Fa pocs dies ens va deixar per sempre Joan Solà i Cortassa, lingüista cabdal en la defensa del català, la mort del qual ja vaig lamentar profundament en aquesta secció. Avui, quan penso escriure sobre la necessitat de salvaguardar la llengua, no puc evitar que el seu record em vingui al cap. I és que el català, amics lectors, “encara” necessita (si voleu, aquest “encara” el podeu titllat d’humor negre) un gran suport per sobreviure. Sobretot per sobreviure en condicions de veritable igualtat.
No descobreixo cap novetat. Veus més autoritzades que jo ho repeteixen a diari. Però us podeu imaginar com em sento quan, en les meves classes de literatura catalana a la Universitat de Barcelona, haig d’explicar als alumnes que la situació de la llengua al segle XVIII era, si fa no fa, la mateixa d’ara.
Els estudis demostren que el coneixement del català és alt. Aquesta dada resulta lògica perquè s’ensenya a les escoles. Per tant, amb més o menys competència, la gent l’entén i el pot llegir i emprar. El problema no rau, per tant, en la comprensió, sinó en la utilització. No deixa de ser estranyament paradoxal que l’ús sigui tan baix en una època d’important coneixement. Aquest fenomen només s’explica per un conjunt de factors (alguns interns, però sobretot externs) que incideixen en la difícil aplicació del català en tots els àmbits. Continua l’hegemonia de l’espanyol. De l’estudi acurat dels sociolingüistes se’n desprèn que només aconseguirem que el català assoleixi l’estatus que tota llengua “ha de tenir “ en la societat que li és pròpia, quan sigui un valor afegit a les feines, a les empreses. I, per descomptat, quan aconsegueixi el predomini a la premsa, la ràdio, la televisió, el cinema, Internet, els llibres, la retolació, el teatre, l’administració, etc.
Atès aquest estat de la qüestió, totes les iniciatives per defensar la llengua han de ser molt ben rebudes, es mereixen tot el nostre suport i la nostra complicitat. I per aquest motiu avui em complau referir-me a una publicació que ens arriba directament del País Valencià. S’intitula
La Lluna en un cove i el seu títol, a banda de ser ben suggeridor, no admet cap dubte: malgrat la legitimitat d’intentar que el català assoleixi la presència que li pertoca en la nostra societat, el sol fet de desitjar-ho sembla tan utòpic com voler ficar la lluna en un cove.
La Lluna en un cove va néixer el gener de 2009 i apareix mensualment. La seva aspiració és donar a conèixer relats, contes i articles inèdits en llengua catalana. S’ha marcat el propòsit de publicar en paper i d’arribar al màxim de gent possible. I, malgrat les dificultats, la crisi, l’escassa popularitat en un entorn tan hostil com el de València, la manca de subvencions, etc. està tirant endavant. En breu apareixerà el número 23. De mica en mica, la publicació ha anat creixent i variant. S’hi han encabit seccions fixes, il•lustracions. Els seus responsables, amb l’objectiu intacte (defensar la llengua comuna i potenciar la literatura en català), no defalleixen en l’esforç.
Som uns quants els qui ens sentim solidaris i vinculats a la iniciativa de
La Lluna, que es complementa amb algunes llibres que, progressivament, està aconseguint publicar l’Editorial El Toll. El darrer, una traducció de tres relats breus de Bram Stoker,
Històries de Terror. Us adjunto un enllaç on he confegit la ressenya de les tres històries. Espero que us interessi i us animi.
Mentrestant, vull convidar-vos a una presentació-xerrada el pròxim divendres dia 26 de novembre. Allà hi podreu descobrir moltes coses que, lògicament, l’espai limitat d’aquest article no em permet desenvolupar. Parlarem del projecte de l’Editorial El Toll, de
La Lluna en un cove i del llibre d’Stoker. I podrem opinar i dir-hi la nostra, sempre amb la il•lusió de lluitar per la llengua. L’esdeveniment tindrà lloc a Barcelona, al Casal Independentista de Sants Jaume Compte, carrer Muntades, 24. L'hora: les 19 en punt.
Espero que ens hi puguem trobar. També hi seran els responsables de
La Lluna i el traductor i l’il•lustrador del volum de Bram Stoker. Projectes bonics i engrescadors. Lluitar per la llengua i la literatura. Sense defallir, per més obstacles que ens posin.
Fins divendres, estimats lectors.
web de La lluna en un cove
http://alombradelcrim.blogspot.com/2010/10/histories-de-terror-de-bram-stoker.html
