El 16 de novembre de 2005, Ayman al-Zawahiri, braç dret d’Ossama Bin Laden, es felicitava per l'atemptat del 7 de juliol a Londres. El Regne Unit, denunciava, és un dels pitjors enemics de l'islam, responsable històric de la mort de desenes de milers de musulmans, de Palestina a l'Afganistan, de Delhi a Dinshwai. El nom d'aquest poble egipci deu ser ben misteriós per als occidentals. Per contra, anomenar Dinshwai significa moltes coses per a milions de persones. El president Gamal Abdel Nasser l'havia evocat en el seu discurs històric en què anunciaria la nacionalització de la companyia del Canal de Suez, el 26 de juliol de 1956.
El 13 de juny de 1906, un petit grup de soldats britànics que feien campanya a Egipte va tenir un enfrontament amb pagesos del poble de Dinshwai, al Delta. Hi va morir un oficial. Lord Cromer, procònsul britànic a Egipte (el país estava sota el control directe de Londres des de 1882), va reunir un tribunal militar per tal de donar exemple: va anunciar amb antelació que dictaria penes de mort. Quatre pagesos van ser condemnats a la forca i uns quants més van ser fuetejats davant les seves famílies. D’altres van ser empresonats.
Aquests judicis perversos van alçar una enorme indignació a Egipte i van ser el punt de sortida del renaixement del moviment nacional després de més de vint anys de letargia. Ahmed Chawqi, el "príncep dels poetes", va escriure versos plens de ràbia i Mustapha Kemal, editor del Liwaa, diari fins llavors d’escassa audiència, va aconseguir mobilitzar l'opinió pública i crear el primer gran partit nacionalista.
Alhora, a Londres, Lord Cromer rebia... l'ordre del mèrit. Però ràpidament una part de l'opinió, de la premsa i diputats van expressar dubtes sobre les mesures adoptades. El 21 de juny de 1906 The Guardian Mail protestava pels projectes de condemnes. L'escriptor Bernard Shaw també. Wilfred Scawen Blunt, un britànic que coneixia bé el món musulmà i la majoria dels seus intel·lectuals, escrivia al seu diari del 24 de desembre de 1907, després de l'anunci de l’alliberament de tots els presoners de Dinshwai: "L'episodi s’ha acabat, però ha fet molt més per fer trontollar l'Imperi britànic d'orient que qualsevol altre esdeveniment d'aquests darrers anys. Ha permès acabar amb Cromer [que va haver d'abandonar les seves funcions] (...) El seu eco ha ressonat per l'Índia, Pèrsia i Àsia. Ha sacsejat Egipte de la seva llarga apatia i ha estat la font d'un nou nacionalisme" (1).
Alain Gresh
(1) «My Diaries, Part Two. 1900 to 1914», Martin Secker, Londres, 1920.
Als anys 50 la superfície agrícola útil d'Egipte era de 2,5 milions d'hectàrees, és a dir, una sisena part menys que Holanda. Un terç pertanyia a 2,6 milions de molt petits propietaris (dels quals molts no eren camperols) que cadascun d’ells posseïa una mitjana de 3.000 metres quadrats. Constituïen el 94% del conjunt de propietaris. Un altre terç era propietat de 150.000 propietaris mitjans, els quals posseïen entre 2 i 20 hectàrees. L'últim terç afectava 11.000 propietaris d’autèntics latifundis que representaven a penes el 0,4% del total de propietaris –3.000 dels quals tenien a les mans el 20% de terres agrícoles i amb dominis que podien superar les 4.000 hectàrees de terres de regadiu. La pressió exercida pels propietaris era tal que, just abans de la revolució de 1952, l’arrendament de terres agrícoles afectava de mitjana la desorbitada proporció del 75% dels ingressos nets d'explotació.
La llei 178 que promulguen els oficials nasserians el 1952 marca el començament de la reforma. El sostre de propietat agrícola es fixa en 200 fedans (84 hectàrees) per individu, amb la possibilitat que l’individu transferís immediatament fins a 100 fedans (42 hectàrees) als seus fills i vengués al mercat la fracció restant de la possessió. El 1961 el sostre era de 100 fedans per propietari individual i 200 fedans per família nuclear.
A finals dels 60 el balanç d'aquesta reforma es dibuixava així: dels 930.000 fedans expropiats (380.000 hectàrees, el 15% de la superfície agrícola útil d'Egipte) aproximadament quatre cinquenes parts (755.000 fedans) s’havien redistribuït en plena propietat a 318.000 explotadors agrícoles, els quals constituïen un 17% de les famílies que vivien de l’agricultura i la quarta part dels explotadors que posseïen entre 1 i 5 fedans. L'objectiu de la redistribució, d'ordre bàsicament social, va ser al capdavall modest: no només el sostre de la propietat autoritzada restava en 200 fedans per família, sinó que encara la reforma ignorava els "pagesos sense terra" i els minifundstes (menys d'1 fedan). A més, aquest objectiu només es va complir parcialment, ja que una proporció gens menyspreable de grans propietaris conservarà, a través de diversos mitjans i il·legals per a la majoria de la gent, dominis que excedien els límits fixats.
En la seva ofensiva contra qualsevol tipus de protesta, el govern egipci ha dissolt, a mitjan setembre, l’Associació d’Ajuda Legal als Drets de la Persona. A l’abril ja havia liquidat el Centre de Serveis per als Sindicats i els Treballadors, quan el país passava pel més gran moviment de vagues obreres de les últimes dècades. Al camp, també, els pagesos es resisteixen al desmantellament de la reforma agrària iniciada per Gamal Abdel Nasser el 1952.
Per BESHIR SAKR i PHANJOF TARCIR
Periodista i antropòleg, respectivament.
En condicions sospitoses, cent quatre joves detinguts van perdre la vida, el 17 de maig del 2004, en l’incendi de la presó de San Pedro Paula. Més enllà d’aquesta tragèdia que en constitueix el fet més revelador, Hondures està en guerra contra els delinqüents, sobretot els més joves i els més pobres. Al marge de la repressió legal, centenars d’execucions extrajudicials de nens i adolescents sagnen el país: 2.125 assassinats de joves, d’entre tres a vint-i-tres anys, aquests darrers cinc anys.
Per la nostra enviada especial Raphaëlle Bail*
Article traduït per Rut Jou
“Maten els mareros (1). Surten de nit per assassinar-los. Els llancen en camps de canyes de sucre, a vegades els pengen o els maten amb armes de foc. Potser ells m’eliminaran, com fan amb altres”. En una de les seves últimes cartes, escrita el 2003, abans de ser abatuda per desconeguts, la jove agent de policia Ana Bessy Ramírez acusa els seus col·legues policies: “assassins” i “corruptes”, són els que fan neteja entre els joves delinqüents dels gàngsters locals.
Fa més de sis anys que van ser assassinats Óscar Medina, de quinze anys, i José Hernández, de catorze anys. Quan arreglaven una bicicleta en una plaça pública d’El Progreso, cinc homes armats els van amenaçar i els van forçar a pujar en un cotxe blau. Els seus cossos mutilats els van trobar l’endemà. Oficialment, la investigació no va trobar res. No obstant això, els testimonis dels veïns són molt interessants: al mateix matí, tot el veïnat havia estat interrogat per investigadors de la Direcció General d’Investigació Criminal (DGIC), que conduïen un cotxe semblant, a propòsit d’un robatori comès per joves. Alguns testimonis van identificar també un dels membres de la DGIC entre els homes que havien segrestat els dos adolescents.
Aquest mateix DGIC és responsable de la investigació, i omet escoltar alguns testimonis que tenen el coratge de parlar. En un primer moment, les famílies de les víctimes, amenaçades, callaven. De totes maneres, el 2002, José, el germà gran d’Óscar, va decidir trencar el silenci i denunciar el cas a l’organització no governamental (ONG) Casa Alianza.
buy adobe acrobat 9 pro extended Manage and modify projects using source control systems and collaborate on files more easily. An XML-based nonbinary implementation of the FLA format allows projects and associated assets to function as items in a directory or folder.
Adobe Creative Suite 5 Master Collection Reduce the ActionScript 3.0 learning curve and enable greater creativity by injecting prebuilt code into projects. Quickly include functional code for things like timeline navigation, actions, animation, audio and video, and event handlers.
Adobe Creative Suite 5 Master Collection
Use object-based animation and visually achieve granular control over motion attributes with the Motion Editor. Develop interactive content more efficiently with the Motion Preset panel that offers prebuilt motion effects and lets you create, save, and share your own. Adobe Creative Suite 5 Master Collection Author expressive interactive content with easy-to-use tools. Draw stylized shapes and transform them into complex patterns and effects, and animate 2D objects through 3D space with 3D transformation tools. Take complete control over your text with print-quality typography via the new Text Layout Framework. Work with columns and bidirectional text, and maintain layout and formatting with greater fidelity when importing from other Adobe products.
Adobe Creative Suite 5 Master Collection
Deliver interactive content consistently for more runtimes across personal computers, mobile devices including the iPhone*, and screens of virtually any size and resolution, and leverage integration with Adobe Device Central for enhanced testing and debugging.
buy cheap Adobe Photoshop CS5
Adobe® Flash® Professional CS5 software is the industry standard for interactivebuy windows 7 ultimate 64 bit authoring and delivery of immersive experiences that present consistently across personal computers, mobile devices, and screens of virtually any size and resolution. buy Adobe Photoshop CS5 mac oem
Per imprimir els articles de les edicions lliures has d'estar registrat, és fàcil, ràpid i gratuït. Si desitges
convertir-te en un altre lector de Le Monde diplomatique en llengua catalana. REGISTRA'T AQUÍ. Problemes amb l'entrada (cookies)
Subscriu-te a la
versió digital de
Le Monde Diplomatique en català.
COPYLEFT: Aquesta publicació és copyleft. El text es pot difondre, citar i copiar literalment, amb qualsevol suport (digital o analògic) i amb qualsevol finalitat, sempre que s'enllaci de forma clara la pàgina on va ser publicat originalment.
De totes maneres, agraim que se'ns avisi de qualsevol ús del material, gracies.
Aquesta obra está amb una llicencia de
Creative Commons.