Galeria de fotos del míting (Xavier Sanfeliu)

Galeria de fotos del mercat i la UVic (Adrià Costa)

Un moment de l'entrevista, aquest dimarts a la tarda a la redacció d'Osona.com. Foto: Adrià Costa

Joan Laporta, candidat a la presidència de la Generalitat per la formació independentista Solidaritat, ha estat tot el dimarts 23 de novembre fent campanya electoral a Vic. La jornada ha culminat amb el míting central de la formació a la comarca a l’Atlàntida, que ha reunit unes 1.000 persones, on també hi han participat Uriel Bertran i Alfons López Tena. El matí, Laporta ha recorregut el mercat i  ha ofert una conferència a la Universitat de Vic. A la tarda, ha visitat la seu d'Osona (Grup Nació Digital) a la plaça Major de Vic, on ha estat entrevistat.

Els temes tractats han estat sobretot de caràcter local i comarcal, ja que el seguiment electoral nacional els mitjans del Grup ND l'efectuen des de la capçalera principal, que és Nació Digital. A Vic, Laporta ha parlat d'immigració, universitat i vegueries. També ha fet públiques per primera vegada en tota la campanya les seves perspectives electorals.

Crònica i fotos del míting a l'Atlàntida de Vic

Crònica i fotos de la visita al mercat de Vic

- Vic i Osona han estat al centre de la polèmica en temes d’immigració, com l’empadronament. Quines mesures proposa Solidaritat per gestionar l’acollida de nouvinguts?

- La disminució de la nacionalitat d’origen. Els que estiguin aquí han de ser catalans, amb tots els deures i obligacions, i respectar la llengua, la cultura  i les cultures catalanes. Hem de ser capaços tots plegats de fer participar d’aquesta il•lusió col•lectiva de la independència, aquest moviment per construir l’Estat català en el sí de la Unió Europea, a tots els homes i dones de Catalunya. I a tots els immigrants també! És complicat però ho hem de fer.

- Quan diu disminució de la nacionalitat d’origen, vol dir que s’ha de reduir el nombre d’anys per accedir a la nacionalitat?

- No. Això és com tot, el procés ja el fixaran les normes. I les normes ja les fixarem els catalans democràticament quan siguem independents.

- Què s’ha de fer per frenar l’auge de partits amb connotacions xenòfobes com PxC?

- No votar-los. Estem en una democràcia i el que no existeix són fórmules intermèdies. Aquí es decideix el que vol una majoria, i quan més coneixement i cultura tingui la majoria, la democràcia es consolida més i és més eficient. Per tant, hem de culturalitzar el màxim els nostres ciutadans, tenir bons mestres i bones escoles, i tindrem millors catalans. I no hem de fer el passerell i votar partits xenòfobs que només volen la divisió i atempten la dignitat de les persones.

- Osona ha estat impulsora d’iniciatives com les consultes populars o el lip dub  per la independència. La comarca és una mica el cor d’aquesta Catalunya independent que vostè defensa?

- Osona és una referència i bressol de l’independentisme, la llibertat i la lluita pel que és nostre. Nosaltrs ens hi trobem com a casa. S'ha treballat molt a Osona, especialment a Vic.

- Què hem de fer amb el finançament de la Universitat de Vic?

- El que cal és acabar amb l’espoli fiscal i així podríem destinar parts d’aquests recursos a infraestructures i polítiques educatives, les dues inversions necessàries i més importants perquè un país pugui créixer econòmicament. Amb una Catalunya que fos un estat de la Unió Europea acabaríem amb els barracons, amb la discriminació que pateixen els nostres estudiants (que representen un 18% de la població estudiantil de tot l’Estat i només reben un 8%), podríem fer beques... La Universitat de Vic, amb el prestigi i la tradició que té, evidentment que tindria el suport institucional. I segur que també tindria el suport privat. Tot és una cadena.

- Aplicarien la mateixa recepta al sector agroramader, en crisi crònica?

- Sí. Nosaltres estem per potenciar aquest sector. Però ens trobem amb el mateix cas. És una qüestió de recursos. Amb recursos podríem ser el millor estat del món. Nosaltres ja sabem què fa falta al nostre sector agroramader o a l’industrial, tothom sap què és el que cal. El que no hi ha són recursos.

- En aquesta legislatura s’ha parlat molt de vegueries. I Osona ha estat al mig del rovell de l’ou.

- Compte. Aquí el que succeeix és que tampoc podem decidir aquestes qüestions d’organització territorial. Que ningú es porti a confusions. Quan s’ha plantejat a Madrid, se’ns ha donat el vist-i-plau, se’ns ha dit que podíem canviar les diputacions per vegueries, però les vegueries seguiran sent Barcelona, Lérida, Gerona i Tarragona. Això és l’únic que permet el Tribunal Constitucional. Una raó més per aspirar a tenir un poder polític que només aconseguirem sent un estat independent. Llavors si toca està junts amb el Ripollès o no ja ho decidiran els ciutadans de Catalunya.

- Com diu una cervesa d’un club que va presidir, vostè, allà on va triomfa. Ho hem pogut comprovar avui, en llocs com el mercat o la universitat. Pensa que és possible convertir en vots tots aquests petons i autògrafs? Les enquestes no sembla que vagin per aquí.

- Estem treballant per això i estem molt satisfets. Confio que el dia 28 aquest afecte que ens mostren molts catalans i catalanes es tradueixi en vots.

- Faci’ns un pronòstic.

No estableixo límits. Nosaltres volem declarar la independència en la propera legislatura. I això ho farem amb els 68 diputats que tinguem nosaltres com a mínim o bé amb els nostres i sumant amb partits com Esquerra o Convergència que tenen militants independentistes. Dic militants perquè les cúpules d’aquests partits han abandonat l’independentisme.

- Quin seria un bon resultat per Solidaritat? Quins límits es fixa, per dalt i per baix?

- Per sobre hauríem de treure més diputats que els partits espanyolistes, especialment els més rancis. Per baix, hauríem d’aconseguir tenir grup parlamentari [cinc diputats].

- Solidaritat es presentarà a les eleccions municipals?

- Depèn dels resultats en les autonòmiques. Solidaritat té la voluntat de governar el país. Si assolim la independència nosaltres no plegarem, això seria defugir responsabilitats. Això seria com abandonar el Barça quan va guanyar la Champions i la lliga.

Joan Laporta, aquest dimarta a la tarda al balcó de la redacció d'Osona.com. Foto: Adrià Costa