S'han acabat els experiments. Nicolas Sarkozy ha fet un govern a mida del seu partit, sense derives aperturistes cap a l'esquerra (Bernard Kouchner ha caigut i Eric Besson ha mantingut el ministeri a canvi de treure's el carnet de l'UMP), ni cap al centre (Jean-Louis Borloo també plega), ni cap a l'extrema dreta, com demostra la desaparició, per sorpresa, del ministeri d'Immigració, el que va encarregar-se de la discutida "identitat nacional".

Tot plegat, indica un replegament de la dreta francesa cap a posicions més ideològiques, més orientades a intentar la recuperació del seu electorat tradicional, molt desorientat per les invitacions constants de Nicolas Sarkozy cap a personatges de divers origen polític.

A més, aquesta és la reacció que resulta d'un periode de conflictivitat social relacionat amb les reformes que ha encarat el govern Sarkozy/Fillon, decidit a endurir les retallades socials, sigui quina sigui la reacció sindical.

En definitiva, Nicolas Sarkozy recupera la identitat de la dreta francesa. S'obre, a partir d'ara, un final de mandat amb una confrontació oberta i sense matisos. O "Sarko" o els sindicats.