An XML-based nonbinary implementation of the FLA format allows projects and associated assets to function as items in a directory or folder.
Adobe Creative Suite 5 Master Collection Reduce the ActionScript 3.0 learning curve and enable greater creativity by injecting prebuilt code into projects. Quickly include functional code for things like timeline navigation, actions, animation, audio and video, and event handlers.
Adobe Creative Suite 5 Master Collection
Use object-based animation and visually achieve granular control over motion attributes with the Motion Editor. Develop interactive content more efficiently with the Motion Preset panel that offers prebuilt motion effects and lets you create, save, and share your own. Adobe Creative Suite 5 Master Collection Author expressive interactive content with easy-to-use tools. Draw stylized shapes and transform them into complex patterns and effects, and animate 2D objects through 3D space with 3D transformation tools. Take complete control over your text with print-quality typography via the new Text Layout Framework. Work with columns and bidirectional text, and maintain layout and formatting with greater fidelity when importing from other Adobe products.
Adobe Creative Suite 5 Master Collection
Deliver interactive content consistently for more runtimes across personal computers, mobile devices including the iPhone*, and screens of virtually any size and resolution, and leverage integration with Adobe Device Central for enhanced testing and debugging.
buy cheap Adobe Photoshop CS5
Adobe® Flash® Professional CS5 software is the industry standard for interactivebuy windows 7 ultimate 64 bit authoring and delivery of immersive experiences that present consistently across personal computers, mobile devices, and screens of virtually any size and resolution. buy Adobe Photoshop CS5 mac oem
Per imprimir els articles de les edicions lliures has d'estar registrat, és fàcil, ràpid i gratuït. Si desitges
convertir-te en un altre lector de Le Monde diplomatique en llengua catalana. REGISTRA'T AQUÍ. Problemes amb l'entrada (cookies)
Subscriu-te a la
versió digital de
Le Monde Diplomatique en català.
COPYLEFT: Aquesta publicació és copyleft. El text es pot difondre, citar i copiar literalment, amb qualsevol suport (digital o analògic) i amb qualsevol finalitat, sempre que s'enllaci de forma clara la pàgina on va ser publicat originalment.
De totes maneres, agraim que se'ns avisi de qualsevol ús del material, gracies.
Aquesta obra está amb una llicencia de
Creative Commons.