// 22 febrer, 2010 // 3 Comentaris » // Alt Urgell, Barcelona, Catalunya, CiU, General, blocaires del pirineu, blocs, comarca, economia, infraestructures, la Seu d'Urgell, llengua, país, personatges, pirineus, política, segre
Aquest és el discurs de presentació com a candidat de CiU per Lleida i l’Alt Pirineu a les eleccions al Parlament 2010. Discurs realitzat el dia 21 de febrer a l’auditori cultural i transfronterer de la Universitat de Lleida. (Evidentment no és ben bé literal, però s’hi aproxima força)
Bona tarda a tothom, amigues i amics de Convergència i Unió de les terres de Lleida i l’Alt Pirineu.
Sóc l’Albert Batalla i Siscart. Vaig néixer a la Seu d’Urgell fa 32 anys i sóc aquí perquè els meus pares i els meus padrins m’han ensenyat a estimar aquest país. El meu padrí l’estimava menant el ramat d’ovelles per les pletes de l’Alt Urgell i l’altre recorrent les muntanyes del Pirineu amb una bicicleta atrotinada i uns farcells plens de betes i fils per vendre a tots els pobles. La iaia, nascuda a Fòrnols de Cadí però crescuda a l’horta de Lleida, estimava aquest país guarint els nostres refugiats al camp d’Argelès, com a infermera de la Generalitat republicana; i l’altra iaia, treballant nit i dia rere el taulell de la carnisseria amb una rialla d’orella a orella, com encara m’expliquen avui moltes persones grans de la Seu.
Aquest sóc jo, un jove que estima aquest país i que el vol servir de la millor manera que sàpiga. La meva escola en política ha estat la Joventut Nacionalista de Catalunya, d’ella he après a transformar els sentiments en idees i les idees en realitats. També ha estat escola i ho continua sent Convergència i Unió, amb incomptables mestres, encapçalats pel President Pujol. I evidentment, també ha estat i és escola la Seu d’Urgell, ciutat d’on sóc alcalde i per la qual cada matí em llevo amb empenta i il·lusió per construir un futur millor.
Avui em presento davant de tots vosaltres per a dir-vos que accepto amb una profunda gratitud i una gran humilitat la vostra nominació com a cap de llista per Lleida en les properes eleccions al Parlament de Catalunya.
Permeteu-me expressar el meu agraïment a totes les persones que hi han confiat, començant per l’Artur Mas i el Josep Antoni Duran i Lleida, i seguint per les executives dels dos partits a les nostres comarques. Gràcies als meus companys de l’Ajuntament, que afronten amb il·lusió estoica aquest nou repte. Gràcies també a totes les persones, centenars, que aquests dies m’heu fet arribar missatges de felicitació i suport, us agafo la paraula perquè tenim molta feina a fer. I moltes gràcies també a la meva família i als meus amics –alguns vinculats a la política i d’altres no- ja que sense la seva comprensió i generositat tot això no hauria estat ni serà possible.
Deixeu-me fer un darrer agraïment dirigit a totes aquelles persones –milers de persones- que des de la primera campanya de CiU al Parlament de Catalunya, amb la Maria Rubies al capdavant, fins a la darrera el 2006, amb el Josep Grau com a líder, heu i han treballat incansablement per al projecte de país que representem. Estic convençut que ho continuareu fent amb la il·lusió renovada.
Amigues i amics, el canvi ja ha començat a Catalunya. En un moment econòmic, social i nacional complicat, molta gent ja ha iniciat aquesta onada de canvi. El canvi representa per a mi una actitud valenta davant de la vida; representa un compromís ferm amb allò que ens envolta, malgrat les dificultats; el canvi representa un esforç que al final té una recompensa (com pujar un cim molt costerut i ser feliç quan arribes a dalt i contemples mut les vistes de la vall), el canvi representa responsabilitat, però també il·lusió per un veritable horitzó de futur… el canvi és tot això i noto que molta gent ja ha començat a fer-lo realitat.
El canvi arriba del pagès de les Garrigues, que malgrat les incerteses de present i de futur, arrisca i innova per donar valor afegit al seu producte i, com a conseqüència, al seu territori.
El canvi arriba de la mestressa de casa de l’Alta Ribagorça o de la Baixa Cerdanya, que quan neva surt amb la pala a treure la neu de la vorera de davant de casa, sense esperar que l’Ajuntament li passi a fer la feina.
El canvi arriba de l’empresari del Solsonès que, malgrat potser li seria més fàcil instal·lar-se al polígon de Manresa, manté l’activitat a la comarca per militància i perquè hi vol continuar construint un futur per als seus fills.
El canvi arriba de la funcionaria de la Noguera o del Pallars Jussà, que se sap un dona afortunada i retorna aquesta sort, duplicant el seu esforç perquè l’administració sigui una solució per als ciutadans més que no pas un problema.
El canvi arriba del padrí del Pallars Jussà que combina la feina a l’hort, vigilant com creixen les patates o regant les bledes, amb ser el més puntual a la porta de l’escola per anar a recollir els seus nets que cada dia se’l mengen a petons.
El canvi arriba de la noia del Segrià que estudia, treballa a hores quan pot, està a la colla gegantera o de diables, s’il·lusiona per la llibertat del seu país i es mou perquè la gent participi activament en la consulta popular que fan al seu poble.
El canvi arriba de la família del Pla d’Urgell, que aconsegueix amb l’ajut i les habilitats informàtiques del seu fill que uns australians lloguin per l’agost la seva casa rural a tocar de l’estany d’Ivars.
Eth cambi arribe des mèstres que puigen entara la Val d’Aran e aprenen aranès entà èste mès apròp des sòs escolàs e dera gent deth país.
El canvi arriba de l’emprenedora del Pallars Sobirà o de la Segarra que decideix tirar endavant una petita empresa de disseny perquè ja ha voltat el món i vol tornar al born.
El canvi arriba de la veïna de l’Urgell que s’ha quedat a l’atur, però que s’ha apuntat als cursos de formació ocupacional per aprendre noves habilitats i que cada dia es lleva amb l’empenta inesgotable de trobar una feina que tard o d’hora arribarà.
El canvi arriba d’un jove de l’Alt Urgell que estima el seu país i l’apassiona el servei a la gent, i que accepta amb honor, humilitat i respecte el repte d’estar al costat de totes aquestes persones per defensar-les i ajudar-les a tirar endavant el seu projecte de vida.
I aquesta amics i amigues de Convergència i Unió és i serà la nostra feina. Ser l’expressió política de tota aquesta gent i dels seus somnis, de tot aquest canvi que a Catalunya ja ha despertat i que ha de culminar amb un projecte de país sòlid, equilibrat, ple d’oportunitats, il·lusionant i esperançador.
I quan parlo d’aquest país amb futur ho faig pensant principalment en tot el nostre territori. Des de Canejan, al nord de la Val d’Aran, fins a Almatret, al sud del Segrià. Aquesta serà una expressió que em sentireu dir força durant aquests propers mesos perquè vol simbolitzar l’aposta per defensar i representar les nostres comarques de punta a punta, del Pirineu a la plana, del poble més petit fins a Lleida capital.
Un país sòlid i equilibrat és un país que entén que les nostres comarques, tot i ser pocs habitants necessiten tenir veu pròpia al Parlament de Catalunya. Us ho dic perquè alguns dels nostres rivals defensaven un model que provocava la pèrdua de 4 diputats per Lleida amb la nova proposta de Llei electoral, cosa a la qual ens hem negat rotundament des de Convergència i Unió.
Un país equilibrat i amb oportunitats de futur és un país que distribueix millor els seus recursos i les seves inversions. De cada 100 euros que invertia els governs de CiU a Catalunya fins l’any 2003, 50 eren per Barcelona i l’àrea metropolitana i 50 per Lleida, Girona i Tarragona. Avui, any 2010, de cada 100 euros que inverteix la Generalitat 68 són per Barcelona i l’àrea metropolitana i 32, només 32, són a repartir entre Girona, Tarragona i Lleida.
Un país ple d’oportunitats i il·lusionant és aquell que sap que els pagesos i ramaders, a banda de ser els productors de la nostra alimentació bàsica, són també la garantia de mantenir el territori endreçat. Ja n’hi ha prou d’aquesta visió que creu el sector primari és quelcom que el país es pot estalviar.
Un país il·lusionant i esperançador és el que entén que la iniciativa de la gent és tan o més important que la feina de l’administració i busca fórmules de creixement des de la cooperació i la suma. Cal superar les visions reduccionistes que pensen que és millor tenir places de residència geriàtrica buides perquè són privades, que no pas avis fent cua durant mesos perquè necessiten un servei d’aquestes característiques que les residències 100% públiques no poden oferir.
Un país sòlid i equilibrat és el que aposta definitivament per la innovació i la modernització als territoris d’interior i de muntanya per tal que puguem ser competitius en aquest món que gira ràpid. Fonamentals les comunicacions terrestres, aeroportuaries i ferroviaries, però també digitals: la banda ampla, la fibra òptica… Per primera vegada a la història tenim l’oportunitat de situar-nos en la mateixa línia de sortida que altres territoris del país, perquè les noves tecnologies fan desaparèixer els conceptes clàssics d’espai i temps. Fem-ho.
Un país com el que entre tots hem de construir, ha de ser necessàriament un país que dóna veu a tothom, que cuida la seva gent, que no renuncia a la seva essència, que confia en la iniciativa de la gent i que alhora aposta per la innovació com a principal passaport per al futur.
Evidentment, de tot això i de moltes altres qüestions tindrem temps de parlar-ne i debatre-les durant les properes i mesos.
Amigues i amics, el canvi positiu no només és necessari, sinó que és possible. Però el canvi necessita acció per a què es produeixi i aquesta acció pot i ha de venir de tots i cadascun de nosaltres. Us demano que ho fem. No es tracta de demanar el vot, això ja ho farem durant la campanya electoral, és tracta d’escoltar a la gent i, amb tota la humilitat del món, demanar-los que ens deixin compartir els seus maldecaps, però també els seus somnis perquè també siguin els nostres i els de l’Artur Mas, el 129è President de la Generalitat de Catalunya.
Permeteu-me que acabi de la mateixa manera que ho faig fer el dia que em van escollir alcalde de la Seu d’Urgell, recitant una dedicatòria que Miquel Martí i Pol va escriure al llibre de la Ciutat el 21 d’abril de 1982:
“Tot el que comença amb la força del que avui fem, tindrà continuïtat i ens projectarà cap a un futur de plenitud i esperança. Res no serà fora de Catalunya. Tot és possible si sabem estimar-la”
No trobo unes paraules més adients per acabar. Gràcies a tothom. Visca Catalunya
L’aeroport de Lleida-Alguaire ha tornat a ocupar portades als diaris a redós d’unes declaracions que predicaven la necessària rendibilitat econòmica i territorial de les infraestructures, més en moment de crisi econòmica. La lectura que se n’ha fet i les conseqüències que aparentment se’n deriven (no són ara l’objecte d’anàlisi) obliga deixar constància de la posició que CiU té respecte l’aeroport i les seves perspectives de futur necessari.
Molt honorable president de la Generalitat de Catalunya, President de la Trobada Empresarial al Pirineu, Excelentíssim i Reverendíssim Bisbe - Arquebisbe d’Urgell i Coprincep d’Andorra, President de la Diputació, Autoritats catalanes i andorranes, Representants empresarials, Senyores i Senyors
La proposta de Barcelona de presentar per candidatura per als Jocs Olímpics d’Hivern per a l’any 2022 passa necessàriament per comptar amb tot els Pirineus catalans com a escenari de la majoria de proves. Aquesta ha estat la primera reflexió totalment compartida amb l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i amb el cap de l’oposició, Xavier Trias, quan he parlat amb ells per telèfon aquest matí. La iniciativa, si és reixida, serà molt positiva pel país en general i particularment per Barcelona i sense cap mena de dubte per a les comarques de muntanya. Des d’una perspectiva general podem atraure inversions de tot tipus que vagin més enllà de la celebració de les proves olímpiques i que beneficiïn totes les contrades i per altra banda tenim l’oportunitat de siutar els Pirineus al món, com en el seu moment van fer els Alps.
L’any 2009 ha acabat amb 
