GRESCA

Des del carrer, se sentien des del carrer els vives, els crits d'alegria i altres expressions de la gresca que aquest matí tenia lloc en el bar amic on un pren el cafè de mig matí.

Vaig pensar que era el nadal proper el que originava la festa fins que, una vegada a l'interior, em van advertir que la celebració corresponia a l'anunci d'eliminació de la quota de la Cambra de comerç.

No és la quantitat, deien els allí presents, gairebé tots comerciants, és el greuge moral d'haver de pagar a un club del que ningú t'ha demanat permís per fer-te soci obligat perquè quatre… (aquí s'incloïen epítets que no reprodueixo) mengin i beguin a costa nostra.

No vaig voler amargar la festa, vaig acceptar de bon grat la invitació al cafè i em vaig ser reflexionant que, fins a no veure negre sobre blanc la decisió governativa, no em refio que no aparegui alguna subvenció estranya per seguir mantenint el momio.