Preocupació

Com és preceptiu, armat de tota la paciència del món i un paquet de pipes, únic aperitiu que a hores d'ara podem consumir els desheretats de la fortuna, em vaig disposar a seguir el debat sobre l'atur al Congrés dels Diputats.

Veus més autoritzades que la meva hauran donat compte, a hores d'ara, dels detalls i frases més vistoses, suposant que les hi hagués.

El que voldria traslladar al meu lector és la meva preocupació, la meva angoixa pel canvi de missatge que va portar al ple el President del Govern.

Fins ara, no sense certa gresca, un rebia missatges optimistes que asseguraven "brots verds" o altres collites plantades en somnis impossibles i germinades en la bona voluntat presidencial; ahir va allunyar de nosaltres qualsevol possibilitat de recuperació immediata, es va baixar del cavall de les il·lusions i va posar pié en el dur sòl de la realitat.

A mesura que seguia el seu discurs, m'anava creixent l'acollonament i vaig acabar amb un pensament final: Com estaran les coses perquè el nostre optimista mandatari vegi l'ampolla mig buida?