Els empresaris més importants van lliurar al Rei un informe demoledor sobre la situació d'Espanya

Ha estat El Confidencial Digital qui ha tingut accés tant al contingut de l'informe (llegeixi'l) que li van lliurar com als noms dels signants, entre els quals destaquen figures tan importants del món econòmic com César Alierta (Telefónica), Antonio Brufau (Repsol), Juan María Nin (La Caixa), Juan Roig (Mercadona), Antonio Vázquez (Iberia), Alfredo Sáenz (Banc Santander) o Ángel Cano (BBVA), per posar alguns exemples.

La delegació que el passat 15 de novembre va lliurar al Rei l'informe va estar encapçalada per Eduardo Serra, que presideix Everis, José María Fidalgo i Eduardo Punset, i van actuar en representació de 100 representants no només del món econòmic sinó també dels mitjans de comunicació o la investigació.

Què diu l'informe?

Entre el més destacat de l'informe destaca un duríssim diagnòstic que se centra, més que en el PIB o en les dades d'atur, en l'indicador ‘valor-país', que mesura aspectes com la competitivitat, sostenibilitat, influència, benestar, qualitat de govern i economia. Segons ells, aquest va créixer fins a 2007, però des de llavors ha entrat en una caiguda en picat de la qual no preveuen que s'aixequi tret que Espanya redefineixi la seva estratègia.

En aquest sentit, demanen mirar fora però sense esperar que les receptes que han valgut per a uns altres siguin copiades per Espanya. Segons l'informe, s'ha de "migrar del simple i convencional al complex i diferencial".

És per això que es demana "repensar tot el model de creació i gestió del talent i coneixement de les persones que componen una societat, des del nucli familiar fins a l'entorn professional i post-professional, passant pel Sistema Educatiu i les comunitats socials".

I després "posar-los en valor, individual i col·lectivament, i connectar-los conformant veritables constel·lacions dinàmiques de talent. Per a això, la clau pansa per crear un veritable mercat del talent transparent, just, flexible, proactiu i dinàmic, amb una forta mobilitat geogràfica, sectorial i organitzativa, i obert a importar/exportar talent amb la resta del món".

Crítiques

Però aquests 100 experts no es queden en l'anàlisi econòmica, sinó que van molt més enllà. Les crítiques, malgrat les aparences, no són només al Govern Zapatero, sinó al sistema polític en general. Lamenten, unes vegades subtilment i unes altres directament, la falta de consens en polítiques d'Estat, i demanen una regeneració que ha de passar, entre altres aspectes, per una nova llei electoral i una redefinició del model autonòmic, a més de per una reforma de la justícia que acabi amb una politització que consideren excessiva.

Aquestes peticions no són innocents. L'excessiu –consideren- pes de la partitocracia actual, especialment per part dels partits nacionalistes –la representació dels quals consideren excessiva- porta a que a Espanya les reformes no siguin fàcils d'abordar sense generar més i més costos.

En aquest sentit, una altra de les crítiques és al cost del sistema autonòmic, que consideren obsolet. Qualifiquen l'actual "aparell públic" de "caduc" i adverteixen que seria necessària "una revisió profunda del paper, abast, organització, model de prestació i àmbit de proximitat de les Administracions Públiques".

Finalment, i respecte al paper de la ciutadania, asseguren que també ha caducat el concepte de ciutadà en l'Estat de Dret. "El debat no està en tenir més o menys drets", asseguren, i apunten que cal apostar per trencar les "bretxes i asimetries d'informació entre, d'una banda, qui defineix i presta els serveis de l'Estat del Benestar i, d'altra banda, qui els usa i finança".