Fora CYU & Esguerda. 30 ans de comèdia s'han finalament acabat!

FORÇA RCAT!, FORÇA SCAT!
CAP GOBERN DE GESTION AUTONOMICA HISPANIOLA!


AUTO DETERMINACION! CATALONIA!

Estimado amigo:
Que no ha despertado notoria satisfacción, entre la inmensa mayoría del respetable en Catalunya, este espectáculo a modo de alianza gubernamental a la que se ha dado en llamar Tripartito, hace ya la friolera de más de siete años, es de dominio público. Sin embargo, en la primera singladura legislativa, pese a que muchos catalanes no tardamos en padecer los primeros efectos de tan singular congregación política, la acción de gobierno fue fiel al epígrafe del que, sin sentirse totalmente cómodos todos los integrantes, aún no renegaban; es decir, que aun accidentadamente se comportaban como una sola gerencia administrada por tres partidos con distinto grado de jefatura en función de número de sufragios recibidos. Una prueba inequívoca de ello es que cuando las estridencias provenientes del Govern irrumpieron en la escena mediática con gran estruendo (“Dragón Khan”) hasta convertirse en innegable protagonista del primer y arriesgado periplo de esta índole en la más alta institución autonómica, hubo quien (President) tomó la determinación de echar mano de las destituciones en Conselleries (bien por asunción de la gobernación del timón en unos casos, bien por sucumbir a cantos de sirena federativos –en exabruptos al mismísimo Presidente-). En tan particular odisea, los principales protagonistas depurados pasaron a la palestra de nuestra insigne Historia no precisamente por surcar inexploradas aguas mediterráneas sino por otra serie interminable de sinuosos y arriesgados periplos. Entre los más señeros procede colocar ribete de oro a un “silencioso” y relámpago viaje a una archiconocida ciudad del sur de Francia, a escasos kilómetros de la frontera; sin pasar por alto otro cuyo coronamiento nos ha de transportar a la mismísima Tierra Santa con el objeto presenciar un “jocoso” y enmarcado momento sin parangón en las instantáneas lindes del despropósito. Prosiguiendo en la enumeración de tan “sosegados” paseos el siguiente ha merecido prescindir del punto y coma para teclear un punto y seguido porque no hallaremos otro que mejor encarne la candorosa inocencia eco-socialista sino aquel movido por el eje de la hélice de un público helicóptero que gira en torno a la conciliación familiar y el molesto servicio a la sociedad durante el fin de semana.
Antes de las posteriores elecciones al Parlament, conocedor del rechazo que despertaba esta fórmula del Tripartito entre la población, quien terminó al mando de la nave en la segunda saga al frente de la Generalitat ya renegó públicamente del artefacto político; no obstante, eso no fue óbice para que lo reeditara con idéntico y penoso resultado, hoy por hoy, es decir, a una semana de que concluya tan traumática y chirriante experiencia. En el transcurso de la actual legislatura y pese a repetir los mismos partidos políticos con la misma coherencia ideológica (en la teoría, progresista), en esta ocasión (en la práctica) han sistematizado un peculiar modo de gobierno caracterizado por la cohabitación de tres gobiernos con sus competencias milimétricamente delimitadas con el propósito de evitar colisiones al menos en ese aspecto. Pero llegados a este extremo con tales alforjas empíricas, inmersos en plena campaña electoral convendría llamar al pan, pan y al Tripartito, Trigeneralitat o cualquier término de nuevo cuño que mejor estime el lector. Aunque sólo fuere para evitar incurrir en clamorosa contradicción semántica como la que tuve oportunidad de presenciar en un debate preelectoral, en el improvisado plató televisivo de la sala magna de cierta universidad de la parte alta de Barcelona, donde el licenciado, alto cargo institucional y representante independentista, al tiempo que parecía sentar cátedra al sentenciar que esta “maravillosa” inmersión lingüística en catalá impuesta en la escuela pública logra que los niños en Catalunya sean unos de los que mejor puntuación sacan en Lengua Castellana de toda España, sostenía que nuestra Comunidad Autónoma era relegada al puesto… “onceavo” (creo recordar), después de cierto “injusto” reparto estatal. Retirando la anécdota anterior al rincón de la margen de este escrito al modo de una mera acotación, el hilo argumental del tema que nos ocupa prosigue exponiendo un ejemplo gráfico que la misma tripleta de actores han puesto en relieve en el fragor de intestinas luchas por retener algún puñado de los votos que la mayoría de las encuestas pronostican que perderán posicionados como contrincantes a ultranza entre los que se distingue paradójicamente a dos partidos desde los que se promete a los electores como descosidos reformar significativamente, incluso abolir, aquellas leyes o preceptos que se aprobaron a instancias del tercero en liza como se aprecia nítidamente en la norma que limita la velocidad a 80 km/h en los accesos a la capital, hasta cuando se transita por despejadas y amplias autopistas.
Este punto y aparte anterior (¡lo saben, eh?) labra predecible y aterradora imagen sobre un hipotético tercer Tripartito que, al igual que en precedentes oportunidades, los mismos interesados se apresuran a desmentir, pero que de posibilitarlo la razón de la aritmética casi nadie descarta. Conque cada quisque atine con el voto como le dé la realísima gana, que si malo ha sido, al menos para el infrascrito, el Tripartito, se imagina usted un pacto postelectoral… a la griega: vaya, quien no se consuela es porque no quiere.

Sin otro “Tripartito” (¡ay, perdón! pretendía decir particular), un cordial saludo

Eduardo González Palomar

El Tripartit ha estat l'experiència de govern més important dels darrers 15 anys, a l'alçada dels anys anteriors de Pujol, l'època pre-aznarista del pujolisme.
Qui no ho reconegui és que és un sectari.
I qui no vulgui reconèixer que el Tripartit és una cosa superada un il.lús. Ara toca independència

A Ciu saben fer les coses bé. En plena campanya electoral és Ciu la que se'n va a Madrid a negociar que les autopistes deficitàries de Madrid les paguem els catalans.I aquí parlen de "concert".En saben un niu de fer política,d'enganyar a personal amb pastanagues. Diumenge a la nit,almenys,tindrem la sort de que no haurem d'aguantar més als de SI i Rcat perquè desapareixaran del mapa polític. De fet,mai no hi han entrat en el mapa del país.Però la sort que tindrem els lectors dels digitals catalans haurà valgut la pena! Ens queda ERC,afeblida però amb full de ruta. Ja vindran temps millors

El segon tripartit ha mort sense pena ni glòria. Va néixer amb poca il·lusió. Ha mort d'una mena vergonyant. Tothom ha renegat de fet d'aquesta "cosa" deforme que ha governat el país durant quatre anys, fins i tot els seus pares. Els errors però es paguen. Esperem que CiU ho faci millor. S'ha d'enfortit Catalunya endins i enfora, en un moment molt difícil. Després de la manifestació del 10 de juliol, malgrat tot, res no pot ser igual!
Llibertat i sobirania!

El tripartit ha governat la Generalitat com si fos una diputació grandeta (o no). Dilluns veurem l'enterrament de la sardina.

El veritable miracle és la resurrecció del bipartit, el retorn de l\\\'opus, CiU, el ram dels negocis,Godó i Avertis. Els nens de papà de Pedralbes tornen. Aquest és el fracàs del govern de Montilla. Tot amb tot, heus aquí el retorn al poder de les 100 famílies. Ja torna a ser tot com abans. Per la Gràcia de Déu.

Que ha de dir en Zapatero que hi haurà concert econòmic?
Que no el coneixem?
No trobeu que fa la mateixa cara en una mentida que en una veritat?
Si diu que no al Concert econòmic dirà que si a la independència?.
Responeu a les preguntes, arribareu a la conclussió que ara és l'hora del vot útil.

ZP adverteix: «el concert econòmic és impossible»
+ CLAR: IMPOSSIBLE


http://goo.gl/d0Ikc



COM COBRAR ABANS DE FAR UN NEGOCI ET NE FAR PROFITAR LOS AMIGUETS?
Com cobrar abans de far un negoci et ne far profitar los amics mentre emets bons publics a 7.75%: 

http://www.gencat.cat/diari/5729/10278054.htm


CYU, CYUDADANOS, PPSOE, ESGUERDA, ECOLOCHISTAS...
TOTS S'HAN PAGAT LAS ELECCIONS ANTICIPADAMENT PER DECRET DE LA GENIALITAT, MENTRE REGALAVAN BONS PUBLICS AL 7.75%!:

http://www.gencat.cat/diari/5729/10278054.htm

___
O RCAT, O SCAT, O RES

CAP VOT NI A CYU NI A ESGUERDA (NI PPSOE)
RECORDATORI: ENEMIC = PPSOE = COLONIALISME HISPANO FRANCÈS
AUTONOMISTAS = COLLABORATORS DEL COLONIALISME HISPANO FRANCÈS

LOS AUTONOMISTAS HISPANIOLS NOS PRENEN PER IDIOTAS

CYU: "CONCERT ECONOMIC" = 210 DEPUTATS = REFORMA CONSTITUCIONALA HISPANIOLA = IMPOSSIBLE = DEMAGOGIA

ESGUERDA: "REFERENDUM" = ACORD DEL REI & GOBERN HISPANIOLS = IMPOSSIBLE = DEMAGOGIA

Perdona Pasbort, jo aquí també posaré cullerada.....Jo sóc un que solc usar dels INSULTS que dieu, però que jo sàpiga mai, mai, mai, he insultat a ningú, el dir les veritats NO ES INSULTAR, ----LA HISTORIA QUE DIRA.....segurament....."Los últimos catalanes vivian por allà el 2010....el último Jordi se escuchó el 2014, fecha favorita para e r c. REPUBLICANOS ELLOS Y MONARQUICOS muy queridos por el REY,"--- vos, i sols vos podeu decidir REMATAR o SALVAR la terra CATALANA.-----(MATAR o REMATAR no és de CRIMINALS?).... per una vegada CiU ha dit una VERITAT que és que el POBLE és el que decideix....el mal es que mantenir TOT un POBLE "aborregat"..perque ja em direu la gran qualitat d´aquest POBLE que és capaç de VOTAR a favor dels seus BOTXINS....TIRANS-INVASORS...ves a fer-los entrar a la seva sesera....si no està preparada per comprendre que cap animal salvatge entrega VOLUNTARIAMENT els seus fills als ANIMALS DEPREDADORS.- el que sí que faran els ANIMALS que NO VOTARAN INDEPENDENCIA!!!.

SET ANYS, SET!!! De govern espanyolista enfonsant el país. ERC, ja podeu dir missa i trure pit que el que sou ja ho heu demostrat a bastament durant aquests inacabables set anys. MAI MÉS per molts anys que passin. Escolteu-nos bé: MAI MÉS!

S'ha dit tot el que havia de dir-se. Esquerra Republicana ha estat clara, concreta i s'ha declarat disposada a recolzar l'esquer del "concert" dels Convergents i Unionistes si com anuncien les enquestes és CiU qui escolleixen els electors catalans per dirigir el país, i ha volgut comprometre a l'Artur Mas a que després del fracàs (ja anunciat) a consultar directament a tots els electors catalans a la qüestió fonamental: volem o no volem esdevenir un país independent dins l'Unió Europea. I prou! I el president del Convergents i Unionistes s'ha arronsat i no ha respost res. El president d'Esquerra ho repeteix, feu confiança electors de Catalunya depositant el vostre vot a partits nets i clars que diuen sense embuts que volen la independència si sumen 68 escons al Parlament que surti de les urnes del diumenge 28.
Ja no es tracta de donar ànims, Esquerra com tots els altres partits ja han fet el que havien de fer, a partir de demà ja no són els protagonistes. Tot el protagonisme està en els electors catalans, que papereta rere papereta anirem posant o no el nostre vot a l'urna. S'ha acabat, ara som nosaltres, poble de Catalunya, qui dirà si aquest el nostre país vol caminar o no vol caminar vers la independència. Si no sortim de les urnes amb les coses clares, seguirem de la mà d'Espanya cap el desastre, doncs els europeus ja estan madurant l'abast del rescat de l'actual Espanya en fallida irremissible, i el rescat vol dir perdre el timó del seu destí: seran els europeus del nord qui diran quant han de reduir-nos les pensions i quants funcionaris han d'anar al carrer. Si ens podéssim desmarcar d'Espanya, amb 68 escons a favor de la independència, els europeus del nord ens acollirien de seguida i el rescat d'Espanya els seria una mica més lleuger. Els 68 escons per a la declaració de la independència estan en les mans de tots nosaltres. De debò la majoria de catalans volem enfonsar-nos amb Espanya? Nosaltres sols, Catalunya independent, segur que no ens enfonsarem. Nosaltres decidim el proper diumenge, sort i encert en la nostra elecció!

Yo tengo carnet de CDC por conveniencia en mi ciudad, pero votaré al PP. Soy incondicional de España.

Comencé hace tres años un crucero con los ilusionados de la INDEPENDENCIA: REAGRUPAMENT.
Me ilusionó su aventura de proclamación UNILATERAL en el Parlament "sin etas ni punyetas", si no aprovechando unas elecciones autonómicas para tener la legitimidad de origen.
Estas elecciones van a poner punto final al mayor desastre político que han podido hacer, los que han hecho de la POLÍTICA una profesión: Mezclar lo poco que había de honrado en ella en un Gobierno con una cabeza visible en la Presidencia, que me recordaba al Mr. Chance de la película de Peter Sellers.
Esta crisis sistémica-capitalista es de tal calado, que puede acabar en una orgía de sangre...
Y mientras tanto Catalunya en estado agónico, con una incertidumbre de IDENTIDAD que aterra a todos aquellos que aman su tierra.
¡¡Visca Catalunya Lliure de hipócritas y cínicos!!

El govern d'entesa ha estat un pacte sense indicació d'origen? No era pas un govern de gestió, deixant enrere la identitat? La gestió, malament rai. I la identitat, espanyolitzant.

CAL TAM´BE NO VOTAR MAS A CIU, CAL NO CREURES ,PERQUÉ SÓN MENTIDES AMNIPULADES LES ENQUESTES QUE FA SETMANES QUE ENS INYECTEN, VOLEN FER CREURE AL VOTAN QUE NO HI HA RES MILLOR, TAMBÉ ÉS MENTIDA, MAS NO FARÀ CAP CMVI PER UNA RAÓ MOLT FÀCIL : " NO NI FARAN CAP CAS, COM SI FOS EL TRIPARTIT, SERÀ UN FRACÀS PEL PAÌS SI GOVERNA, NO PODRA FER CAP CMVI , NO LI PERMETRN. LA ÙNICA SOL.LUCIÓ ÉS VOTAR PER REAGUPAMENT I SOLIDARITAT CATALANA, SÓN ELS ÙNICS QUE FARAN CAMÍ PER REFORMAR EL PARLAMENT I ACONSEGUIR L ÍNDEPENDÈNCIA. adéu espanya.