El Parlament elegirà el nou president de la Generalitat abans de Nadal, segons el càlcul que fan els partits catalans. No s'esgotaran els terminis que preveu el reglament, sempre que l'aritmètica del futur legislatiu català no es compliqui gaire amb les eleccions d'avui.

Després dels comicis d'avui, el primer que hi haurà és la constitució del nou Parlament. Ha de tenir lloc dins el termini de 20 dies a partir dels comicis, cosa que en aquest cas vol dir abans del 18 de desembre. Fins ara mai no s'ha exhaurit totalment el termini legal.

Aquesta sessió té un caràcter especial, perquè és presidida pel diputat de més edat, acompanyat dels dos més joves. És el que s'anomena en l'argot parlamentari català “mesa d'edat”. En aquest ple prenen possessió del càrrec els 135 diputats i s'escull el nou president del Parlament, que sobre el paper és la segona autoritat del país després del president de la Generalitat. A més s'elegeixen els membres de la mesa, que s'ocuparan de dirigir la maquinària interna del legislatiu català.

El nou president del Parlament proposa el candidat que presidirà la Generalitat, havent mantingut converses amb tots els grups. Aquest ha estat sempre un tràmit més protocol·lari que no pas real, perquè la decisió no depèn d'aquests contactes. O ho decideixen directament les urnes, o s'acorda en reunions entre dirigents polítics. En tot cas, el nou president del Parlament té un límit de 10 dies per convocar el ple d'investidura, a partir de la jornada en què es constitueix el legislatiu. Si aquesta teòricament hagués estat el 18 de desembre, la investidura podria arribar a celebrar-se fins al 28 del mateix mes. Però aquest és tan sols el límit legal. També en el cas de les investidures, mai no s'ha exhaurit el calendari màxim.

El ple d'investidura és el més important de la legislatura. Comença amb una intervenció inicial del candidat, en la qual presenta el seu programa, i després exposen el seu parer els diversos líders parlamentaris. Però el moment més transcendent és el de la votació. Aquesta es pot fer en dos intents. En una primera votació el candidat queda designat president si obté la majoria absoluta (68 vots). Si no és així, es fa una segona votació, i el candidat queda elegit només que obtingui més vots a favor que no pas en contra. Però si el president canvia, no ocuparà el càrrec fins que no es faci l'acte de presa de possessió i li doni el relleu el seu antecessor, en un acte al Palau de la Generalitat.