Si es vol es pot. Es pot fer una política d’ingressos diferents. Amb una fiscalitat justa i progressiva. Però avui el Govern ens ha portat un decret inacceptable, inequitatiu, que frena l’economia. Una proposta dogmàtica, on només hi ha retallades en el capítol de despesa, i no hi ha cap proposta en matèria d’ingressos, i on toquen a pensionistes, persones depenents, treballadors públics, o l’Ajuda Oficial al Desenvolupament. Però el Govern ha decidit desertar ja no del terreny de l’esquerra, sinó del de l’equitat, la justícia, i el d’una política raonable. .

Fa anys, en un debat amb el President del Govern, quan li posava en dubte la seva política de rebaixes fiscals, em va contestar que ell tenia una política fiscal instrumental, en funció de les circumstàncies. Però aquesta setmana s’ha demostrat que era fals. Té una postura dogmàtica, perquè si ara, quan cal ajustar el dèficit no toquen de forma substancial els ingressos dels que més especulen o de qui més té, quan ho faran? I es que mentre la política fiscal del Govern es va destacar per una alegria frívola i de revetlla (van deixar d’ingressar 30.000 milions d’euros deixant a l’Estat en el nivell més baix d’esforç fiscal de la UE, després de les repúbliques bàltiques), ara toca el dogma, els ingressos no es poden tocar, i si es toquen es farà de forma puntual.

L’altre dia, en resposta a en Duran i Lleida, el president Zapatero va respondre que primer l’ajust del dèficit, després la reforma laboral, la reforma del sistema de pensions, després la reforma a les caixes per acabar amb la bancarització d’aquestes. De l’exigència a les entitats financeres, i de la reforma fiscal, i de l’exigència al sector elèctric, res de res. D’aquesta manera, actuen al dictat del que el FMI espera de nosaltres. L’únic problema, es que actuem contra el que l’economia reclama. I avui mateix, Duran i Lleida, li ha deixat les coses clares: “Faci la feina bruta que li reclama el FMI, i després eleccions, quan ja hagi fet allò que la dreta voldria fer però no s’atreveix a tirar endavant”. La feina bruta de la dreta, per després obrir-li pas. Això és el que fa Zp.


I a Catalunya?

A Catalunya ens toca reduir també el dèficit. Però no ho hem de fer en les mateixes proporcions, perquè no l’hem generat de la mateixa manera que ho ha fet el Govern espanyol. I a Catalunya, a més, no podem fer les coses iguals. Els marges no són absoluts, però els tenim en matèria d’ingressos. I del govern català el que espero és una proposta equilibrada com la que no ha fet el Govern Zapatero, tocant també la política d’ingressos, per exemple, en els trams més alts del IRPF, ja que altres tipus que toquen a qui més té els marges del Govern són més reduïts. En segon lloc, no es pot anar més enllà que el Govern de l’Estat en el fa referència als concerts. Espero que en els propers dies el Govern tingui una proposta, però una proposta que pugui ser compartida ja no per les forces del Govern, sinó pel conjunt de la ciutadania, per ser més equitatives, equilibrades i raonables que el que ha fet el Govern de l’Estat.