Gestionar la informació, dominar els mercats
En un entorn mundialitzat i fortament competitiu, la gestió de la informació té un paper determinant en les preses de decisions destinades a conquerir mercats nous. Amb, com a rerefons, l’unilateralisme de la hiperpotència americana, tots els cops estan permesos en la guerra que es lliuren les empreses o els estats per apropiar-se de les informacions objectives sobre els competidors, els sectors anomenats estratègics, les tecnologies.
Per Ali Laïdi*
Article traduït per Rut Jou
És una guerra silenciosa. Un conflicte asfixiat pel fracàs de la creuada del Bé contra el Mal dirigida després de l’11 de setembre del 2001. No obstant això, les víctimes són nombroses: ni morts ni ferits, sinó aturats, lesionats del treball, exclosos de la societat. Els fonaments mateixos de les societats en queden afectats. Les empreses constitueixen els principals actors d’aquesta guerra econòmica en la qual s’enfronten amb o sense la complicitat dels estats. Els guerrers de coll blanc sense fe ni llei juguen amb regles comercials, es mofen de l’ètica i només tenen una religió: l’augment dels marges. En aquest conflicte, es permeten tots els cops, fins i tot els pitjors... Com a mínim si es creu l’últim informe oficial del diputat francès Bernard Carayon (1), que redacta una llista de les noves tècniques recentment aparegudes en aquest camp.
Entre elles, el desviament de la Comissió Rogatòria Internacional (CRI) sembla actualment de moda. La CRI permet demanar a la justícia d’un país tercer que desencadeni actes judicials en el marc d’una instrucció internacional. L’astúcia consisteix a situar un bon expert a la CRI per tal de sostreure informacions sensibles a una societat acusada en un afer internacional. El diputat del Tarn cita l’exemple d’un aterrament forçat d’avió. El constructor de motors francès havia estat objecte d’una CRI per diligència de la justícia italiana: “El magistrat francès va poder observar el comportament sospitós de l’expert italià que, beneficiant-se del seu estatut, havia intentat fer-se remetre documents confidencials que afectaven el conjunt de motors del grup, mentre que només un motor particular estava en discussió en l’accident. Informat pel seu homòleg francès, el jutge italià va decidir revocar l’expert. D’altra banda, aquest expert judicial va ser contractat per un grup italià competidor directe de la societat francesa (2)...”.
Una altra astúcia denunciada pel parlamentari en el seu informe: “Els responsables de la indústria aeronàutica en viatge professional al Pròxim Orient van veure com les autoritats encarregades de la seguretat de l’aeroport del país visitat els confiscaven els seus ordinadors portàtils”. Els PC van ser retinguts sota el pretext que els duaners hi van trobar marques de pols... “Aquesta pràctica —insisteix l’electe— justificada oficialment per la lluita antiterrorista, sembla corrent en aquest aeroport, i dissimula força malament les operacions d’espionatge econòmic i científic (3)”. Generalment, els portàtils són reenviats setmanes més tard, però sense els fitxers. També es pot témer que s’hagin copiat els fitxers.
Armament, farmàcia, transport, agroalimentària, ensenyament superior... Cap sector econòmic no se n’escapa. Ningú no se’n salva. Fins i tot les societats sensibles a les activitats duals (militars i civils) no semblen estar suficientment protegides contra aquestes amenaces. Tot i que, per exemple, la Snecma, líder europea en el camp dels motors d’avió, va ser actualitat durant la seva privatització a la darreria de l’octubre del 2004, no es va filtrar res sobre els desenganys de la seva filial Messier-Dowty, víctima a la tardor del 2004 d’un afer misteriós.
|