Relació de documents i discursos varis.
Discurs Institucional Diada Nacional de Catalunya 2010“Veïns i veïnes de Sant Cugat del Vallès, autoritats. Benvinguts un any més a aquesta plaça tan plena de records. Aquesta plaça entranyable on durant tants anys hem escoltat els pregoners de la nostra festa gran, hem vist acabar la Rua de Sant Antoni, cada 3 de març hem rebut els banderers camí de Sant Medir i generacions de criatures han viscut el vespre del 5 de gener l’arribada dels Reis d’Orient. Ja és una petita tradició de més de 10 anys, trobar-nos aquí per celebrar institucionalment la Diada Nacional de Catalunya. Molts en sou fidels i any rere any hi veniu, d’altres ho feu esporàdicament, no podem evitar trobar a faltar alguns veïns que ja no són entre nosaltres. Mirant aquestes cases antigues, no poques amb mot, no puc evitar recordar fesomies d’entranyables veïns que ens han deixat. Éssers estimats que han creat un buit entre els seus però també al poble que ells tant varen estimar, del que en foren part i al que donaren vida durant anys i panys. Però així és la vida dels pobles com també ho és la dels països: gent que se’n va, gent que arriba de nou;entorns i coses que canvien mentre d’altres és mantenen inalterables com a estendard d’allò més permanent dins la nostra existència col·lectiva. Catalunya ha estat sempre terra d’acollida, igual que Sant Cugat. Una terra on tothom ha estat benvingut, un país que s’ha enriquit amb pòsits culturals i humans que han vingut d’enllà. El nostre és un país, com aquest poble, orgullós de la seva identitat, una identitat oberta, inclusiva que vol ser compartida, que ens estimem i per això valorem tant que els qui més recentment han vingut a formar part de la nostra comunitat s’hi apropin i poc a poc l’ha facin seva. Però els països com els pobles no es fan només amb bons desitjos, cal gent amb visió de conjunt, de poble, amb projecte de futur i voluntat de fer-la realitat. I no us estic parlant de política, parlo d’identitat, de tot allò que ens uneix com a catalans o santcugatencs i que ens fa singulars. Estem al segle XXI, el segle de la globalització, sabem com és i serà de difícil mantenir les identitats, i per això ens caldrà molta determinació. Sortosament som aquí, continuem vius, som molts els qui malgrat defalliments puntuals, ens sentim motivats per continuar lluitant per un país pròsper i lliure. La nostra gent és el nostre gran actiu, és la força que ens permetrà defensar democràticament allò que catalans i catalanes hem decidit que ens correspon. Enguany la crisi econòmica continua planant damunt les nostres vides, una crisi profunda que colpeix greument les nostres famílies, veïns, amics,...una crisi global però que a Catalunya és especialment greu, amb unes taxes d’atur que doblen les europees, i això, que ens passa i que no és casual, ens hauria de servir per prendre les difícils decisions que permetin redreçar el rumb de la nostra economia, fer-la més competitiva en el marc global en que ens trobem immersos i poder tornar a confiar en el futur. Per a Catalunya aquesta és una necessitat vital i inajornable, si continuem fent la viu viu ens anirem empobrint i deixarem de ser el país d’oportunitats que havíem estat. Hem de redreçar el rumb, pensant en el nostre benestar col·lectiu però també en la pervivència de la nostra nació. La revolució industrial va tenir lloc al nostre país durant la primera meitat del segle XIX, justament al mateix moment que als països europeus més avançats. Un poble com el català que havia relegat la seva llengua a l’us familiar, que havia desat en el record la seva realitat nacional i s’havia quedat sense institucions de govern, un poble perseguit després del desastre de la guerra de successió que va culminar amb la caiguda de Barcelona l’11 de setembre de 1714, va veure com amb la industrialització i la generació d’un cert benestar compartit sorgia la Renaixença, la recuperació amb orgull de la llengua, l’exaltació de la cultura nacional, de l’estima per la terra i el paisatge. Probablement sense la revolució econòmica del segle XIX, avui el nostre poble estaria més a la vora de ser una simple província d’aquesta Espanya que no estima la diversitat. Sense una Catalunya capaç de sentir-se orgullosa d’ella mateixa, capaç de crear feina, benestar i cohesió social, el nostre futur nacional és més aviat magre. Per tant, hem de sortit de la crisi, hem de crear riquesa i feina, hem de garantir la pervivència del nostre estat del benestar, ens cal una bona educació, bones infraestructures, una bona sanitat,...i també necessitem reorientar el nostre futur econòmic per estar a la primera línia mundial i sentir l’orgull de nació que és capaç d’integrar, d’acollir i donar oportunitats als seus fills i filles. I això requereix valentia i decisions difícils que com a país no podem ajornar. La Sentencia del tribunal Constitucional, va despertar mortes consciències adormides. Mirall trencat, una porta tancada violentament, són metàfores que serveixen per descriure la sensació produïda per la sentència d’un tribunal del tot desprestigiat. Es miri per on es miri, la sentència va deixar ferit de mort el nostre text estatutari. La retallada va afectar el moll de l’os de l’Estatut. Sobretot perquè la sentència toca tres aspectes fonamentals: la definició de Catalunya com a nació, la llengua i el finançament. Anem a pams. En primer lloc s’ha negat cap mena de validesa a la definició de Catalunya com a Nació. Un raonament que xoca de ple amb els drets històrics que el nostre país s’ha guanyat al llarg de més de 10 segles. Catalunya és una Nació. Clar i ras. I cap jutge ni legislador pot negar una evidència històrica ni negar-li validesa de cap tipus. En segon lloc se’ns ha negat el deure de conèixer el català a Catalunya i que el català hagi de ser la llengua preferent per part de les administracions públiques i els mitjans de comunicació. I a més a més, es posa ombra al model escolar d’immersió lingüística que tants bons resultats ha donat. Per tant, la sentència obre la porta a deixar sense validesa jurídica qualsevol esforç que es faci per preservar la llengua catalana, que és l’ànima de la nostra identitat. I en tercer lloc se’ns ha negat un control sobre el nostre finançament i una relació de bilateralitat amb el govern de l’Estat. El nostre esforç fiscal continuarà controlat per l’Estat i les relacions entre Catalunya i Espanya no es podran entendre com a iguals. La sentència, en definitiva, ve a dir que a Catalunya sempre ha de prevaldre el poder i les decisions de l’Estat. En resum: ni caixa, ni llengua, ni nació. El 10 de juny Barcelona va acollir una manifestació com poques havia vist. Però tenim clar que la manifestació no pot ser el final de la nostra pacífica revolta en contra de la sentència. Si ens han tancat la porta de la Constitució com a empara de les nostres aspiracions nacionals, d’altres n’haurem d’obrir, i aquesta serà feina del conjunt del país, dels ciutadans i ciutadanes, de la societat civil i de les institucions polítiques que hauran de liderar la represa. Ara estem vivint un impàs, el 28 de novembre Catalunya és cridada a les urnes, i serà funció del nou govern donar resposta a la demanda de llibertat del poble català, no s’hi valdrà fer fintes o maniobres de distracció, caldrà afrontar amb coratge i voluntat de suma el repte que ens ha llençat el Constitucional i dir a Espanya que no acceptem aquestes regles del joc que ens volen imposar i que al segle XXI no es poden limitar les ànsies de llibertat del nostre poble. És a les urnes, com no pot ser d’una altra manera en una societat democràtica, on tocarà decidir quin camí ha de prendre Catalunya en el futur i com ha de ser la relació amb Espanya. El 28 de novembre hem de fer una altra gran manifestació. Aquesta vegada us demano que sortiu al carrer no a reivindicar sinó a decidir. És el moment de decidir i hem de ser-ne responsables. Participeu en les eleccions al Parlament de Catalunya i escolliu lliurement la millor proposta política a criteri de cadascú de vosaltres. En qualsevol cas, la nova etapa que estem encetant s’ha de fonamentar sobre el dret legítim i democràtic dels catalans i les catalanes a escollir lliurement i en pau. Sense presses, amb pactes, amb seny, respecte, fermesa i unitat. Si el nostre projecte nacional és il·lusionant sumarem; si som capaços de convèncer a tots els ciutadans del nostre país, fins i tot a aquells que tenen un sentiment nacional diferent, que són dins d’un vaixell que necessita autogovern i ser amo dels seus recursos per no naufragar, triomfarem; si el nostre projecte de nació convida a integrar-s’hi als qui han arribat a Catalunya més recentment potser des de l’altra banda de l’oceà, serem forts, si nosaltres no oferim aquest projecte no dubteu que des del nacionalisme espanyol excloent se’ls oferirà; si estem units, serem invencibles i els nostres somnis es faran realitat. El somni de tantes generacions de catalans i santcugatencs que varen creure que valia la pena lluitar per una Catalunya que com volia Macià , havia de ser econòmicament pròspera, socialment justa, espiritualment gloriosa i nacionalment lliure. Celebrem com es mereix la nostra Diada! Amb alegria, amb orgull, amb passió, amb unitat, amb sentiment de país, amb ganes de treballar per Catalunya, amb la senyera al balcó, amb el cant dels Segadors... i celebrem-ho també per reivindicar que Catalunya, com qualsevol altre país del món, té la seva pròpia Diada Nacional... encara que hi hagi jutges que ens ho neguin. I per acabar, deixeu-me traslladar-vos un missatge de caire més personal, pel que us en demano disculpes per avançat. Com molts ja sabeu, el d’avui serà el meu darrer discurs institucional de la Diada Nacional com alcalde de Sant Cugat. No em tornarè a presentar com a candidat a l’alcaldia. L’any vinent farà 12 anys que soc alcalde i penso que ha estat temps suficient i cal renovació. Ara li tocarà a algú altre fer d’alcalde o alcaldessa. Ho decidireu també vosaltres, a les eleccions municipals del maig vinent. Una cosa és segura, a mi ja no em podreu escollir. Més enllà de si en altres ocasions heu triat la nostra candidatura o n’heu recolzat qualsevol altra us en vull donar les gràcies. Gràcies per haver-me deixat construir aquesta ciutat amb vosaltres. Que la estimació per la nostra gent i la nostra terra, i l’amor a la llibertat que inspiren la Diada Nacional ens ajudin a fer realitat els nostre desitjos de llibertat i prosperitat per a la Catalunya del segle XXI. Visca Sant Cugat i Visca Catalunya”. Balanç de les polítiques socials a Sant Cugat el 2009Les prioritats del pressupost municipal pel 2009 van ser les polítiques socials i la reactivació de l’activitat econòmica. També ho són en el pressupost del 2010. Pel que fa a les polítiques socials, el pressupost 2009 va preveure un increment del 26,38%, amb una aportació en xifres absolutes de 3,8 M€ (800.000 més que en l’exercici anterior). El pressupost de l’Ajuntament ha comptat amb una bossa de 700.000€ per fer front a les possibles contingències derivades de la crisi econòmica al llarg de l’any. L’altra gran prioritat ha estat la reactivació econòmica, amb un increment del 5,37% del pressupost ordinari destinat a tal efecte. L’
Llegir més...
Discurs Institucional Diada Nacional de Catalunya 2009Ciutadans i ciutadanes de Sant Cugat del Vallès, autoritats. Benvinguts de nou a la plaça Barcelona, aquesta plaça de poble al bell mig de la ciutat, aquesta plaça on qui ho vulgui escoltar, pot sentir el bategar del Sant Cugat de sempre, del poble antic dins la ciutat nova, de la vila pagesa dins la ciutat moderna, industrial, de serveis, de tot allò que hi ha dins la nostra ciutat condensat en aquest nucli entranyable fet de cases i famílies amb mot com Cal Tartaner o Cal Guillem, la Casa de la Vila, entitats antigues, carrers amb nom de sant, de ciutat, de cases, de llocs, ...sota l’ombra llunyana però omnipresent del monestir que és alhora símbol, lloc pregària naixement i comiat, festa i dol. Declaració Institucional 30 Anys Ajuntaments DemocràticsA Sant Cugat del Vallès, com a la resta de municipis de Catalunya i de l’Estat espanyol, enguany celebrem el 30è aniversari de la constitució dels primers ajuntaments de la present etapa democràtica. El 3 d’abril de l’any 1979 els santcugatencs i les santcugatenques van escollir lliurement –després de 40 anys de dictadura– els seus representants a l’Ajuntament i, quinze dies més tard, el 19 d’abril, es constituïa el nou ajuntament democràtic a l’antic edifici consistorial de la plaça Barcelona. Tags: Petició de CiU al Govern de la Generalitat de declaració de Collserola com a Parc NaturalAntecedents. Convergència i Unió des de la Diputació de Barcelona des de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona des dels ajuntaments de Barcelona, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès, El Papiol i d’altres han demanat reiteradament que el Govern de la Generalitat de Catalunya declari de forma immediata la Serra de Collserola com a Parc Natural. Mesa redonda, Oviedo 9 de enero"SUPERVIVENCIA DE LOS PEQUEÑOS Y MEDIANOS AYUNTAMIENTOS"
(Intervención del Señor Lluís Recoder i Miralles, Alcalde de Sant Cugat del Vallès)
Muy buenas tardes, quisiera agradecer en primer lugar y ante todo al Consejo Económico y Social del Principado de Asturias su invitación a participar en estas Jornadas y en esta Mesa Redonda. Es para mí un honor y pienso que es muy interesante, al menos para los que estamos en la mesa, poder compartir experiencias. Ver que desde ubicaciones en el territorio tan distintas y siendo Alcaldes de municipios con situaciones que no son exactamente coincidentes, somos ciudades medias esto es verdad, tenemos exactamente los mismos problemas. Ello quiere decir, ni más ni menos, y pongo encima de la mesa una primera conclusión que la financiación de los municipios es un problema, es un problema real y es un problema grave.
Tags: Accions de l'Ajuntament per fer front a la crisi econòmica
En el marc de la difícil situació general en la que ens trobem per l’actual crisi financera, que implica una aturada del creixement empresarial i l’actual dificultat relacionada amb l’accés al crèdit, l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès com a principal actor de l’Administració Pública a la ciutat i amb la intenció de fer el més competitiva possible la seva gestió i les seves decisions, ha preparat un paquet de mesures que es divideixen en dos grans blocs:
Discurs Diada Nacional de Catalunya 2008Autoritats, ciutadans i ciutadanes de Sant Cugat del Vallès Benvinguts un any més a la plaça Barcelona, aquest espai entranyable, que ha acollit la seu de l’ajuntament durant més de 75 anys o del Club Muntanyenc durant unes quantes dècades. Avui les antigues seus ens contemplen mig buides, pendents de tornar-se a omplir de vida i activitat, però la plaça continua mantenint el seu caràcter, el caràcter de poble. Avui, que és un dia on catalans i catalanes afirmem la nostra identitat, els santcugatencs ens unim a aquest clam nacional, però aprofitem també per dir des del cor de la nostra ciutat, que Sant Cugat vol continuar sent un poble, una comunitat viva i cohesionada i que treballarem decidits per tal que així sigui per molts anys. Tags: Inauguració curs escolar 2008-2009INAUGURACIÓ DEL CURS ESCOLAR 2008-2009 i PRESENTACIÓ DEL PLA DE DINAMITZACIÓ EDUCATIVA Dimecres, 10 de setembre a les 11:00 hores
Lloc: IES Joaquima Pla i Farreras (av. de Ragull núm. 45-49)
Discurs finançament dels ajuntaments. Palau de la Generalitat. 10/09/2008pel finançament dels ajuntaments al Palau de la Generalitat.
|
Us recomano el bloc de l'Artur Mas. videobloc
Recomenacions anteriors
Dil | Dim | Dix | Dij | Div | Dis | Diu |
---|---|---|---|---|---|---|
1 |
2 |
3 |
4 |
5 |
||
6 |
7 |
8 |
9 |
10 |
11 |
12 |
13 |
14 |
15 |
16 |
17 |
18 |
19 |
20 |
21 |
22 |
23 |
24 |
25 |
26 |
27 |
28 |
29 |
30 |
31 |