'No m'agrada, però és així', diu
Regàs assumeix que està 'en primera fila de la mort' al seu nou llibre
L'escriptora Rosa Regàs publica 'L'hora de la veritat' (Ara Llibres), un llibre en el qual plasma la seva mirada sobre la vellesa i en el que assumeix, com ha confessat en una entrevista amb Europa Press, que està "en primera fila de la mort". "No m'agrada, però és així", ha constatat.
Regàs recopila en el seu nou llibre una sèrie de reflexions sobre la vellesa carregades de crítiques cap a la societat i amb la intenció de desfer alguns "malentesos", com aquesta idea que "quan et fas vell s'ha acabat tot".
"El món en què vivim està basat en la joventut, en l'adquisició d'objectes per seduir, triomfar, per ser un client excel·lent", ha comentat l'autora, que ha lamentat que, en general, "el vell no està a la societat", el que comporta una pèrdua de riquesa "immensa".
Regàs explica en el llibre que va començar a prendre consciència del pas del temps quan, de petita, un dia va arribar a l'escola pletórica exclamant que ja tenia 11 anys. El seu mestre la va corregir i li va dir que "ja no tenia" 11 anys. "Viure significa gastar el que t'han donat", ha remarcat.
Sobre la manera en què homes i dones assumeixen el fet de fer-se gran, Regàs ha detectat que elles tenen "més capacitat de reacció" i que moltes dones, especialment als pobles, formen tallers de lectura, escriptura i teatre. La clau, en la seva opinió, és "fer treballar el cap".
Estructurat en breus capítols, el llibre de Regàs també dedica un capítol a l'eutanàsia, de la qual és "molt partidària". "Quin sentit té estar patint inútilment", ha dit, al mateix temps que ha confessat no entendre la moral catòlica, que reprova aquesta elecció vital.
Per a l'escriptora, el major avantatge de fer-se gran és "aprendre a dir i fer el que et dóna la gana". En aquest sentit, ha rebutjat la correcció pública i la moda del políticament correcte, que tracta amb excessiva candidesa als ancians.
"És una falsedat, en una societat on una de cada cinc paraules és 'fotre' o 'de puta mare' no sé perquè cal renunciar a la paraula vell", ha resolt l'escriptora.
Regàs (Barcelona, 1933) va guanyar en 1994 el Premi Nadal per 'Azul', i en 2001 es va fer amb el Planeta per 'La Canción de Dorotea'. Al marge de l'escriptura, va treballar com a traductora per a l'ONU a Suïssa, i entre 2004 i 2007 va dirigir la Biblioteca Nacional.
