Albert Batalla

La Seu d’Urgell, ciutat gegantera 2011

// 13 febrer, 2010 // Alt Urgell, General, ciutat, comarca, cultura, la Seu d'Urgell, país, pirineus

Dissbate passat a la tarda, vaig anar fins a Tàrrega amb la regidora de Festes per donar suport als amics de la Colla Gegantera i Grallera de la Seu i així presentar la candidatura del nostre muncipi com a ciutat gegantera de Catalunya per al 2011. Vam presentar-la i vam guanyar-la, per tant la nostra ciutat té el repte d’organitzar per als dies 15, 16 i 17 d’abril de l’any 2011 la trobada de més de 200 colles de gegants de tots els racons del país, trobada que pot portar a la Seu d’Urgell entre 4.000 i 5.000 persones. Tota una fita organitzativa en què el conjunt de la ciutat haurà de participar-hi d’una manera o altra.

Malgrat que la candidatura de la Seu d’Urgell era la única que es presentava en aquesta edició, val a dir que tan la Colla gegantera de la nostra ciutat, amb la Pepi al capdavant, com la pròpia regidora de festes van treballar a fons per presentar un dossier que convencés a totes les colles participants a l’assemblea. Volíem guanyar-nos per mèrits propis aquest gran honor. I així va ser. Seixanta vots a favor, cap en contra i cap abstenció.

La feina i la il·lusió de molts membres de la colla gegantera ho va fer possible i ho farà possible, perquè és ara quan comença realment la tasca de debó.  Estic convençut que els urgellencs, una vegada més, ens en sortirem amb èxit organitzatiu d’un gran esdeveniment com aquest. El secret és treballar colze a colze des de l’Ajuntament amb les persones i entitats que actuen d’amfitrions, d’organitzadors, de guies… Aquest fet no és una anècdota i vull remarcar-lo. La millor fòrmula perquè surtin les coses és que institucions  i societat civil s’aliïn per aconseguir objectius i treballar plegats amb energia, rigor i respecte per la feina que correspongui a cadascuna de les parts. Aquest no és un patrimoni propi dels Gegants de la Seu d’Urgell, ni tampoc de l’Ajuntament, però ho entenc com una base per a l’esforç compartit i l’èxit comú. Sens cap mena de dubte, un desig del Miquel, que tot just quatre anys després d’haver-nos deixat, ben aviat es veurà acomplert.