Galeria d'imatges (Fotos: Xavier Sanfeliu).

Joan Carretero, candidat a la presidència de la Generalitat per la formació independentista Reagrupament, ha estat tot el dissabte 20 de novembre fent campanya electoral a Vic, acompanyat de la seva cap de llista per Barcelona, Rut Carandell. Després de recórrer el mercat ha visitat la seu d'Osona (Grup Nació Digital) a la plaça Major de Vic, on ha estat entrevistat.

Els temes tractats han estat sobretot de caràcter local i comarcal, ja que el seguiment electoral nacional els mitjans del Grup ND l'efectuen des de la capçalera principal, que és Nació Digital. A Vic, Carretero ha parlat d'immigració, pagesia i territori, i ha destacat el doble llenguatge practicat per partits com el PSC.

- Vic ha estat notícia d’abast nacional pel control de l’empadronament que volia portar a terme l’Ajuntament. Duran i Lleida ha dit que a Catalunya no hi cabem tots, i d’altres grups, com ICV, responen que ningú no ha concretat quants hi podem cabre. Com caldria tractar aquesta qüestió tan vigent a Vic?

- Al món som uns set mil milions d’habitants i és evident que a Catalunya no hi poden cabre pas tots. Nosaltres no generem prou recursos per atendre tothom que vulgui venir a casa nostra. Dir el contrari, com fa ICV, és demagògia barata. El límit de la immigració són els costos econòmics que pot sostenir el país, la seva capacitat d’integrar els immigrants en la nostra llengua, cultura i costums. En cas contrari, anem a la misèria i al conflicte. Els “progressistes” haurien de deixar de dir ruqueries.

- Osona i Catalunya s’han de resignar a la crisi definitiva del sector agrari i ramader o encara hi hauria esperances?

- El sector primari és estratègic per a tots els estats, tal com ho són els de la seguretat militar i l’alta tecnologia, perquè del primari depèn la capacitat del país per alimentar la seva pròpia gent. És una política del tot irresponsable creure que comprant tota l’alimentació a l’estranger estarem millor. Sempre és preferible comprar a la vora, per múltiples raons, començant per la qualitat dels aliments i les garanties sanitàries. Un altre aspecte d’aquest problema és la necessitat de tenir un país net i endreçat, i no dic que els pagesos hagin de fer de conservadors i prou, però sí que cal invertir els termes actuals. En aquest sentit, jo optaria per una política en la línia de la francesa, de defensa sòlida del nostre sector agrari. Seguir formant part d’Espanya equival a admetre que la Duquesa d’Alba és la pagesa més ben tractada de la península.

- Però és possible aquesta política en un marc de lliure comerç internacional vigent?

- Miri, a més del que hem parlat, els pagesos catalans tenen un problema greu: que han de competir amb productes que no respecten les mesures de control, i aquí sí que s’hi podria incidir a nivell de normativa. Es treballa amb productes procedents de països on no s’observa cap normativa en matèria d’aliments, de fitosanitaris, d’adobs. Un cas d’escàndol són els productes importats a l’engròs de països estrangers que aquí son reenvasats posant-hi una senyera perquè els compradors es creguin que són de casa.

- Osona ha estat escenari de destacades manifestacions d’independentisme social, com les consultes del 13 de desembre de 2009, amb una elevada participació, i el Lip Dub per la independència del 24 d’octubre, que va batre un rècord mundial. Com ho analitza? Osona és un cas especial?

- Bé, Osona sempre és exemple d’una nació que encara batega. Per sort, no és l’única comarca així. Tanmateix, crec que el més important que ha passat en aquests darrers quatre anys de govern tripartit a la Generalitat és que ens havien assegurat que ja no es parlaria més d’eix nacional i que la política del país es regiria en termes de dretes i esquerres. I no ha estat així: mai no s’havia parlat tant del fet nacional català com a condicionant polític. Fins que el nostre plet no quedi resolt, el fet nacional surarà. Ara Osona és capdavantera, i confiem que aviat el Baix Llobregat empati amb Osona.

- El PSC va celebrar el seu acte electoral a Vic fa un parell de dies. Els mitjans han remarcat que Montserrat Tura hi va mostrar el rostre més catalanista del partit, amb molta diferència amb d’altres comarques.

- Molts polítics catalans encara tenen un discurs distint segons al lloc on van. Són del mateix estil que aquells que prometien un pont als pobles on no hi passava cap riu i quan la gent els ho feia notar ells responien que també hi farien passar un riu! La gent del PSC parla en castellà allà on creu que li pot donar vots. I si cal, com va fer Tura a Vic, parlen inflamats de la pàtria i la nació, però llavors ho deixen córrer de seguida.

- La Llei d’Ordenació territorial aprovada pel Parlament aquesta legislatura serà viable. Està d’acord amb les adscripcions aplicades a les comarques com Osona, el Ripollès o la Cerdanya?

Les vegueries són un expedient acabat. I la d’Ordenació Territorial és una llei-estafa, una aixecada de camisa feta a aquest país, com també ho va ser la llei de Consultes Populars. Com reconeix l’Estatut, per aplicar les vegueries cal el permís del Congrés dels Diputats espanyol. Si vols fer noves vegueries has d’anar a Madrid. El més greu és que abans d’existir, les vegueries ja tenen personal contractat, ja tenen “empleats”.

- Així quina seria la seva alternativa?

Atenent que som al segle XXI i que existeixen tecnologies de comunicació i transport molt avançades. Entenc que Catalunya només necessita dos nivells d’administració: els municipis i la Generalitat. No calen ni consells comarcals, ni diputacions, ni vegueries. Sí que caldria que, entremig del nivell local i el nacional, existissin mancomunitats i consorcis municipals per a la prestació de serveis, i prou.

- Quina és la situació organitzativa de Reagrupament a Osona vuit dies abans de les eleccions al Parlament?

- Una situació fantàstica. Tenim moltíssima gent implicada, una gent que a més a més es molt treballadora. Signaríem ara mateix que totes les comarques fossin com Osona.

- Quin seria el seu titular de premsa de la visita que han fet aquest matí al mercat?

- La pluja ens ho ha complicat força. Hem portat tres exemplars de la nostra Constitució Catalana a la biblioteca Joan Triadú. Ens hem saludat amb l’alcalde de Vic, que ha estat molt atent amb nosaltres... I molt important: que la nostra parada és l’única que ha aguantat tot el matí malgrat la pluja. Quan venim a Vic, juguem a casa.

..............................................................


Carretero ha omplert el local al Sucre

(Servei de Nació Digital per a Osona.com). El candidat de Reagrupament a la Generalitat, Joan Carretero, ha instat avui durant l'acte central de la formació a Osona a convertir les eleccions del 28 de novembre en un "plebiscit per l'estat propi".

Després d'ironitzar sobre aquells que es despullen, ensenyen la pitrera o altres parts del cos fent d'aquests comicis un "espectacle", el cap de llista per Girona ha reclamat al públic, unes 240 persones, que omplia l'auditori Marià Vila d'Abadal del Sucre, de Vic, un gest de dignitat per demostrar que el país vol la llibertat.   

El presidenciable de Reagrupament ha insistit que "els ciutadans han de ser crítics i conscients sobre tot el cúmul de falsedats i mentides que els vénen a vendre els partits del poder".

En aquest sentit, ha deixat clar que "el concert econòmic és absolutament impossible" en al·lusió a la proposta de CiU d'un nou pacte fiscal i sobre la proposta d'ERC de convocar un referèndum ha ironitzat que "aquests que van lents saben prou bé que es necessita l'autorització del govern espanyol que, evidentment, mai es produïrà".

Davant d'aquest escenari, Carretero ha sentenciat que "l'Espanya federal és una fal·làcia que ja no es creu cap partit espanyol" i ha afegit "que si es canviés la Constitució encara aniríem a pitjor els catalans".

Galeria d'imatges (Fotos: Xavier Sanfeliu).