Tercera vegada que el guardó distingeix a una dona
Ana Maria Matute, premi Cervantes
El jurat del Premi Cervantes ha decidit atorgar el guardó de l'edició de 2010 a la catalana Ana María Matute, qui, amb 85 anys, es converteix en la tercera dona a rebre un guardó que reconeix la figura d'un escriptor l'obra del qual hagi contribuït a enriquir el llegat literari hispànic.
El premi Cervantes està dotat amb 125.000 euros i el Ministeri de Cultura ho atorga des de 1975 per reconèixer la figura d'un escriptor que, amb el conjunt de la seva obra, hagi contribuït a enriquir el llegat literari hispànic.
Ana Maria Matute (Barcelona, 26 de juliol de 1925) acaba de publicar "La porta de la lluna" i es troba en plena activitat creativa, en un exemple de vitalitat per a les persones de la seva edat. D'aquesta manera, Matute es converteix en la tercera dona reconeguda amb aquest guardó, després de María Zambrano, guanyadora en 1988, i la cubana Dulce María Loynaz, en 1992.
Membre de la Real Acadèmia Espanyola, on ocupa el seient K, és també professora convidada a les universitats d'Oklahoma, Indiana i Virginia. Matute és una de les veus més personals de la literatura espanyola del segle XX i és considerada per molts com la millor novel·lista de la postguerra espanyola.
Ana María Matute tracta molts aspectes polítics, socials i morals d'Espanya durant el període de la postguerra. La seva prosa és molt freqüentment lírica i pràctica. A les seves novel·les, Matute incorpora tècniques literàries associades amb la novel·la modernista o surrealista. Amb totes aquestes qualitats i talent literari, Matute és considerada "una escriptora essencialment realista". Basat en el seu gènere realista, molts llibres de Matute tracten del període de la vida que abasten des de la infantesa i l'adolescència fins a la vida adulta.
Utilitza molt, com a font primària, al pessimisme, la qual cosa li dóna a les seves novel·les una sensatesa més clara que la realitat de la vida. "L'alienació, la hipocresia, la desmoralització i la malícia", són característiques que comunament són fàcils de trobar en la ficció de les seves obres. Una de les seves característiques més comunes és l'ús de la trilogia: una obra literària que està composta per tres novel·les o contes que tenen tant característiques en comú com a diferents.
Molts crítics consideren que la seva millor obra és la trilogia Els Mercaders, la qual està conformada per Primera memòria, Els soldats ploren de nit i El parany. Sobre la seva obra es diu que "encara que els arguments de cadascuna de les seves novel·les són independents, les uneix el tema general de la Guerra Civil i el retrat d'una societat dominada pel materialisme i l'interès propi".
