Robarem a Stanley Kramer un títol tan suggeridor com oportú per definir aquesta nit electoral que ha estat excessivament trista i freda a la seu socialista, on a més de l'ou llençat a Miquel Iceta amb l'insult afegit de "Rojo de mierda" que li va propinar el seu agressor va haver-hi sobretot tristesa pels mals resultats obtinguts i també per la victòria incontestable de la Convergència d'Artur Mas, que aconsegueix el poder, tal com li vaticinaven les enquestes pre-electorals . A partir d'ara s'obre un nova etapa per a Catalunya on res serà igual que abans i el nou president haurà de governar per a tots, una empresa dura i difícil, a la vista de la "italianització" de l'arc parlamentari que ha resultat de les urnes, on els minoritaris se senten tan guanyadors o més que els partits amb més vots i escons Mai els catalans ens havíem dividit tant i això es notarà molt, per exemple en les nostres relacions amb l'Estat i, sobretot, amb un Partit Popular espanyol que no se sent, ni molt menys, desautoritzat, a la vista dels diputats que el representaran, pels electors que no han considerat greu el seu recurs davant el Tribunal Constitucional. El que Laporta entri al Parlament tampoc és una bona notícia per Esquerra Republicana, que ha vist com les seves bases se li han escampat cap a llocs insospitats. Ciutadans sobreviu, que no és poc, i Iniciativa torna a perdre manxa després d'arrossegar als seus socis de Govern cap a l'abisme. Ara solament cal desitjar-li al President Mas sort en el seu mandat i a l'oposició sentit comú en la seva labor parlamentària.
