El dia 28 novembre la ciutadania de Catalunya s'enfronta a una decisió crucial pel futur de les seves vides i de les generacions futures. Anar enrere, i tornar als 23 anys de les polítiques socials i econòmiques de dretes de CiU, o continuar en el camí iniciat pels governs plurals d'esquerres. Com en totes les eleccions, hi ha qui persegueix que les enquestes siguin qui sentenciïn, abans de votar, el resultat de les eleccions. Però no, el futur no està escrit i les eleccions les decidiran els catalans i les catalanes amb el seu vot.



Durant el set anys de governs d'esquerres s'han impulsat polítiques diferents a les que teníem amb CiU i el balanç és clarament positiu. S'han millorat els serveis públics bàsics, amb més mestres, més mossos i més metges. S'han ampliat les prestacions per fer front a la crisi. Per primera vegada Catalunya té unes polítiques de medi ambient, d'habitatge públic i de barris. S'han adoptat les mesures per no patir més sequeres i s'ha apostat pel transport públic. Ens han premiat internacionalment per la nostra política de participació i avui Catalunya ja compta amb una política de memòria democràtica que ha començat a saldar el deute històric amb aquells que van lluitar per la nostra democràcia i les nostres llibertats. Algunes d'aquestes polítiques només tindran continuïtat si continua un govern d'esquerres, per això cal que no guanyi la dreta, ni PP ni CiU.



Tot i la crisi institucional a que ens ha avocat la sentencia del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut aprovat pel poble de Catalunya, mai havíem gaudit d'un nivell tan alt d'autogovern i l'Estatut, cal recordar-ho, s'està desplegant des del primer dia. Hem aconseguit un acord de finançament just i traspassos tan importants com el de Rodalies. Cal però anar a una reforma constitucional en sentit federal i plurinacional i, com a primer pas immediat, hem d'exigir a l'Estat les modificacions legals necessàries per fer possible recuperar l'Estatut aprovat en la seva integritat.



Aquesta crisi fa encara més urgent la modernització ecològica de la nostra economia, ens hi juguem el nostre benestar i el del nostres fills però també la competitivitat de les nostres empreses. Cal implementar un pla de creació de nova ocupació en els sectors de polítiques socials i d'economia verda, apostant per aquells àmbits que siguin de difícil deslocalització. Hem d'avançar cap un model socialment just i ecològicament sostenible, i això només és possible amb una presència d'ICV-EUiA en el govern.



Proposem una sortida justa, solidària i ecològica a la crisi. Per això no pactarem amb la dreta, ni CiU ni PP. Buscarem sempre l'aliança de les forces d'esquerra. Volem combatre l'estat de resignació en què la dreta vol que s'instal·li la ciutadania i mobilitzar a tota aquella gent desencantada, aquells que precisament més estan patint la crisi econòmica. Hem de vèncer aquesta resignació i fer-ho és guanyar la dreta i els seus valors, i que també encarna Rodríguez Zapatero amb les seves retallades socials.



La gent d'esquerres, ens resignarem? Ens conformarem? Espero que no. El proper 28 de novembre el futur de Catalunya no el decideixen els mercats sinó la gent amb el seu vot.