FEM NUMEROS

Dos anys de governs progressistes a Catalunya i a Espanya en els quals, més enllà del molt soroll que han estat fent els partits que ara estan a l’oposició, han servit per a que es comenci a visualitzar un gir social en les polítiques públiques. Moltes de les accions dels governs tant d’aquí com d’allà han quedat eclipsades pel procés d’elaboració i aprovació de l’Estatut de Catalunya, però és inevitable que aquesta acció de govern comenci a aflorar.

D’entrada, sé que una relació detallada numèrica pot resultar una mica pesada però és una bona manera, i de vegades l’única, de visualitzar l’acció de govern duta a terme des de fa dos anys fins ara. En l’elaboració dels darrers pressupostos advertíem que la inversió per habitant a Catalunya havia passat en poc més de dos anys de 300 a gairebé 700 euros per habitant i any; que el creixement dels pressupostos era impressionant i que ja estàvem en unes xifres absolutes d’aproximadament 30.000 milions d’euros l’any 2006, la meitat d’aquesta xifra dedicada a polítiques socials.

El departament que més protagonisme adquiria en aquests pressupostos era el d’Educació, amb un increment proper al 30% respecte els de l’any anterior; però també constatàvem més d’un 10% d’increment en el departament de Salut, i augments substancials en Benestar, en Transport Públic, en el Pla de Barris, amén d’un increment de més del 20% dels fons destinats als ajuntaments.

Això és molt fàcil d’explicar si tenim en compte que el govern catalanista i de progrés ha creat 104 noves escoles, 4.200 places més de professors -que encara es veuran incrementades notablement amb el Pacte Nacional d’Educació- i més de 8.000 places en llars d’infants.

S’han iniciat les obres de 38 nous centres d’assistència primària, es construiran 3 nous hospitals i hem incorporat més de 350 metges; 166 nous equipaments per a gent gran o persones amb discapacitat o malaltia mental, 3.500 noves places públiques per a la gent gran i hem augmentat en un 44% els complements de pensions de viduïtat i en un 45% els ajuts per a les famílies.

En matèria de justícia, hem de destacar la creació de 23 nous òrgans judicials i l’inici de la construcció de 15 nous edificis, així com l’ampliació i renovació de la xarxa de centres penitenciaris, amb 11 centres i 6.500 places de nova construcció; 272 noves places en centres de justícia juvenil i més de 2.400 mossos d’esquadra.

No podem oblidar les inversions en carreteres amb més de 500 quilòmetres de noves vies, més de 1.400 milions d’euros per a infrastructures ferroviàries (entre les quals es contemplen les millores del tren de la Pobla ja a punt d’inaugurar), i el començament de 4 nous eixos viaris d’alta capacitat (Vic-Ripoll, Maçanet-Platja d’Aro, Reus-Alcover, Vilanova-Manresa). D’altra banda, en l’àmbit agrari, s’han destinat un total de 206 milions d’euros a la inversió en regadius, 60 milions d’euros pel Segarra-Garrigues, 25 per l’Algerri-Balaguer (aquests dies s’inauguraran 10 nous quilòmetres de canal), 30 pel Garrigues Sud i 25 pel Segrià Sud.

Podríem continuar explicant xifres i més actuacions concretes com la Llei de Barris, les noves propostes d’Habitatge Social, el nou Pla de Xoc d’Infrastructures Culturals amb 144 milions d’euros entre 2005 i 2007 i la construcció de 79 noves biblioteques públiques. El més important és que hem estat capaços de fer-ho sense augmentar la pressió fiscal, reduint en un 21,5% el dèficit donant compliment al Pla de Sanejament i en unes circumstàncies en les quals la nostra economia ha estat capaç de generar 298.000 llocs de treball.

Molt soroll, però moltes nous: l’Estatut de 2006

Ha costat una mica, els polítics amb les nostres dèries hem estat a punt de fatigar a la ciutadania; que si ara una foto, que si ara un altra, que es més meu que teu, que sí però no, que no i que no i de cap manera... En fi, que potser n’hem fet un gra massa, però el cert es que pagava la pena: tenim un nou Estatut. El Congrés dels Diputats, amb 189 vots a favor, no només ha donat el seu suport a un nou text estatutari que en les properes setmanes haurà de ratificar el Senat sinó que, a més, dóna suport a un text que augmenta amb escreix la capacitat d’autogovern del nostre país, dotant-la de més competències i, sobretot, de més recursos. Però, sobretot, tal i com va recordar el president Pasqual Maragall el passat dijous dia 30, el nou Estatut de Catalunya reconeix el que som i reconeix també el que volem ser. Reconeix que Catalunya és una nació i el nou Estatut que hem d’aprovar entre tots i totes està a l’alçada d’aquesta realitat, de la seva personalitat i identitat. Un nou Estatut que ens ha de servir per autogovernar-nos millor i resituar-nos encara més bé en una Espanya plural.

El president José Luis Rodríguez Zapatero es va comprometre amb aquest objectiu i l’ha complert, com ja ens té acostumats. Alguns li retreuen que no ha estat al cent per cent, fent veure que no saben que un procés com aquest és un procés de pacte i de renúncies de tots. El cert és que el nou text de l’Estatut de Catalunya és el més ambiciós que s’ha fet mai, fruit d’un procés en el qual hi ha participat tothom qui ha volgut, amb una campanya massiva per a la ciutadania recollint tots els suggeriments i propostes possibles; amb un treball intens en comissions en el si del Parlament català; amb l’aprovació pel 90% de la cambra catalana i amb un treball posterior a Madrid que n’ha millorat el contingut. Queda la discussió a la Cambra Alta, un procés en el qual pel bé de Catalunya s’hi haurien d’implicar tots els grups polítics catalans que hi van donar suport el passat 30 de setembre al Parlament. Després, el poble de Catalunya haurà de ratificar el nou Estatut en un referèndum en el qual la participació és més important que mai; ens hi juguem el nostre futur com a país. Estic convençut que el SI a aquest text serà majoritari perquè entendrem tots i totes que aquest és un pas ferm i segur en la història de Catalunya, un dels màxims compromisos, el principal, que es van prendre en el Pacte del Tinell. No podem deixar escapar aquesta oportunitat històrica per a avançar encara més en progrés, en benestar, en justícia i en la millora, en definitiva, de la qualitat de vida dels catalans i catalanes.

Els homes i dones del PSC ho tenim molt clar. Fins ara hem treballat sense fer soroll, sense donar empentes per a sortir a la foto, fent molts sacrificis i moltes renúncies en ares al consens i al pacte. Però a partir d’avui treballarem com mai per tal que aquest referèndum sigui un èxit; de fet, ja hem començat a treballar-hi amb iniciatives engrescadores. El Govern de la Generalitat, sense dubte, també treballarà per aquest objectiu. I el president Pasqual Maragall encapçalarà aquesta campanya pel SI.

El portaveu del Grup Parlamentari Socialista al Congrés, Alfredo Pérez Rubalcaba, hi va fer referència en el procés de discussió del nou text; i jo no puc també fer altra cosa que tornar a recuperar i a recordar les paraules del socialista i catalanista Rafel Campalans: “Catalunya no és la història que ens han contat, sinó la història que volem escriure. No és el culte als morts, sinó el culte als fills que encara han de venir”. Les nostres energies no les hem de focalitzar més en la queixa, en el passat, en els altres; ho hem de fer en allò que volem que sigui Catalunya, una nació emprenedora i capdavantera.

Joan Reventós, un polític triomfador

Tal i com recordava Raimon Obiols en un article publicat en un diari català, Joan Reventós va ser una de les rares excepcions a allò que va escriure a principis del segle XX el sociòleg Max Weber, on afirmava que “el resultat final de l’activitat política rarament es correspon amb la intenció primitiva de l’autor”. Si estem tots i totes d’acord en què l’èxit d’una trajectòria política no es basa tant en el nombre de càrrecs que es desenvolupen al llarg de la mateixa sinó en l’acompliment i consecució dels objectius inicials amb què es planteja, en Joan va ser un “polític guanyador”, triomfador amb els seus propòsits polítics juvenils i part dels seus somnis, dels quals ell en va poder ser en molt bona part un dels protagonistes i impulsors.

Fa uns dies, el Partit dels Socialistes de Catalunya ha volgut homenatjar, en el segon aniversari de la seva mort, al que ha estat un mestre per a tots i totes nosaltres, homes i dones que creiem, com ell, que el millor Govern per a Catalunya havia de ser un govern d’esquerres amb un president socialista al capdavant. En Joan va somniar amb aquesta fita al llarg de la seva vida i, afortunadament, ho va poder veure abans de deixar-nos.

Tal va ser la seva convicció que, tot i ser el dirigent de la força política que va guanyar les eleccions de 1977, va renunciar a la que hauria estat segurament una legítima ambició personal i va possibilitar el retorn del President Tarradelles. Aquest gest seu l’honora i va ser l’inici d’un període d’una Catalunya democràtica, pacífica i amb una gran dosi d’autonomia. Tot plegat formava part d’una estratègia per la qual ell va apostar i lluitar durant molt de temps: la unió del socialisme català i la seva conversió en una força guanyadora enfront de la dictadura, juntament amb molts companys i companyes de les forces democràtiques. "Els protagonistes del combat socialista i del procés de construcció del Partit Socialista són tots i cadascun dels homes i dones treballadors que, arreu de Catalunya -catalans de naixement o d’adopció-, a les ciutats, a les viles, al camp, a les fàbriques, als llocs de treball, als centres d'ensenyament, etc., senten la crida del socialisme", deia un Joan Reventós eufòric al Míting de la Llibertat el juny de 1976.

Al llarg de l’homenatge que li vam retre aquí a Lleida al Teatre de l’Escorxador, tots els que hi van intervenir van destacar la seva vàlua com a persona i de quina forma va aplicar sempre, a tot allò que feia, la fermesa d’uns valors humans que va marcar cada actitud, cada gest. En Joan creia en les paraules, en les persones; era un home pacient i, alhora, lliurat a les que van ser les seves grans passions, parafrasejant al president Maragall: Catalunya i el socialisme. I des d’aquest punt de vista, podem tornar a reiterar que en Joan va ser un polític triomfador, perquè tenim ara aquella Catalunya que ell va somiar, lliure, solidària amb un President socialista i la possibilitat molt real d’una Espanya federal.

La unitat del poble de Catalunya i la justícia social van marcar els seus objectius. I és que podrem diferenciar-nos a l’hora d’aplicar polítiques i a l’hora de prioritzar accions però tenim clar, com ell, que la nostra dignitat com a poble i la nostra lleialtat a les institucions i als pobles d’Espanya són inqüestionables per a ningú. L’Espanya federal s’ha de construir basant-nos en el respecte entre els pobles que la integren. Això ho deia ell fa uns anys i ho repetim nosaltres ara amb força. Continua més vigent que mai.

Aquesta setmana d'homenatges també ens ha servit per redescobrir una faceta un xic oblidada d'en Joan: el seu compromís amb el món rural i el cooperativisme agrari. Malgrat que alguns s'entestin en presentar-nos com una força política preferentment metropolitana, les nostres arrels (Joan Reventós, Pep Jai i molts altres) també estan en el cooperativisme, en el sindicalisme agrari i en la lluita per donar als territoris rurals i als seus ciutadans i ciutadanes la igualtat d’oportunitats que el nacionalisme conservador no ha estat capaç de donar en 23 anys de govern.

Més de 300 persones van assistir a l'acte d'homenatge a Joan Reventós a Lleida

Sota el títol "Joan Reventós, cooperativsime i món rural", Lleida va acollir fa uns dies un dels actes d'homenatge organitzat pel Partit dels Socialistes de Catalunya amb motiu del 2n aniversari de la mort de Joan Reventós, al qual van assistir la seva vídula i tres dels seus fills.

L'acte de Lleida, celebrat al Teatre de l'Escorxador, es va emmarcar en un conjunt d'homenatges celebrats arreu del país i que es va cloure ahir diumenge en un acte central a Barcelona.

En l'acte de Lleida, presentat per la periodista Anna Maria Martí, hi van participar Ramon Aleu, Josep Maria Besora, Antoni Pané, Àngel Ros, Antoni Siurana i Fèlix Sogas. Tots ells van destacar l'important paper que va desenvolupar Joan Reventós en la consolidació del cooperativisme agrari a Catalunya, així com la seva personalitat, marcada per una gran capacitat de diàleg i valors humans.

El president de la Diputació de Lleida ratlla la il·legalitat i la immoralitat a l'hora de gestioanr els recursos econòmics de la corporació

Des del PSC de les Comarques de Lleida hem denunciat públicament que el president de la Diputació de Lleida atorga subvencions a entitats de Lleida capital i de la demarcació obviant que els únics destinataris de les ajudes de la corporació provincial han de ser els ajuntaments i, aquests, són els que han de canalitzar els recursos a les entitats del seu municipi.

En reiterades ocasions hem posat de manifest també que l'equip de govern de la Diputació de Lleida utilitza els recursos d´una administració pública per a finalitats partidistes al servei d´un candidat i una plataforma electoral.

És obvi que la tasca que ha de fer un gestor públic que ostenta el càrrec de president d´una diputació és treballar en benefici de tots els municipis buscant la més òptima utilització dels recursos existents.

En aquest sentit, el Grup Socialista a la Diputació de Lleida ha presentat i ha tutelat en aquest període un bon nombre d´al·legacions als diversos plans d´inversió de la corporació provincial en el sentit que s´incrementessin la seva dotació econòmica, sempre en benefici dels ajuntaments.

Però en el darrer ple de la Diputació de Lleida vam poder veure la sensibilitat de l'actual equip de govern de l'entitat ja que van votar en contra d'una moció presentada pel Grup Socialista sobre la creació d´un fons de cooperació local argumentant que no estaven segurs de si ratllava la il·legalitat. En tot cas, el Grup Socialista només pretenia amb la moció obrir la possibilitat d'estudiar la creació d'aquest fons, no la seva creació immediata.

Però ja estem acostumats a aquesta manca de sensibilitat municipal de l'equip de govern de la Diputació de Lleida, en mans d'un partit, CiU, que ha tingut 23 anys per executar polítiques que realment contribuïssin al reequilibri territorial, un concepte que ara, des de l'oposició, utilitzen molt com a crítica a la cerca sempre d'un titular. Nosaltres preferim la política dels fets.

Balanç de dos anys de Govern

En el transcurs de la passada sessió de control parlamentari al Govern, Quim Llena fou l'encarregat de formular la pregunta en representació del grup parlamentari Socialistes-CpC.

Joaquim Llena va recordar en la seva exposició que en aquests dos anys de govern s'han dut a terme projectes tan importants com la Llei de Barris i s'han desencallat temes com el dèficit històric de la sanitat, els centres penitenciaris, el retorn dels papers de Salamanca, la millora de la dotació del PUOSC, portar la Comissió del Mercat de Telecomunicacions i el Mare Nostrum, impulsar l'Euroregió i la cimera euro-mediterània i posar en marxa el Congrés del Món Rural.De la seva banda, el President de la Generalitat, Pasqual Maragall, va explicar que en aquests dos anys, i pel que fa a creixement econòmic, "hem igualat el creixement espanyol i superat l'europeu amb una taxa del 3,3 per cent de creixement en el segon trimestre de 2005, amb una taxa d'atur que ha baixat el 6,1% en el tercer trimestre d'enguany, lluny del 10% de l'any 2003".El President també va recordar les inversions en matèria d'educació i sanitat, com les 67 escoles noves al setembre de 2005 i la convocatòria de 3.680 noves places a la sanitat catalana, així com el desplegament dels Mossos d'Esquadra a Catalunya que ja abasta el 75 per cent del territori català.