La novena assemblea d’ICV, que celebrem de divendres a diumenge que ve a Sabadell, no només serà per parlar de noms i per fer un balanç de la gestió d’ICV dins el Govern d’Entesa. També serà una assemblea ideològica, de fort contingut ideològic d’esquerres, catalanista, ecologista i feminista.

Un dels debats que crec que serà més enriquidor és el que gira al voltant de la greu crisi econòmica mundial i el paper que ha de jugar l’esquerra per a un nou ordre financer global. Quan ens reunirem a partir de divendres a Sabadell ja farà 5 dies que s’haurà celebrat la cimera financera de Washington, on Espanya ha participat després de la generositat de Sarkozy cap a un Zapatero que ha suat fins al darrer moment per tenir una cadira en la reunió.

Des d’ICV hem redactat un manifest en què subratllem que aquesta conferència representa una oportunitat històrica, ja que és la prova, després de tres dècades de neoliberalisme, que la política té encara molt a dir en l'organització dels assumptes socials, que existeixen opcions alternatives de política econòmica i que les possibilitats d'implementar-les passen per una reorganització del marc institucional.

Però desenganyent-nos: en un dia no es pot reformular el capitalisme. I George Bush s’ha encarregat d’advertir, poques hores abans de seure a sopar amb els líders dels 20-G, que la cimera no es per acabar amb el lliure mercat.

A mi m’agradaria que de la cimera, almenys, sortís una forta crítica a la globalització neoliberal i el paper atribuït fins ara a institucions com l’FMI o l'OMC, que ha contribuït a construir un ordre financer internacional basat en la desregulació, el desordre i la injustícia. La crisi ha vingut a confirmar els pitjors auguris dels qui duem anys reclamant un nou ordre financer.

Crec que la sortida de la crisi hauria de suposar l'oportunitat de construir un model de societat diferent, començant per la convocatòria d'una nova Conferència a l'estil del que va significar Bretton Woods en la postguerra Mundial, que ordeni les finances internacionals.

Des d’ICV desitjaríem que a partir de la reunió de Washington s’impulsesin urgentment les reformes següents:

1) Establiment d'un Banc Central mundial. Aprofitar l'estructura existent del Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial per dotar-los de més competències i permetre'ls vetllar per ajustaments coordinats en els desequilibris de les balances de pagaments dels països participants.

2) Establiment d'un mecanisme de control multilateral dels tipus de canvi en el marc del Banc Central Mundial.

3) Controls de capitals. Control dels moviments internacionals de capitals per garantir l'estabilitat dels tipus de canvi i per evitar les conseqüències negatives de l'excessiva volatilitat dels fluxos de capital, generant una taxa que dissuadeixi els moviments especulatius a curt termini i financi polítiques de desenvolupament.

4) Control públic dels moviments financers de les empreses i els fons d'inversió que operen a nivell transnacional.

5) Revisió dels acords sobre el comerç internacional establint un marc de relacions comercials justes en benefici del desenvolupament del tercer món.

6) Creació d'una unitat monetària mundial, convertint els Drets Especials de Gir en moneda mundial emesa per l’FMI i partint d'un nou còctel de monedes de referència que doni entrada als països en vies de desenvolupament més potents.

7) Canviar el sistema de govern de l’FMI, que no ha de basar-se només en les contribucions financeres, per donar més veu als països emergents. Una autoritat monetària internacional no pot gestionar-se sinó des d'un més ampli multilateralisme.

8) Polítiques expansives coordinades. Els diferents països procediran a injectar liquiditat en els respectius sistemes financers d'acord amb les seves respectives necessitats. Donar suport a polítiques fiscals i monetàries expansives allà on sigui necessari, amb l'objectiu d'arribar a la plena ocupació i amb el suport financer de l’FMI.

9) Dotació d'un sistema de supervisió global dels instruments i de les transaccions financeres, depenent del Fons Monetari Internacional.

10) Creació d'un pla mundial per canalitzar els estímuls públics a la demanda cap a inversions sostenibles.

11) Supressió plena i gradual dels paradisos fiscals.

Bona setmana i ens veiem a Sabadell divendres que ve.

Ha mort Miguel Núñez, tal com volia, acomiadant-se. La seva és una vida plena, una vida intensa. La d’una persona que ha estat protagonista de la història, condemnat a més de 20 anys de la presó. Escapat de la condemna a mort en dues ocasions. Per després continuar vivint amb intensitat la lluita antifranquista, per ser diputat en les Corts constituents, per fundar Acsur Las Segovias. Gens doctrinari, sabia veure com ningú el moment polític, la crítica encertada. Va ser un home del seu temps en cadascun dels seus temps, a la guerra, en la lluita en l’interior, a la transició, en el món de la solidaritat, i en els principis d’aquest segle. Va néixer a Madrid, i va fer més per les llibertats nacionals de Catalunya que molts dels que presumeixen constantment d’haver-ho fet. Va ser un dels nostres herois. Però no ho semblava, ni ho aparentava ni en presumia. Apostava per la renovació d’idees. I va morir com va voler. Dient adéu. Poques persones, des del seu to humil i seductor, podran morir amb la sensació tan plena. Gràcies Miguel, gràcies.

En una situació de crisi, més que mai calen solucions d’esquerres i amb accent social. I en aquesta crisi, encara més. Perquè no ha estat la pujada dels salaris o la pretesa inflexibilitat del mercat que ha generat aquest moment, sinó l’absoluta desregulació. Curiosament, ara és l’Estat que ha de córrer a salvar el capitalisme, un capitalisme caníbal, d’acord amb el que he escoltat dir a Joan Coscubiela (Comissions Obreres), que no se’n fia de si mateix.

En aquest context potser és hora de reivindicar el paper d’allò públic. I aquí no val a badar. De la mateixa manera que el Govern Zapatero no pot jugar a les rebaixes fiscals i a les polítiques de xecs, des del Govern de la Generalitat s’han de fer polítiques decididament d’esquerres, d’eixamplament de drets i que representin un canvi de model. Potser és hora que abans de pensar en pactes nacionals que donen la clau a CiU i que poden acabar suposant polítiques més aigualides, s’han de fer els acords en el marc d’aquesta majoria d’esquerres que és el Govern de la Generalitat. La llei d’educació o el pacte d’infraestructures en són dos bons exemples. I les propostes, les respostes s’han de fer des de l’esquerra.

De la decepció a la obligació pel govern
L’audiència Nacional ha donat l’esquena a les persones que volien recuperar les despulles dels seus familiars. Però si aquests ens deceben és hora d’exigir, que des del govern espanyol es facin les polítiques públiques que garanteixin que les famílies puguin enterrar els seus morts. La decisió de l’Audiència obliga el Govern de Zapatero.

Reina poc prudent o massa sincera?
Aquesta setmana hem tingut una bona notícia, sobretot per com és de sorprenent. La Mesa del Congrés va acceptar a tràmit una bateria de preguntes d'ICV dirigides al Govern espanyol per a conèixer l'opinió de l'Executiu sobre les declaracions de la Reina Sofia, recollides en el llibre de Pilar Urbà, titulat La Reina muy de cerca, i per a saber si el Govern tenia coneixement del contingut d'aquest llibre. És sorprenent i extraordinari perquè la Mesa del Congrés fins ara sempre havia rebutjat les preguntes sobre la Casa Reial.

De fet, les preguntes estan redactes tot tenint en compte el Govern com a interlocutor i no pas com a petició a la Casa Reial.

En tot aquest afer encara és hora que el Govern del PSOE doni la seva opinió perquè davant aquesta polèmica no pot mantenir el silenci. La Reina també, com el Rei, ha de mantenir-se neutral (almenys aparentar-ho). Crec que més enllà de les interpretacions d’una periodista membre activa (ho recorda sempre que pot públicament) de l’Opus Dei, la Reina Sofia ha estat poc prudent en manifestar conviccions personals a una periodista, independentment de si les va fer en l'àmbit privat o públic.

Obama guanya
I d'Obama, aquesta setmana el que ens toca és reconéxier el caràcter històric que un afroamericà arribi a la Casa Blanca i aquest representi un canvi de cicle. Temps hi haurà per l'escepticisme.


Nova web
Finalment, us informo que des de fa uns dies s’ha posat en marxa la nova web institucional d’Iniciativa per Catalunya Verds (http://www.iniciativa.cat/) que inclou seccions de notícies, història del partit, temes i institucional, entre altres. La web es pot consultar en català i castellà.

La web del Congrés i Senat d’ICV (http://www.iniciativa.cat/congres) també es pot consultar en català i castellà (triar en la part superior dreta). Podeu trobar tota l’activitat que portem a terme al Congrés.