Estem en una democràcia inacabada; formalment i realment. No hi ha democràcies perfectes, totalment acabades, però en el nostre país les seves mancances són especialment evidents.
I aquí rau, al meu entendre, la causa essencial dels problemes estructurals que tenim, com a país, i de convivència ciutadana. Històricament i principalment ara, que vivim un important
enrenou en diversos camps, la desafecció vers la política i la crisi econòmica, entre d’altres.

Una democràcia inacabada, en el nostre cas, fonamentalment per l’escassetat de demòcrates de veritat. De ciutadans respectuosos de la llibertat dels altres ciutadans, de la justícia amb els altres ciutadans i disposats a acatar les regles del joc col·lectiu dictades per la voluntat lliure, responsable i clarament majoritària, expressada amb les degudes garanties Sense això no hi ha democràcia, la democràcia no és possible. Potser per aquest motiu, per l’escassetat de veritables demòcrates, podria dir-se que estem en una certa democràcia formal, però realment
tot just començada.

Estem en una democràcia inacabada realment, però també formalment, per la inexistència d’una Constitució suficientment oberta i flexible per a adaptar-se als signes dels temps. Capaç d’encabir el màxim de legitimitats actuals, així com les noves voluntats de modernització social, econòmica, de desconcentració i descentralització –sense perdre l’orteguiana vertebració per al bon govern–, en el seu ordenament jurídic i en un marc de solidaritat de ciutadans lliures i de pluralitat de pobles reconeguts.



I democràcia inacabada, d’altra banda, per no haver assumit bé, per part de les distintes institucions –legislatives, jurídiques i executives–, en els diferents nivells (estatals, autonòmics,
municipals), el seu propi rol i en el sentit originari i constitutiu de ser part integrant de l’Estat. D’un Estat democràtic de dret, pactat en circumstàncies certament excepcionals, però pactat,
pels representants dels diversos sectors ideològics, territorials i de les distintes tendències polítiques del moment i, desprès, amplíssimament referendat pel poble sobirà.

Els desafiaments o insubmissions als principis bàsics constitucionals vigents per part d’algunes institucions –que, repetim-ho, són peces integrants de l’Estat– constitueixen clares mostres d’immaduresa democràtica i de deslleialtat jurídica. Se’n digui politització partidista en les seves funcions institucionals, amenaces de declaració unilateral d’independència o actituds fatxendes de situar-se "moralment fora de la Constitució".

L’actual Constitució, com cap altra del món, no és sagrada ni intocable, sinó –per històrica i conjuntural– reformable i substituïble; però no acatar-la, mentre sigui vigent, és sembrar el desordre jurídic i la confusió social. És obrir el camí de l’anarquia i del caos. És el comportament més antidemocràtic, en termes pràctics.

Introducció del llibre 'Democràcia inacabada", publicat per La Garbera Edicions.