El terrorisme internacional de caire jihadista canvia d'estratègia. S'adequa als seus mitjans, observa el territori on es mou, analitza les debilitats i nous objectius i, sobretot, genera la capacitat de provocar caos, ansietat, inseguretat, desconcert i psicosi de pànic en les societats occidentals.

La revista radical islamista, a tot color, moderna i amb un aconseguit disseny, "Inspire", publicava fa uns dies un reportatge titulat "Com fabricar una bomba a la cuina de la teva mare" amb tota mena de detalls tècnics. Ara ens dóna les claus dels canvis estratègics d'Al-Qaeda, i ho fa també amb una cruesa esfereïdora.

La tesi és que ja no cal fer grans atemptats com els de l'11-S, Londres o Madrid. "Milers de cops", com diuen ells, poden ser tant o més efectius i a més amb una inversió molt reduïda, tant econòmica com humana. L'hemorràgia mortal, com anomenen l'operació, no ha matat ningú (sortosament va ser descoberta a temps) però genera, com es diu a la revista, "efectes positius" per la causa.

Dos són els anomenats "efectes positius": l'impacte en els mitjans, ara continu, i, sobretot, l'hemorràgia de diners que Occident ha de dedicar a protegir-se. La seguretat (una obsessió utilitzada pels polítics de torn a la seva conveniència), conté però immenses escletxes on qualsevol observador, i més si té al cap fer un atemptat, pot convertir en finestres obertes.

Combatre aquesta mena de terrorisme es fa difícil -si no impossible- des del punt de vista policial o militar. Són moltes les veus que en els últims anys, i arran de la doctrina Bush de "la guerra global al terrorisme", veuen la batalla perduda. La guerra al terror -diuen- només es guanya amb les paraules.

Però el diàleg de civilitzacions, la comprensió cultural i els ponts construïts per Barack Obama queden molt lluny. Tot just fa poc més d'un any, el juny del 2009, amb criteri i profunditat, el president nord-americà va fer un històric discurs de la Universitat del Caire. Aquelles paraules que parlaven de respecte, interessos comuns i pau van ser acollides amb satisfacció al món islàmic.

Lamentablement, el dia a dia dels vents que bufen a Palestina o l'Afganistan s'encarreguen d'esvair-les.

Obama ara està més debilitat i Ossama bin Laden potser no és més fort, però la seva influència es manté intacta. A aquest últim no li calen eleccions.